12.11.2025 - 21:40
Catherine Connolly va prendre possessió dimarts com a presidenta d’Irlanda, amb un discurs profundament simbòlic i emotiu, centrat en la reivindicació de l’irlandès com a llengua viva, essencial per a la identitat nacional. “Tír gan teanga, tír gan anam” (“Un país sense llengua és un país sense ànima“), va proclamar en aquest discurs solemne, fet principalment en irlandès, cosa que va deixar astorats molts dels seus col·legues, que no van amagar les ganyotes ni les cares de desconcert malgrat la presència de la televisió. “Quan una llengua és ferida, cap país no pot expressar els seus desigs, els seus valors ni el seu esperit”, va proclamar la nova presidenta, que ara mantindrà el càrrec de cap d’estat durant set anys, pel cap baix.
En el discurs de presa de possessió, Connolly va lamentar que la llengua nacional dels irlandesos hagi “estat menystinguda i relegada a un segon lloc, sense el respecte que mereix”. I afegí: “En cada paraula de l’irlandès s’hi pot sentir l’esperit dels avantpassats i la natura del país.” Va ser clara quan va afirmar que, sota la seva presidència, l’irlandès “no es parlarà fluixet en un racó de l’Áras an Uachtaráin [el palau de la presidència], sinó que ocuparà el primer lloc com a llengua de treball, parlada a tot arreu amb coratge, amb poesia i amb música.”
Abans de l’acte, en un dinar amb noranta convidats a la residència presidencial –entre els quals hi havia el primer ministre, Micheál Martin; el vice-primer ministre, Simon Harris; dirigents de l’oposició i alts càrrecs judicials–, Connolly va demanar obertament als assistents que aprenguessin la llengua, que és la primera llengua oficial d’Irlanda però que pràcticament no la parla ningú. “L’irlandès és part de la solució. No és cap obligació: és un regal, una invitació a mirar el món amb uns altres ulls”, va dir. Remarcà que tothom en sabia “una mica” –l’ensenyament de l’irlandès és obligatori a les escoles– i que calia aprofitar aquesta base per avançar plegats.
Una trajectòria marcada pel servei públic i la coherència
Connolly, de seixanta-vuit anys i originària de Galway, prové d’una família de catorze germans. Va créixer en un barri humil i explica que va aprendre “el valor de la diversitat de veus i la importància de la integritat” veient com el seu pare, paleta de professió, tirava endavant la família després de la mort sobtada de la seva mare.
Va estudiar psicologia i alemany i va treballar de psicòloga clínica, però va abandonar una plaça fixa per estudiar dret a les nits. Es va titular com a advocada el 1991 i, pocs anys després, va entrar en política municipal. Va ser batllessa de Galway el 2004 i, més tard, diputada independent al parlament irlandès. El 2020 va esdevenir la primera dona que presidia els debats de la cambra com a vice-presidenta.
La seva carrera política ha anat sempre lligada a causes socials i culturals. Ha denunciat reiteradament la crisi de l’habitatge com “la gran emergència social del nostre temps” i ha defensat la neutralitat militar d’Irlanda, advertint contra “la temptació d’afeblir-la”. Durant la campanya, va declarar que volia ser “una veu per a la pau” i es va mostrar crítica amb la militarització d’Europa i amb l’actuació d’Israel a Gaza, que va qualificar sense embuts de genocidi.
Belfast, primera destinació com a presidenta electa
En un gest de gran contingut simbòlic, dies abans d’assumir oficialment el càrrec, però quan ja havia guanyat les eleccions, Connolly va visitar Belfast per inaugurar l’Oireachtas na Samhna, la gran festa de la llengua irlandesa, que enguany, després de vint-i-vuit anys, ha tornat a la capital del nord encara ocupat per la Gran Bretanya. La celebració, que dura cinc dies i aplega deu mil persones, és una de les principals reunions d’art i cultura gaèliques. “L’irlandès ens pertany a tots, i pot unir-nos a través de les fronteres”, va dir davant milers d’assistents entusiasmats.
Connolly, que va guanyar les eleccions per una àmplia majoria amb el suport del Sinn Féin, els socialdemòcrates, People Before Profit i el Partit Laborista, ha deixat clar que vol una presidència inclusiva i culturalment arrelada i que somnia la unificació del seu país. I ha insistit en la importància de la llengua irlandesa. “Durant la campanya he conegut gent de tot el país que s’adreça a mi en irlandès o fa servir unes quantes paraules de la llengua –aquest desig d’expressar-se és viu, i cal donar-hi espai”, ha dit.
Feminista, ecologista i pacifista, Connolly combina el rigor polític amb una proximitat i una familiaritat que l’ha convertida en un fenomen popular. Durant la campanya, un vídeo en què jugava a futbol amb infants d’un bloc de pisos de Dublín va esdevenir viral i va acumular milions de visualitzacions.
Per a molts observadors, la seva presidència pot ser “un moment transformador” per a l’irlandès, que arriba després dels èxits culturals de The Quiet Girl i el grup Kneecap.
A diferència de la majoria dels polítics irlandesos, Catherine Connolly parla el gaèlic habitualment i s’expressa amb fluïdesa en una llengua que és a un pas de la desaparició i que els estudiosos diuen que ja només parlen unes 70.000 persones dels prop de set milions d’habitants que té l’illa. La república, nascuda encara no fa cent anys sempre ha tingut l’irlandès com a primera llengua oficial, al costat de l’anglès. Però amb un ús estrictament cerimonial i oficial, no com a llengua viva del dia a dia. Catherine Connolly podrà complir la seva promesa i situar-lo al lloc que es mereixeria? Sembla una tasca enorme fins i tot per a la primera autoritat del país, però també és cert que el moment és bo i que, sobretot entre els joves, sembla haver-hi una certa moda positiva entorn de la llengua pròpia del país. Tenir a dalt de tot una referència positiva, amable, segura i decidida com la de la nova presidenta és, a partir d’aquesta setmana, la gran esperança.
