09.08.2025 - 21:40
The Washington Post · Grace Moon i Lyric Li
Les autoritats sanitàries xineses han registrat un brot de més de vuit mil casos de chikungunya, una malaltia transmesa per mosquits que pot causar dolor articular prolongat i debilitador.
L’epicentre del brot és la ciutat de Foshan, de gairebé deu milions d’habitants, a la província meridional de Guangdong. S’han registrat casos relacionats amb el brot de Foshan a les ciutats de Hong Kong i Macau, que són a la vora, i també a la província de Hunan, situada més de 600 quilòmetres al nord.
Les autoritats sanitàries xineses diuen que han pres mesures per a contenir la propagació de la malaltia. Per exemple, han desplegat drons per a ruixar repel·lent de mosquits i han alliberat milers de peixos perquè es mengin de larves dels estanys de la regió, on els insectes crien.
El chikungunya s’identificà per primera volta a Tanzània l’any 1952, i més tard se’n registraren casos en més països africans i asiàtics. Aquestes darreres dècades, se n’han registrat casos i brots en més d’un centenar d’estats.
El chikungunya és causat pel virus del mateix nom, que es transmet als éssers humans mitjançant dues espècies de mosquits: l’Aedes aegypti, comunament anomenat mosquit de la febre groga o del dengue, i l’Aedes albopictus, el mosquit tigre asiàtic. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els principals brots se solen registrar a Amèrica, l’Àsia i l’Àfrica. En canvi, a Europa n’hi ha brots més petits esporàdicament.
Els brots han esdevingut més freqüents i intensos d’ençà del 2004, en part a causa de les adaptacions del virus. El chikungunya sol rebrotar periòdicament en indrets on la gran majoria de la població encara no n’ha estat infectada.
Fins a quin punt és contagiós el chikungunya?
Segons les autoritats sanitàries, el virus pot passar dels humans als mosquits quan un insecte pica un infectat; al seu torn, el mosquit infectat pot encomanar el virus a més hostes humans quan els pica. Hi ha més risc que el virus salti de l’hoste al mosquit durant la primera setmana de contagi.
El virus no es transmet d’una persona a una altra; tampoc no es transmet pels esternuts ni pel contacte físic. No obstant això, el chikungunya es pot encomanar en transfusions de sang, en la manipulació de sang infectada o en l’extracció de sang d’un infectat.
Quins símptomes té?
Els símptomes més destacats del virus són la febre i el dolor articular, que solen aparèixer entre tres dies i set després de la infecció. També causa mal de cap, dolor muscular, inflamació de les articulacions i erupcions cutànies. El chikungunya sovint es diagnostica per error, segons que explica l’OMS, perquè té símptomes semblants amb el virus del dengue i el zika.
La malaltia rarament és mortal, i la majoria de pacients es recuperen en qüestió d’una setmana. S’han registrat tan sols 90 morts dels 240.000 casos de chikungunya notificats al món fins ara, segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties. Els nadons i les persones grans, com també els qui tenen hipertensió, diabetis o malalties cardíaques, tenen el risc d’acabar amb quadres més greus que no la resta de pacients.
No obstant això, el dolor articular causat per la malaltia pot ser debilitador. Peter Chin-Hong, especialista en malalties infeccioses i professor de medicina de la Universitat de Califòrnia, a San Francisco, diu que el dolor articular i l’artritis causats pel chikungunya “poden deixar els pacients discapacitats durant setmanes, mesos i fins i tot anys”.
Com es tracta el chikungunya?
No hi ha cap tractament específic per al chikungunya, segons les autoritats sanitàries. Als Estats Units es comercialitzen dos vaccins contra el virus, el primer dels quals fou autoritzat l’any 2023. Ni l’un ni l’altre no són disponibles a la Xina, segons la Comissió de Salut xinesa, que tracta la malaltia amb mesures preventives com ara les quarantenes.
Les autoritats sanitàries aconsellen que els ciutadans provin d’evitar la propagació del virus tot prevenint les picades de mosquits: per exemple, a còpia d’emprar repel·lents d’insectes, vestir roba de màniga llarga i romandre en zones tancades o protegides per mosquiteres.
Es recomana als ciutadans de vaccinar-se si visiten una zona amb un brot; els ciutadans també haurien de considerar la possibilitat de vaccinar-se si visiten a un país amb un risc d’exposició elevat a la malaltia, o bé si s’hi traslladen durant un període llarg.
Chin-Hong diu que el desenvolupament de vaccins contra el virus ha estat clau per a frenar-ne l’avenç, però que ara falta la part més important: “Fer-los arribar i administrar-los allà on fan més falta.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
