07.10.2025 - 19:50
|
Actualització: 07.10.2025 - 23:06
Les dades de visitants forasters a Catalunya durant el mes d’agost han estat una certa sorpresa. L’han visitada gairebé 100.000 estrangers menys, cosa que trenca la tendència dels mesos d’agost d’anys anteriors (llevat els de la pandèmia, és clar) i obre una escletxa important amb la resta de l’estat. Sense comptar Catalunya, el nombre de visitants estrangers a l’estat espanyol ha estat de 420.000 més que l’any anterior, una xifra que, si l’allarguem a tot l’estiu –juny, juliol i setembre–, se’n va fins als 800.000. Em sembla important.
Si a l’estiu hi ha un retrocés clar, en l’acumulat de l’any no és tan evident, perquè el nombre de turistes entre el gener i l’agost a Catalunya s’ha mantingut –en realitat, ha pujat d’un 0,2%– i a tot l’estat espanyol, ha pujat d’un 3,9%. Malgrat això, Catalunya continua essent la comunitat més visitada, amb 13,8 milions de turistes fins a l’agost, seguida de les Illes Balears, les Canàries, Andalusia i el País Valencià, amb un creixement molt fort en el cas d’Andalusia (8%) i a la “resta de comunitats autònomes”, que són les considerades zones no turístiques tradicionals, amb un 6,6%.
A partir d’aquestes dades de l’INE, sembla que hi ha una distribució del turisme a tot l’estat, cosa que fins ara no quedava tan palesa. Pot ser que el canvi climàtic influeixi en la decisió de la gent que ve a l’estiu i no li agrada passar tanta calor com la que registrem darrerament, i s’estima més destinacions amb menys graus de temperatura. A Itàlia, els hotelers de platja es queixaven que aquest estiu els havia baixat la concurrència, mentre veien com la gent preferia d’anar als Alps o als llacs del nord del país. Aquí podria passar una cosa semblant, i que els turistes anessin a la recerca de zones menys caloroses.
De totes maneres, el nombre de persones que vénen és un símptoma, però no pas la dada més important. Allò que interessa és que vingui menys gent i gasti més. Crec que tots ho tenim clar. Doncs bé, a l’agost, malgrat la baixada de turistes respecte del 2024, la despesa ha estat un 1,8% superior, i l’acumulada de tot l’any ha crescut d’un 2,8%. Les dades són lleugerament positives, però llunyanes de les registrades a tot l’estat espanyol, on han estat del 6,7% i el 7,1%, respectivament. La diferència que hi ha entre l’augment del nombre de persones i el de la despesa sembla que queda explicada per la diferència en el primer factor més que no pas en els preus.
I quins turistes ens han fallat a Catalunya? Si ens fixem només en l’estiu, han fallat clarament els italians, amb un 13% menys, els francesos i anglesos, amb un -3% i, els que han de fer viatges llargs, com els americans, del nord i del sud i els asiàtics, sobretot a l’agost. En l’acumulat de l’any, es nota sobretot amb els italians, i una mica menys, amb alemanys i anglesos, però sobretot els americans, en què destaquen els dels EUA (-7%). En aquest cas, igual que en cas dels japonesos, cal pensar que la baixada de les seves respectives monedes respecte de l’euro hi pot haver influït, a més de l’augment dels preus en els viatges en avió. És només una hipòtesi, és clar.
Analitzant la situació des d’una altra estatística, la de les pernoctacions als hotels, es pot arribar a unes conclusions semblants, però amb uns matisos que cal destacar. A l’agost, el nombre de pernoctacions ha baixat d’un -1% i en els tres mesos d’estiu, d’un -0,7%, I, en aquest cas, també ho fa en l’acumulat del gener a l’agost, en un -0,4%. Però el que volia destacar és on hi ha la baixada. Hem de pensar que, al voltant del 80% de les pernoctacions que es fan a Catalunya són en hotels de tres estrelles i quatre. Doncs, en aquests vuit primers mesos del 2025, la caiguda de pernoctacions es registra en els hotels de tres estrelles o menys. En els de quatre estrelles, creixen d’un 1% i en els de cinc, d’un 8,6%. D’alguna manera, això indica que hi ha un cert canvi en el turisme que ve, en el sentit positiu que cal desitjar.
Un cas que cal ressenyar, per diferencial, és el paper que té Barcelona en el turisme català i les seves peculiaritats. Tot i que és difícil de dir quin pes té sobre el total, perquè les fonts varien i fer comparacions pot induir a error, sí que poden tenir una idea aproximada. Segons l’INE, per exemple, el 2023 van venir 18,1 milions de turistes a Catalunya; i segons l’Observatori del Turisme de Barcelona (OTB), 12,2 milions van anar a la capital catalana. Cal dir que aquesta xifra de Barcelona és un 12% inferior a la registrada l’any 2019, abans de la pandèmia.
Fonts del sector m’expliquen que el turisme ha tocat sostre a Barcelona, perquè l’oferta de places no ha crescut de fa anys. Recordem que l’any 2015 es va fer la moratòria o limitació de nous hotels i allotjaments turístics. Dos anys després, el 2017, es va aprovar el PEUAT, el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics pels pisos, un pla que es va anul·lar i després, el 2019, se’n va aprovar el definitiu. El nombre, entre places hoteleres i places d’apartaments turístics, que aporta l’Observatori és de 146.000 a la ciutat.
Avui, precisament, l’OTB, ha publicat dades de l’agost respecte de la ciutat de Barcelona. I apunta que la demanda en hotels, pensions i habitatges d’ús turístic va disminuir moderadament respecte del mes anterior en nombre de turistes, però no en pernoctacions. Si es compara interanualment, el nombre de turistes va créixer (+7,5%), però es va registrar una estada mitjana més curta (de 2,8 nits el 2024 a 2,6 el 2025), cosa que va fer que el nombre de pernoctacions augmentés de manera més moderada (+0,8%). La despesa mitjana, durant l’estada a la ciutat, va augmentar tant respecte de l’any anterior (+7,4%) com respecte del mes anterior (+1%). Aquesta despesa es va invertir, principalment, en menjar i beguda (45,4%), seguit d’entreteniment, lleure i cultura (23,2%) i de compres (19,3%).
En definitiva, no sé si hem tocat sostre o no, però sembla que hi ha una sèrie de fets que apunten que, en general, els desigs de viatjar han superat els moments de necessitat que vam viure en el període immediatament posterior a la pandèmia. La situació dels principals països emissors tampoc no és la més bona per a fer gaire despesa i els nostres preus, més alts, poden ser un altre fre. Tampoc no hem de perdre de vista que Barcelona ja és un mercat molt madur, cosa que, per definició, alenteix els creixements percentuals. Sigui com sigui, caldrà una mica més de perspectiva per a fer una valoració més versemblant.
