Gairebé qualsevol mallorquí que hagi demanat un Laccao al Principat es deu haver trobat amb el mateix problema: “Un què? Cacaolat?” Demanar una altra cosa seria incoherent. I, de fet, és realment difícil pensar que la beguda no s’hi comercialitza normalment. Perquè el Laccao és patrimoni de la mallorquinitat. És un símbol. Ha estat un company per a infants i no tan infants. El maridatge perfecte amb l’ensaïmada a Can Joan de s’Aigo. El berenar per excel·lència. Fins i tot hi ha qui gosa mesclar-lo amb galletes d’oli i diu que és una delícia. En tot cas, el Laccao com s’ha conegut fins ara desapareix: es deixarà de fabricar amb llet de Mallorca i la producció es farà al Principat en mans de la mateixa empresa que fa el Cacaolat, el grup Damm.

I és que, per a qualsevol persona que s’hagi criat amb aquesta beguda mítica de llet i cacau, li serà gairebé impossible de canviar de marca. “Un tros de la nostra història desapareix. Si pretenen de canviar el Laccao per Cacaolat van malament. El primer és indiscutiblement millor que el segon”, deia un usuari indignat a les xarxes quan va saber la notícia.

Increment dels costs

La decisió s’ha pres arran del tancament de la planta lletera Agama, adquirida pel grup Damm el 2017. La històrica empresa fundada el 1958 va comunicar el tancament de la planta a Palma després d’anys de crisi per manca de competitivitat. Damm atribueix la decisió a l’increment dels costs de producció i a la forta competència de grans marques, que han dificultat la venda de llet mallorquina, concretament de tres vaqueries de l’illa que encara en subministraven a Agama i ara s’han trobat amb una notícia fatal. Ja el 2023, Damm va anunciar la reducció de compra de llet als ramaders mallorquins. Diuen que el cost és entre un 18% i un 50% més car que la de fora de l’illa.

Aquests darrers dies ha transcendit que el Laccao, el vaixell insígnia de la marca, es mantindria. Però, tal com hem explicat, produït fora de Mallorca i sense llet de vaques mallorquines. És a dir: ja no serà el mateix producte. De fet, d’un quant temps ençà Damm ja fabricava la majoria del Laccao al Principat. Havia de ser un moviment temporal, però ha estat total. Tots els formats, excepte el cartó d’un litre, es fabricaven allà. Ara, ni el cartó ha pogut superar la tempesta.

Canvi en el gust

Algunes persones ja havien notat que havia canviat. Fins i tot un vice-president de les Illes deia fa uns quants dies per X que “ja no era el mateix, era bastant xerec”. Hi ha hagut més reaccions en la mateixa línia: “El Laccao serà un clon dolent del Cacaolat”, deia un altre usuari. “Es perd l’essència de la marca, que va sorgir com un referent. No es fa amb llet de les Illes i no hauria de mantenir el nom”, afegeixen al debat, que va augmentant el to: “Boicot al Laccao i a Estrella Damm.”

Toni Bennàssar escrivia fa dos dies un resum perfecte d’allò que representa l’adéu d’Agama i, sobretot, de la identitat real del Laccao: “Ja no queda res de la Mallorca que vaig conèixer d’infant. Ni el Laccao.” I concloïa: “Gràcies a tots els que han fet possible aquesta Mallorca del segle XXI.”

Ja no queda res de la Mallorca que vaig conèixer d’infant. Ni el Laccao. Sort encara que els joves es podran guanyar la vida treballant de cambrers servint a estrangers o fent de xófers d’Uber. Gràcies a tots els que han fet possible aquesta Mallorca del segle XXI. pic.twitter.com/l83jI86TsZ

— Toni Bennàssar (@abennassar) March 4, 2026

Com ell, més gent pensa de la mateixa manera: “Em moro de pena. Des de petita sempre hem tengut Laccao a casa.” N’Aina, una mallorquina de 32 anys, comentava també: “Que tengui el mateix nom, però que no es faci aquí, és com una estafa. De veritat he de creure que serà la mateixa beguda?” Per ella, ni Cacaolat ni cap batut de marca blanca: “Sempre Laccao.”

Uns altres s’hi resignen. “L’haurem de tastar, si no hi ha alternativa, què hem de fer?”, diu en Tomeu, de cinquanta-un any. Explica que un dels records més dolços que té de l’estiu és el d’agafar un Laccao de la gelera i una canyeta i fer una competició amb el seu germà per veure qui era capaç de beure més líquid seguit d’una xuclada. “A l’hivern també, encalentit, era mel”, recorda.

Sense solució

El tancament d’Agama representa un terratrèmol per a les vaqueries mallorquines, que aquests dies han anat denunciant que s’han sentit enganyades per Damm. Diuen que els han deixat sense marge de reacció, perquè el grup Damm els havia promès una planificació fins al setembre. Però ara el calendari parla un altre idioma.

Fins i tot la presidenta, Marga Prohens, ha dit que era “intolerable”. Així i tot, l’oposició demana la compareixença urgent del conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet: “No ens podem quedar de braços plegats i donar per perdut el sector lleter mallorquí”, deia el diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa. El partit demana d’explorar la possibilitat d’implantar experiències d’èxit, com les cooperatives de treballadors. L’opció ja es va estudiar, però va quedar frustrada i l’empresa va decidir de tancar.

El govern va declarar l’empresa projecte industrial estratègic el 2023 en canvi que Damm mantingués les inversions en el sector primari. Però els compromisos no es van complir i es va proposar la revocació d’aquesta declaració. A final del 2024, el govern també va dotar el grup Damm amb un ajut d’1,1 milions d’euros per a millorar la planta embotelladora de Palma. Aquesta inversió tenia una altra condició: que el projecte continués durant cinc anys, pel cap baix. Però ara Damm ha anunciat el tancament d’Agama i, per tant, hauria de tornar la subvenció.

El Laccao, d’ençà del 1944

El Laccao va néixer el 1944, quan Lactel el va popularitzar. No va ser fins el 1958 que es va fundar Agama i Laccao en va ser el producte principal. L’empresa ven que el secret del producte s’amaga en la “qualitat” dels ingredients: “Duu un 93% de llet semidesnatada –tot i que al cartó hi diu 94%– de granges de Mallorca.” Aquest “secret és a punt de caducar, ara que la marca havia recuperat l’etiqueta clàssica del producte.

De fet, la mateixa companyia assegura que “Laccao ja és part de la cultura mallorquina”: “I Mallorca és al cor de la fórmula de Laccao. Ambdós són inseparables.” Però, si res no canvia, el divorci serà total ben aviat.