Un equip de científics crea òvuls humans a partir de cèl·lules de la pell, en un avenç en tractaments sobre la infertilitat

Un equip de l’Oregon Health & Science University (OHSU), als Estats Units, ha aconseguit de convertir cèl·lules de la pell en òvuls capaços de produir embrions humans en fase inicial. L’estudi, publicat a la prestigiosa revista Nature, és una prova de concepte que pot obrir camí a nous tractaments contra la infertilitat.

La tècnica, que els investigadors anomenen “mitomeiosi”, combina elements de la mitosi i la meiosi, els dos processos naturals de divisió cel·lular. El procediment consisteix a trasplantar el nucli d’una cèl·lula de la pell a un òvul prèviament buidat del seu nucli. L’ambient cel·lular fa que el nucli trasplantat redueixi a la meitat els cromosomes, com si fos un òvul. Un cop fecundat amb esperma mitjançant fecundació in vitro, es crea un embrió amb el nombre correcte de cromosomes.

L’equip va produir 82 òvuls funcionals que es van fecundar amb esperma. La majoria d’embrions no van anar més enllà de la fase de 4 a 8 cèl·lules i van presentar anomalies cromosòmiques, però un 9% van arribar a l’estadi de blastocist, sis dies després de la fecundació. No se’n va cultivar cap més enllà d’aquest punt.

“Aquest mètode ofereix esperança a les persones que no poden produir òvuls viables, com les dones d’edat materna avançada o les que han rebut tractaments contra el càncer”, explica Paula Amato, coautora de l’estudi. Els investigadors també apunten que, a llarg termini, podria permetre que parelles del mateix sexe tinguessin fills amb aportació genètica dels dos membres.

El director de l’estudi, Shoukhrat Mitalipov, ho descriu com una mena de tercer camí en la divisió cel·lular: “La natura ens va donar dues maneres de dividir les cèl·lules, i n’hem desenvolupat una tercera.”

Tanmateix, els mateixos autors subratllen que es tracta només d’una prova de concepte. L’elevada freqüència d’errors cromosòmics fa que calgui almenys una dècada de recerca abans no es pugui plantejar un assaig clínic, i sempre supeditat a l’autorització reguladora. “Encara som en una fase inicial. Cal molta més recerca per garantir l’eficàcia i la seguretat abans que es pugui pensar en aplicacions clíniques”, conclouen.