Christian Lesaec, al congrés espanyol: “Si a les cinc ens hagueren avisat, un bon nombre de vides s’haurien salvat”

Avui continuen les compareixences de les associacions de víctimes i damnificats a la comissió d’investigació de la gota freda al congrés dels diputats espanyol. La jornada l’ha començada Christian Lesaec, president de l’Associació de Damnificats Horta Sud-València, que té 630 associats, entre els quals dotze familiars de sis víctimes mortals.

Vegeu ací la intervenció sencera al congrés espanyol de Christian Lesaec

Lesaec ha començat dient que vol que s’arribe a esbrinar la veritat i que es faça justícia. Tot seguit, la seua compareixença s’ha centrat a denunciar la gestió de l’emergència i ha interpel·lat els diputats perquè responguessen els seus dubtes i malestars.

Ha parlat del barranc de Torrent (o rambla del Poio), i ha assenyalat que hi ha un seguit de projectes del 1995 fins al 2025 que no s’han fet. “Em sembla de conya”, ha dit. Els ha demanat que es posen d’acord per a arreglar els barrancs, que parlen amb enginyers i experts, i que s’ho prenguen de manera seriosa. “És vital per a les nostres comarques”, ha dit. També ha fet referència a l’eliminació de la unitat valenciana d’emergències pel govern de Carlos Mazón, que creu que hauria pogut ser un ajut.

D’una altra banda, ha parlat de dues ferides que ha tingut ell, com tanta gent: la del dia 29 d’octubre de 2024 i la de la desolació dels dies posteriors. Per ell, la gestió va ser nefasta. Diu que el CECOPI s’havia d’haver convocat a primera hora del matí, que encara que Mazón s’hagués posat a treballar a les 14.00, ja feia tard. “El govern valencià va arribar tard, fera el que fera, i demanem que això no torne a passar”, ha dit.

Ha explicat que l’aigua va arribar a la comarca de l’Horta Sud a les set del vespre. “Si a les cinc, des del CECOPI ens hagueren avisat, fins a les set encara teníem dues hores en què la major part d’aquestes poblacions ens hauríem pogut apartar del perill i segurament un bon nombre de vides s’haurien salvat”, ha dit.

Ha contat que l’endemà es va trobar una persona sota una pila de cotxes i no va poder contactar amb el 112 perquè estava col·lapsat, i els ha demanat què calia fer perquè això no tornàs a passar. Diu que no veia serveis d’emergència, bombers, policies… “Nosaltres necessitàvem ajuda eixos dies”, ha dit. Ha denunciat la descoordinació entre el govern espanyol i el govern valencià. Ha recordat la promesa de Pedro Sánchez d’enviar tots els mitjans, i ha dit que no va complir. “Entre els uns i els altres, l’ajuda no va arribar.” Tot seguit, ha assenyalat que es complien tots els requisits per a declarar el nivell 3 de l’emergència, i es pregunta per què no es va fer. Ha demanat que hi haja un protocol més àgil.

“A València l’emprenyada és monumental”, ha dit, que va dirigit, sobretot, cap a Mazón i Sánchez, i creu que això ha de canviar. També ha apuntat l’ex-consellera Salomé Pradas, que es va declarar incompetent en seu judicial, i es qüestiona qui va decidir que era la persona adequada per a assumir les competències de la seua conselleria.

Al final de la seua primera intervenció, ha demanat un pacte d’estat per a treballar conjuntament, independentment dels partits, pensant en les persones que representen, “per a aconseguir alguna cosa respectable amb visió d’estat, per respecte a les persones que van morir”. Per a acabar, ha volgut donar una lliçó als diputats, que es barallaven entre si. “Jo també sóc votant d’un partit, tinc la meua ideologia, però em considere president d’una associació on hi ha una sèrie de persones que tenen la seua. Jo no em puc decantar per la meua ideologia, faig el que puc per posar pau i, de vegades, l’he haguda de posar entre els damnificats. Hem de ser capaços d’això, almenys en un tema com aquest, perquè ens hi va la vida”, ha dit.