27.04.2017 - 12:14
MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
Investigadors del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han descobert l’existència de dos nous mecanismes naturals que eviten que una espècie de micos de Llatinoamèrica, el tití comú (‘Callithrix jacchus’), s’infecti pel VIH.
En la investigació, que publica la revista ‘Scientific Reports’, hi ha col·laborat l’Institut del Càncer Dana-Farber de Boston (Estats Units) i els autors asseguren que aquesta troballa podria contribuir al desenvolupament de nous fàrmacs contra el virus.
“Encara que desconeixem la identitat de les proteïnes cel·lulars responsables d’aquests bloqueigs, el nostre estudi dona algunes pistes de com i on actuen aquests factors”, ha reconegut Beatriz Pacheco, investigadora del CSIC que ha dirigit la investigació.
El primer bloqueig, anomenat Lv5, actua en una etapa molt primerenca del cicle de replicació, després de l’entrada del virus a la cèl·lula, i impedeix un procés de transcripció inversa en el qual el genoma del virus es copia d’una molècula d’ARN a ADN, que posteriorment s’integra al genoma cel·lular des d’on podrà servir per a la formació de nous virus.
El segon factor, Lv4, actua per la seva banda bloquejant la integració de l’ADN proviral en el genoma cel·lular. A més, els investigadors han observat que la càpsida del virus és important en aquest bloqueig, i han identificat alguns mutants capaços de contrarestar l’acció de Lv4.
“Molts dels actuals fàrmacs antiretrovirals exerceixen la seva acció inhibint el procés de transcripció inversa, o la integració del virus en el genoma viral. Els nostres resultats són interessants perquè són un mecanisme natural antiretroviral present en certes espècies”, segons Pacheco.
Més estudis han identificat que existeixen algunes persones infectades pel VIH que, encara en absència de tractament antiretroviral, no desenvolupen sida i són capaces de mantenir una càrrega viral a nivells extremadament baixos o fins i tot indetectables. Són els que es coneixen com a no progressors a llarg termini i controladors d’elit.
Els motius d’aquesta resistència intrínseca al virus semblen ser heterogenis i en alguns casos encara se’n desconeixen els motius. No obstant això, s’ha vist que en alguns casos es deu a factors intrínsecs del sistema immune innat d’aquests individus.
L’estudi dels factors responsables de la resistència natural en certs primats davant el VIH o el virus d’immunodeficiència en simis (SIV, en les seves sigles en anglès), així com de la capacitat d’algunes persones de controlar la infecció, podria obrir el camí al desenvolupament de noves teràpies que permetin eliminar el virus en pacients infectats o evitar més infeccions.
LA PANDÈMIA VA COMENÇAR EN ELS MICOS
Els autors recorden que l’actual pandèmia d’infecció pel VIH va tenir el seu origen en la transmissió zoonòtica de virus molt semblants, anomenats SIV, que infecten diversos micos i grans simis del continent africà.
En el seu hoste natural, els SIV rarament causen malaltia, a causa d’un llarg procés de co-evolució hoste-hoste. No obstant això, quan un d’aquests virus salta d’una espècie a una altra en ocasions pot causar malaltia. Això va ser el que va passar amb el VIH que infecta humans.
El VIH de tipus 1, responsable de la gran majoria de les infeccions, només és capaç d’infectar humans i ximpanzés (i probablement també goril·les). Aquest tropisme tan limitat es deu a la presència de factors que bloquegen la replicació del virus de manera específica d’espècie.
POSSIBLES BARRERES
Aquestes barreres poden ser factors que el virus necessita en algun moment del seu cicle per replicar-se en les cèl·lules de l’individu infectat, però que exhibeixen diferències entre espècies que impedeixen al virus la seva utilització.
I una altra barrera pot ser l’existència de factors, anomenats factors de restricció, que actuen de manera dominant impedint la replicació del virus en determinades espècies. Aquests factors de restricció formen part del sistema d’immunitat innata.
Fins avui no s’ha identificat cap virus similar al VIH, o al seu parent el SIV, que infecti de manera natural micos americans. A més, els titís són aparentment resistents a la infecció per VIH i SIV.
“El nostre projecte d’investigació se centra a identificar i caracteritzar les proteïnes cel·lulars responsables d’aquesta resistència. Així, hem aconseguit veure que en els limfòcits d’aquests micos, les cèl·lules diana del VIH, existeixen múltiples bloqueigs a la replicació del VIH-1”, segons Pacheco.
