05.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 05.10.2025 - 21:42
The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee i So Jin Jung
Seül, Corea del Sud. Quatre dies abans de ser assassinat, l’activista conservador nord-americà Charlie Kirk instà els sud-coreans a “plantar cara a la tirania” en un acte multitudinari a Seül. Els assistents, extàtics, agitaren les llanternes dels mòbils com estiguessin en un concert i corejaren: “USA! USA!”.
L’assassinat de l’activista el 10 de setembre proppassat, pocs dies després de la seva visita a Corea del Sud, ha galvanitzat un fervent grup d’ultraconservadors religiosos que han jurat de continuar-ne el llegat, tot organitzant-ne actes en la seva memòria i protestes als carrers de Seül, en què els participants cridaren: “Som Charlie Kirk”.
La magnitud i intensitat del suport públic a Kirk no és sinó el darrer exemple de l’aprofundiment dels vincles entre l’evangelisme de dretes de Corea del Sud –que els analistes sovint descriuen com el “MAGA coreà”, en al·lusió a les sigles de l’eslògan trumpista “Make America Great Again“– i figures clau de l’òrbita del president nord-americà.
Ambdós col·lectius comparteixen un seguit de conviccions comunes, inclosa l’oposició al Partit Comunista Xinès, la preocupació per la presumpta persecució dels cristians en mans de l’ortodòxia progressista i el que veuen com els excessos d’un progressisme desenfrenat, com ara el moviment –marginal– que demana que les dones sud-coreanes es neguin a tenir fills o relacions sexuals.
La mort de Kirk “ha estat un despertar per als conservadors sud-coreans”, afirma Lee Hun, pastor en cap de l’Overflowing Church, una església evangèlica a l’oest de Seül. “Ens ha enviat el missatge que el moviment conservador no tan sols ha de mobilitzar-se a escala nacional, sinó que també d’unir forces amb els Estats Units i passar a l’ofensiva.”
Els vincles entre els conservadors sud-coreans i nord-americans es remunten a la Guerra de Corea (1950-1953), en què els protestants del nord del país, que fugien de la persecució de les autoritats comunistes, foren acollits per missioners nord-americans enviats al sud del país. A partir dels anys seixanta i setanta, els sud-coreans començaren a importar tradicions de la dreta nord-americana; l’Església de la Unificació, fundada per un evangelista sud-coreà, fins i tot sortí en defensa del govern Nixon durant l’escàndol Watergate.
Ara un grup d’evangèlics sud-coreans molt actius políticament ha unit forces entorn de l’ex-president Yoon Suk-yeol, que va ser destituït després de declarar la llei marcial el desembre, un mes abans que Trump assumís el càrrec de president, i que aviat serà jutjat als tribunals.
Aquests activistes situen Yoon com a víctima d’un atac polític per part de la classe dirigent progressista, encapçalada pel nou president Lee Jae Myung, i fins i tot han adoptat el lema “Stop the Steal” (“Aturem el robatori”) que Trump encunyà en les eleccions presidencials nord-americanes del 2020 com a clam de protesta contra la presumpta existència d’un complot a gran escala per a afavorir Joe Biden. Les batudes en esglésies sud-coreanes i les detencions de pastors conservadors pels seus vincles amb Yoon han donat posat més llenya al foc de les acusacions de persecució religiosa.
Molts republicans influents no han dubtat a fer-se ressò del cas, inclosos Kirk; el fill del president nord-americà, Donald Trump Jr.; el veterà assessor polític Stephen Bannon; l’assessora espiritual del president, Paula White-Cain; l’activista Laura Loomer; i els activistes conservadors Gordon Chang i Morse Tan.
“La commoció per l’atac ferotge del nou govern a la llibertat religiosa ha colpit tot el govern Trump i els seus aliats”, escriu Newt Gingrich, ex-president de la Cambra de Representants dels Estats Units i crític del govern de Lee. “La quantitat de congregacions que es troben en el punt de mira del govern […] ha fet saltar les alarmes entre el moviment conservador.”
Chang, per la seva banda, diu que les batudes d’esglésies han tingut una gran repercussió a Washington. “Als Estats Units, això és una qüestió molt delicada […] Que el govern persegueixi esglésies és molt delicat”, explica.
El president Donald Trump expressà frustració pel cas a l’agost, poc abans de reunir-se amb Lee. “QUÈ ESTÀ PASSANT A COREA DEL SUD? Sembla una purga o una revolució”, escrigué, tot cridant, a les xarxes.
El gabinet de la presidència de Corea del Sud ha explicat que les batudes s’emmarquen un procés judicial imparcial comandat per la fiscalia sud-coreana, independent del govern.
“El president Lee Jae Myung també és de fe cristiana”, afirmà el gabinet de la presidència en un comunicat, tot afegint que el president tenia “el respecte més profund” per la llibertat de religió i d’expressió, protegides per la constitució sud-coreana. “Titllar una investigació com aquesta de persecució religiosa, o atribuir-li una motivació política, és inexacte i capciós”, afirmà.
El trumpisme com a referent
Els experts assenyalen que el moviment conservador sud-coreà és molt més fort i proactiu ara que no pas durant la primera legislatura de Trump, un moment en què la dreta sud-coreana estava molt més afeblida políticament.
Aram Hur, catedràtic d’estudis coreans a la Universitat Tufts (Massachusetts, Estats Units) explica que la dreta d’ambdós països es mostra com més va més disposada a recórrer a la religió per marcar perfil amb l’esquerra i reclamar la superioritat moral.
“A la dreta sud-coreana li interessa, políticament parlant, d’establir vincles amb la dreta cristiana dels Estats Units i seguir-ne el model”, afirma.
Bae Jong-chan, analista polític que dirigeix el think tank Insight K a Seül, explica que l’estrenyiment dels vincles entre els evangèlics sud-coreans i la dreta nord-americana pot implicar un obstacle afegit en les negociacions aranzelàries entre Seül i Washington, que ja es preveuen prou complicades.
“La dreta sud-coreana podria obrir una bretxa entre el president Trump i el govern Lee”, diu Bae. “El govern Lee haurà de fer mans i mànigues per evitar que passi això. Però si s’hi obsessionen massa […] podria perjudicar les relacions entre Corea del Sud i els Estats Units, i això no beneficiaria en absolut al govern Lee.”
La popularització dels influenciadors conservadors a Corea del Sud també ha exercit un paper important en l’auge del moviment evangèlic. Els influenciadors, generalment coneguts per l’activitat a YouTube, també han bastit ponts amb congregacions de comunitats d’emigrants sud-coreans als Estats Units i amb organitzacions polítiques conservadores que representen els nord-americans d’arrels sud-coreans, tot ajudant a ampliar-ne l’abast i la influència als Estats Units.
“Fins fa poc, les principals veus [del moviment] eren els pastors i les organitzacions que disposaven de prou recursos humans i financers per a mobilitzar-se políticament”, explica Suh Myung-sahm, professor d’estudis religiosos de la Universitat Sogang de Seül, que estudia la dreta del país. “Ara els subscriptors de YouTube, que actuen com una nova forma de ‘capital humà’, han creat una nova dinàmica.”
YouTube també ha permès que els creadors de contingut més joves guanyin influència i es converteixin en figures clau del moviment, un fenomen inusual en una societat en què la jerarquia i l’edat solen anar de bracet.
La irrupció d’aquests influenciadors coincideix amb l’auge del conservadorisme entre els joves sud-coreans, molts dels quals es declaren seduïts pel missatge de Kirk.
La guerra cultural sobre la igualtat de gènere, especialment intensa a Corea del Sud, és una de les grans claus rere aquest gir reaccionari. El país arrossega dèficits importants en matèria de drets de les dones, i té l’escletxa salarial més alta de totes les economies avançades. Però a molts homes joves sud-coreans, que s’enfronten a taxes de desocupació més altes que no pas les dones de la seva edat, el feminisme els sembla una causa antiquada i prescindible.
Dodai Jung, un estudiant conservador de la Universitat Yonsei de Seül, diu que no estava d’acord amb totes les opinions de Kirk, però que n’admirava la disposició i empenta a l’hora de plantar cara i debatre els seus rivals ideològics. El jove, de vint-i-un anys, diu que espera veure més activistes sud-coreans disposats a adaptar estratègies “creatives” com les de Kirk per difondre els valors conservadors.
“No té sentit que la teva vida pugui córrer perill pel simple fet d’expressar les teves opinions i conviccions”, diu Jung. “Respectava la seva actitud cap al debat lliure, i el respectava molt com a correligionari.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
