Un centenar de cims de franc i 15.000 euros per a pujar a l’Everest: així vol descongestionar el Nepal el sostre del món

El Nepal ha impulsat una mesura històrica per a combatre la saturació turística a l’Everest i repartir més bé els beneficis del muntanyisme. A partir del setembre, escalar el sostre del món costarà 15.000 dòlars, 4.000 més que no pas ara. Alhora, durant els 2 anys vinents, 97 cims situats en zones remotes de l’Himàlaia es podran pujar sense pagar cap cànon d’ascens. Aquesta iniciativa doble té l’objectiu de descongestionar la ruta de l’Everest, afectada per col·lapses recurrents, deixalles acumulades i riscs creixents per als alpinistes. El govern nepalès vol redirigir part del flux turístic cap a uns altres cims menys coneguts, però amb molt atractiu tècnic i paisatgístic, situats sobretot a les províncies de Karnali i Sudurpashchim.

Les noves normes també inclouen l’obligació d’haver coronat prèviament un cim de més de set mil metres per a poder demanar el permís de l’Everest. Amb això, es pretén d’augmentar el nivell de preparació dels aspirants i reduir les situacions de risc al cim més alt del planeta.

L’Everest, convertit en abocador

L’Everest ha esdevingut víctima del seu propi èxit. Cada any, més de vuit-centes persones intenten d’assolir-lo, i la ruta principal té una saturació que genera imatges virals de cues interminables en condicions extremes. A més, de fa dècades, les expedicions hi deixen grans quantitats de residus: ampolles d’oxigen, tendes, cordes, excrements i fins i tot cossos que no han pogut ser repatriats.

Per mitigar aquest impacte ambiental, el govern ha anunciat mesures estrictes de recollida de residus. A partir d’ara, tots els alpinistes hauran de dur bosses biodegradables per als excrements i retornar-les al camp base. A més, es desplegaran drons per a fer neteja en punts inaccessibles, arran d’unes proves pilot que ja han permès de recuperar cinc-cents quilos de deixalles a més de sis mil metres d’altura.

Repartir la riquesa del turisme

Una part important de la nova política és la voluntat de descentralitzar els beneficis econòmics del turisme de muntanya. Avui dia, la gran majoria de rutes i serveis es concentren en les valls de l’Everest i l’Annapurna, mentre que unes altres regions, molt més pobres, resten pràcticament al marge. Amb l’accés de franc a desenes de cims secundaris, el Nepal vol incentivar l’exploració d’aquestes zones oblidades, impulsar l’economia local i oferir una alternativa més assequible als alpinistes amb menys recursos. Això sí, tot mantenint requisits de seguretat i sostenibilitat: caldran permisos locals, guies acreditats i una bona preparació física.