El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha canviat el mètode de presentar les enquestes que fa. Si fins ara es feia servir un codi públic, obert a tothom, ara sota la direcció de Joan Rodríguez Teruel ja no passa. Pot semblar un detall menor, però per a alguns professors i politòlegs el canvi és substancial, una manera d’anar enrere i una pèrdua de transparència. “Abans podies anar a una carpeta pública a disposició de tothom i reproduir tot allò que feia el CEO. Aquest pas ja no es fa. No sabem com s’estimen els escons ni el percentatge de vot. Ja fa un any que passa, jo n’alertava, i finalment ara se’n comença a prendre consciència”, diu Toni Rodon, politòleg i professor a la Universitat Pompeu Fabra.

“Per exemple –afegeix–, sabem que a Catalunya la gent amaga a les enquestes que vota el PP. Per això, normalment, multipliquem les respostes del PP, per encertar-la millor. Però he de saber, si vull veure com ho han fet, si ho has multiplicat per dos, per tres o per dos i mig. Ara això simplement no ho sabem perquè no es fa públic.”  Tota enquesta fa servir codi per a deduir el vot que alguns enquestats amaguen, per exemple. Altra cosa és que aquest codi es faci públic o no.

VilaWeb ha contactat amb el Centre d’Estudis d’Opinió, que afirma que efectivament hi ha un nou mètode amb el qual “no és necessari disposar d’un codi obert”. Un mètode, recorden, que fan servir més institucions, com el CIS. El CEO fa públic el seu mètode, que s’explica a les notes de premsa, i consta d’aquests sis passos:

“Amb aquests sis passos no puc replicar què han fet. Sense codi, és impossible”, diu Toni Rodon. VilaWeb també ha contactat amb Francesc Abad, llegit divulgador de les enquestes, per a qui aquest nou mètode és un “pas enrere, perquè hi ha menys transparència”: “Però també et dic que aquest canvi afecta sobretot la projecció d’escons i el percentatge de vots. I, en les meves anàlisis, és la cosa que em preocupa menys. Em centro més en les tendències de vot, en la pèrdua de vots entre partits, en la fidelitat de vot. I això ho puc continuar fent.”

Albert Bonillo, professor d’anàlisi de dades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ex-membre del consell rector del CEO durant el govern Puigdemont opina: “És un pas enrere brutal. Jordi Muñoz va obrir-ho del tot, i ara ells fan marxa enrere. En l’època de la ciència de dades, s’han de donar obertes. No sols per als experts. També per als periodistes. O et penses que ells no fan servir codi? En fan servir, però no ho fan públic. I la gent, a les enquestes, es fixa en la projecció d’escons. Digues com la fas. No m’ho amaguis. Pots optar per una política de transparència o no. Però tirar enrere com s’ha fet, ho trobo un error greu.” Però, segons que diu el CEO a VilaWeb, es podria fer servir el codi antic amb les dades de les enquestes noves. “Això és absurd. Mira, la realitat és canviant. Potser les enquestes s’ajustaven per llengua, per exemple, o per vot ocult. No et diuen què voten, però ho dedueixes amb aquestes dades. Passa que la quantitat de gent que parla català ara i fa alguns anys no és la mateixa. Els codis antics no serveixen ara.”

Veterans que opinen

VilaWeb ha contactat amb veterans del sector, que volen mantenir l’anonimat, i que opinen això: “És un problema, sí, però poc greu. La matriu de dades continua sent pública. I és una empresa externa la que fa les enquestes. És un problema centrat sobretot en l’estimació de vots i el percentatge de vots. Què fas amb el 25%, 30% o més de gent que no et diu qui votarà. Deixes la resposta de vot directa, sense estimar, com feia Gabriel Colomer, sabent que aquest 30% vota, sense dir-t’ho? O fas estimacions? Ara fem estimacions. Passa que hi ha hagut èpoques al CEO que s’ha cregut que l’estimació exacta d’escons sempre seria un risc. Faràs estimacions, sí, però fins a quin punt seran exactes? I per això posaven la dada d’escons al final dels informes. Ara es torna a fer així. Hi ha hagut unes altres èpoques, i unes altres mirades, que veien les projeccions d’escons i d’intenció de vot d’una manera molt més capital, i les posaven al començament dels informes. Són els qui veuen la ciència política com una ciència molt més exacta que uns altres. I que veuen la manca de codi públic com un problema greu en aquest sentit. També et dic una altra cosa: que aquest debat es generi ara, quan ja fa temps que passa, potser té a veure amb afiliacions a favor i en contra de directors actuals i anteriors del CEO, i menys amb el codi en si.”

Més obertura vol dir més encert?

Cal recordar que l’anterior Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), efectivament, sí que feia servir codi obert, públic, i d’accés a tothom, com també fan al Regne Unit. Però més obertura i més transparència no equival a més encert: en les darreres eleccions catalanes, les projeccions del CEO, presentades amb codi obert, no van encertar-ne el resultat. Van sobrerepresentar, de molt, el resultat d’ERC. “És cert, però com a mínim et podien explicar al detall com havien arribat a les conclusions. I això van fer. I això és transparència”, diu Rodon. “A vegades, el codi obert no es publica immediatament, sinó al cap de mesos, per separar-lo del debat partidista”, afegeix Rodon. El CEO, per acabar, recorda que el consell rector actual no ha demanat pas de tornar al codi obert de l’època de Muñoz.