03.05.2017 - 17:51
De la Mata apunta que Emilio Botín i el seu germà van ocultar fons per tapar que posseïen el 8% d’accions de Bankinter
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
El magistrat de l’Audiència Nacional José De la Mata ha citat a declarar en qualitat d’investigats per delicte de blanqueig de capitals set directius del Banc Santander –en la seva majoria destinats a departaments de prevenció de blanqueig– i tres de BNP Paribas en la peça separada d’entitats financeres de la coneguda com a ‘llista Falciani’.
El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 els cita per als propers 12, 13 i 14 de juny, després d’analitzar la documentació aportada en els escorcolls realitzats al juny del passat any a les dues entitats i d’estudiar els informes emesos pels perits inspectors del Banc d’Espanya sobre les actuacions de l’entitat HSBC Private Bankia Suisse, respecte als moviments de fons dels seus clients amb residència a Espanya.
Segons l’acte del magistrat, aquests informes referits a determinads comptes corrents arran de la investigació oberta per la trucada ‘llista Falciani’ -que revelava els noms de 130.000 titulars de comptes no declarats a l’HSBC suís– reflecteixen una operativa de moviments de fons entre Santander i BNP d’una banda i HSBC per un altre. Aquest últim va engegar un sistema de comptes de valors coneguts com ‘ómnibus’ en els quals es desconeixia els qui eren els veritables propietaris de les mateixes.
El magistrat revela que entre agost del 2007 i juliol del 2010 Santander va obtenir la custòdia dels valors titularitat de la societat panamenya North Stat Overseas Enter, si bé aquests valors no solament s’ocultaven sota aquesta societat sinó que també era titular HSBC. L’acte precisa que aquest entramat va permetre amagar la titularitat real de les accions de Bankinter i que posseïen, per valor del vuit per cent, l’expresident del Banc Santander Emilio Botín, així com Jaime Botín Sanz així com dels seus respectius fills.
L’omissió de tributació de part de la fortuna de l’exbanquer -es calcula que va ocultar 2.000 milions d’euros a l’HSBC de Suïssa i altres societats panamenyes– va donar lloc a la denúncia en l’Audiència Nacional per delictes contra la Hisenda Pública malgrat haver regularitzat la seva situació amb el pagament de més de 200 milions d’euros a Hisenda.
SISTEMA DE DESVIAMENT DE FONS
Els informes descriuen “una sèrie d’operatives tendents a la gestió, utilització i aprofitament de fons dipòsits i valors ocults a l’Erari Públic Español”. Entre 2005 i 2008 es van canalitzar a través del Banc Santander 1.070 operacions per import de 73.957.603 euros de clients de l’HSBC per fer pagaments a Espanya a clients d’altres bancs i caixes d’estalvi.
L’Audiència Nacional investiga els moviments emesos des de comptes bancaris a Espanya a comptes al banc suís així com ordres de pagament del Grup Santander seguint les instruccions de l’HSBC mitjançant la utilització del mètode MT202, conegut també com ‘cover payments’ i que permetia no identificar qui era l’ordenant i el beneficiari últim d’aquestes operacions.
La interlocutòria precisa que poc més de dotze milions d’euros provenen de comptes del banc suís i els titulars del qual van ser denunciats per delicte fiscal i raona que, després de l’entrada en vigor al novembre del 2009 de l’obligatorietat a identificar a ordenants i beneficiaris de les transferències, les operacions ordenades per HSBC van disminuir “considerablement” arribant a desaparèixer el 2010.
DIRECTIUS EXPERTS EN PREVENCIÓ DE BLANQUEIG
Els citats a declarar són Ignacio Benjumea Cabeza de Vaca, secretari general del Banc Santander; José Manuel Arraluce, director de compliment entre 2005 i 2014 del Banc Santander; Carlos Infesta Fernández, responsable de prevenció d’Àrea en l’àmbit de banca majorista; Carlos Fernández García, director del Departament Central de Prevenció de blanqueig de capitals entre 2005 i 2013; Jesús Álvarez Ramírez, també del mateix departament, Jesús Rivero González, del Departament Central d’Estranger i Marta Mora Villarrubia, del Departament d’Institucions Financeres. Els quatre últims amb competències en prevenció de blanqueig.
En el cas de BNP han estat citats José Andrés Fernández Espejel, director del Departament de Compliment Normatiu entre 2005 i 2011; Lucía Cuartero Lantero, també del mateix; tots dos van estar a càrrec de la funció centralitzada de prevenció de blanqueig. L’última citada és Cristina Arévalo, que va ser membre d’OCIC; òrgans de control intern de l’entitat.
LLISTA VALIDADA PEL TRIBUNAL SUPREM
Precisament, a la fi del passat mes de febrer, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna de sis anys de presó per dos delictes contra la Hisenda Pública per a l’enginyer espanyol Sixto D. de C., que havia ocultat més de cinc milions d’euros en comptes bancaris suïsses, acceptant d’aquesta manera com a prova vàlida la ‘llista Falciani’.
L’alt tribunal distingeix entre dues formes d’obtenció il·lícita de dades a tercers: si ho fa la Policia, la prova no és vàlida d’acord amb l’article 11 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que considera nul·les les proves obtingudes violentant drets o llibertats fonamentals; si ho fa un particular sense connexió amb els aparells de l’Estat i que no cerca prefabricar proves sinó obtenir lucre –com era el cas de Falciani–, sí se li pot donar validesa.
