18.05.2017 - 15:03
BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)
Club Editor ha publicat en català ‘Kruso’, la primera incursió novel·lística del poeta alemany Lutz Seiler, que explica les peripècies d’un estudiant de la República Democràtica Alemanya (RDA) que perd a la seva companya i al seu gat i que fuig a una illa bàltica, on s’ajunten els pàries de l’Alemanya de l’Est en una “magnificació de l’estiu” en ple 1989.
Ho han explicat l’editora i traductora Maria Bohigas i el traductor Joan Ferrarons en roda de premsa aquest dijous, en què han explicat que la novel·la reflexiona en conjunt sobre “on ha anat el somni de la llibertat”.
‘Kruso’ respon el patró d’una novel·la clàssica, ja que contenen els ingredients d’aventura, mar, travessia, aventures i una illa, en homenatge a la història de ‘Robinson Crusoe’ de Daniel Defoe, si bé beu també del surrealisme, ha subratllat l’editora.
La novel·la evoca un estiu a la illa, que es dilata com el temps de la infància, i que el protagonista (Ed Bendler) arriba a la illa per alternar-se amb els “escopits del sistema”: homosexuals, artistes, punks i contestataris.
A la illa Hiddensee, el protagonista –que beu molt de la història de l’autor– es fa amic d’Alexander Krusowitsch, conegut com Kruso, que des d’un bar restaurant en forma de vaixell tracta de protegir les persones de la illa, que sovint serveix de trampolí per anar a Dinamarca.
“M’ho vaig passar molt bé escrivint sobre l’època en què tot s’enfonsava”, assenyalava l’autor, que després de 30 anys d’escriptura poètica i recollir destacats guardons ha debutat amb aquesta novel·la, que treballen per portar a la gran pantalla.
L’editora ha destacat que la novel·la parla de la “pèrdua de la innocència”, i l’editor ha subratllat que la història recull moltes qüestions de fons i d’ambient que ja no es coneixen en l’Alemanya de l’Est, ja que amb la caiguda del mur de Berlín al novembre de 1989 es va produir una annexió per part de l’oest a l’est.
TROBADA AMB L’AUTOR
Per a la traducció, Ferrarons ha assistit a una trobada amb l’autor de cinc dies que, promogut per l’Institut Europeu de Traducció, tracta de facilitar el trànsit de l’alemany al català, la qual cosa ha permès “millorar el to” de la novel·la, ha celebrat.
El traductor ha subratllat la dificultat de traduir el poètic llenguatge de Seiler, ple d’imatges sensorials i evocacions, i ha dit que, després de trobar-se amb el poeta, ha entès que en la seva traducció ha de manar la sonoritat de les paraules, enfront de les imatges i la literalitat.
“Amb Seiler sempre mana l’orella, la sonoritat, el ritme”, ha defensat Ferrarons, que ha explicat que dels dilemes que sorgeixen en el seu treball podrien derivar en dues o tres versions d’un mateix text.
