S’acosta el centenari de l’intent de reconquesta independentista de Francesc Macià

“Som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i que vol tornar a ser-ho. […] Per això, en marxar vers Catalunya per provocar-hi l’alçament que ens hauria fet lliures, i tenint molta cura d’evitar qualsevol conflicte diplomàtic per a França, no vam creure que cometíem cap delicte.” El 20 de gener de 1927, al començament del judici que es feia a París contra els impulsors dels fets de Prat de Molló, el coronel Francesc Macià va assumir plenament tota la responsabilitat del complot que havia volgut alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera i de tota opressió espanyola que la subjugava d’ençà de feia més de dos segles.

Macià i dirigents d’Estat Català s’havien instal·lat a Catalunya Nord poc després del cop d’estat. No pretenien un exili pacient, sinó que de bon començament van cercar la manera de fer caure la dictadura des de l’exterior. El 1925 va viatjar a Moscou per cercar el suport dels dirigents de la jove URSS, i el va aconseguir. Grigori Zinóviev, cap del govern soviètic, va mostrar un suport entusiasta a la causa. “Digui als catalans que els partidaris més fervents de llur independència som nosaltres”, li va dir, segons que va deixar escrit Josep Carner-Ribalta, militant d’Estat Català que acompanyà Macià a la reunió. Tanmateix, pocs dies després Zinóviev caigué en desgràcia i fou executat en una purga de Stalin, que es va consolidar com a màxim dirigent de l’URSS, i Macià trencà la relació amb els comunistes, que no veia de fiar.

Tot i això, va mantenir el seu pla i va organitzar un exèrcit d’escamots catalans reforçats per ciutadans de més països, especialment d’Itàlia, d’on va captar un grup d’antifeixistes veterans de la Primera Guerra Mundial. La idea era passar la frontera pel Canigó i ocupar Olot, amb la idea de desembocar una insurrecció contra la dictadura que aniria seguida d’una vaga insurreccional a Barcelona convocada per la CNT. El dia marcat al calendari era el 4 de novembre del 1926, però aquell mateix dia la policia francesa desarticulà l’operació i detingué vora un centenar d’implicats en el complot. La major part foren expulsats de l’estat francès, però una vintena, els considerats els cervells de la conxorxa, foren jutjats a París, un fet que va atraure una atenció internacional en la causa catalana inaudita fins aleshores.

“Segurament Macià és el polític català més important del segle XX”, opina el conseller Lluís Puig, director de Casa Macià, l’associació que treballa per restaurar i museïtzar la Vil·la Denise, una casa senyorial de Prats de Molló (Vallespir) llogada per Macià com a centre d’operacions per a coordinar els fets de Prats de Molló. El projecte de rehabilitació va començar el 2022 i esperen que estigui enllestida el novembre del 2026. L’objectiu és poder-hi presentar l’exposició permanent que presidirà el museu i coronarà els actes del centenari dels fets de Prats de Molló, que aniran del gener del 2026 al febrer del 2027, quan farà un segle del judici.

Un centre de dinamització cultural al Vallespir

Aquests anys les obres han avançat de mica en mica gràcies a la feina voluntària i ara tan sols resta allò que han de fer professionals: l’electrificació, la climatització i la restauració d’una casa de fusta que hi ha a l’entrada, que el 1939 va acollir refugiats que fugien del franquisme. Unes tasques que Puig espera que puguin estar enllestides cap al febrer o el març. Tot plegat gràcies a l’empresari Jaume Aragall (no confondre amb el tenor d’òpera), que va comprar la casa i la va cedir a l’associació durant trenta anys, als cent vint-i-cinc socis de Casa Macià que fan costat al projecte i als ajuts públics de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals.

“Volem que la Casa Macià sigui un lloc on els visitants puguin aprendre què van ser els fets de Prats de Molló”, un fet històric de gran importància a la història de Catalunya però que potser ha estat tapat sota grans esdeveniments de la convulsa primera meitat del segle XX. A banda, a la Casa Macià també hi haurà una sala per a fer-hi exposicions temporals amb la idea de convertir-la en un centre de dinamització cultural a la zona.

Catorze mesos d’actes

El programa d’actes del centenari encara es conforma i se n’hi poden afegir més, però ja és previst que comenci els mesos de gener i febrer amb la presentació del llibre Estat Català 1922-1931, de Joan Esculies. Durant l’estiu es farà l’Aplec de Cultura Nacional, els dies 4 i 5 de juliol a Molló i Prats de Molló, i a la tardor s’organitzaran les Jornades d’Història i Debat Nacional (17 i 18 d’octubre) a Prats de Molló. El moment central de la commemoració arribarà amb l’acte oficial del centenari, que es farà el 4 i el 8 de novembre a la Casa Macià.

El programa també inclou itineraris de memòria històrica, com ara el recorregut “Els llocs de Macià a Perpinyà” (7 de novembre de 2026) i un itinerari per Barcelona dins el cicle Primavera Republicana. A més, és prevista la recuperació i estrena de l’obra Els desterrats, de Josep Carner Ribalta, amb lectures dramatitzades a Balaguer i Prats de Molló.

A banda, l’exposició que presidirà la Casa Macià també es podrà veure al Parlament de Catalunya i a l’Espai Macià de les Borges Blanques, i confien que també pugui arribar a la Casa Vallmanya d’Alcarràs, residència ocasional de la família de Macià.

El programa continua obert a suggeriments de més actes per a commemorar el centenari dels fets de Prats de Molló, i d’ençà de la presentació de diumenge a la Universitat Catalana d’Estiu ja han aparegut idees com ara una ruta entre Prats de Molló i Olot feta per recordar la ruta que Macià va traçar, però amb esdeveniments de cultura popular en compte d’armes.

Els actes del centenari aniran acompanyats d’unes quantes publicacions i materials divulgatius: el catàleg de l’exposició, un còmic sobre els fets publicat per Símbol Editorial, i la reedició de La Catalunya rebel (Símbol Editors) o la publicació de Macià a Moscou. 100 anys, a càrrec d’Estat Català. Per completar-ho, es recuperarà l’exposició itinerant “1859-1933. Francesc Macià”, produïda el 2008 per la Fundació Irla.