02.04.2017 - 11:44
La socialista Agnès Pardell abandona la Comissió de control de consultes populars
BARCELONA, 2 (EUROPA PRESS)
Catalunya ha celebrat un mínim de 25 consultes populars no referendàries des que es va impulsar la llei que les regula el setembre de 2014 –la del 9N i altres locals–, segons consta en el registre de la Conselleria de Governació de la Generalitat.
Fonts del departament que lidera Meritxell Borràs han explicat a Europa Press que aquesta és la xifra de la qual es té constància però que el nombre és previsiblement superior perquè només es registren aquelles consultes populars per les quals s’ha sol·licitat suport de la Generalitat per a la seva organització.
La primera consulta popular que es va convocar després de l’aprovació de la llei va ser la sobiranista del 9 de novembre de 2014, anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC) i que va derivar cap a un procés participatiu pel qual recentment han estat inhabilitats el llavors president, Artur Mas, i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau.
A aquesta polèmica consulta l’han seguida un mínim de 25 fins a l’actualitat, la majoria de caràcter municipal i comarcal, com les que es van celebrar el 2015 sobre la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès (Barcelona).
Destaquen també la que va impulsar l’Ajuntament de Tortosa (Tarragona) per decidir el futur del monument a la Batalla de l’Ebre i la de l’Ajuntament de Xerta (Tarragona) en relació al restabliment del toc nocturn de les campanes del rellotge públic.
A més, sobre la base de la llei catalana, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat recentment que vol celebrar cada mes de maig a partir del 2018 una multiconsulta ciutadana sobre iniciatives socials o municipals.
CONTROL EN EL PARLAMENT
Els preparatius i resultats de totes les iniciatives d’aquesta índole passen per la Comissió de control de les consultes populars no referendàries del Parlament, il·luminada al costat de la llei al setembre de 2014.
Aquest òrgan s’encarrega de vetllar que les consultes populars no referendàries s’ajusten als principis, regles i requisits que estableix la llei –que va ser recorreguda en part per l’Estat pel 9N–, així com de garantir que respecten els procediments establerts.
Està composta per set juristes i politòlegs de prestigi reconegut designats pel Parlament mitjançant un acord adoptat per majoria de tres cinquenes parts dels diputats dins dels tres primers mesos de cada legislatura.
La designació d’aquesta legislatura es va produir en el ple del 28 de juliol de 2016 i es va acordar triar Judith Gifreu i Marc Marsal –proposats per JxSí–, Josu de Miguel –per Cs–, Agnès Pardell –pel PSC–, Mercè Claramunt –per SíQueEsPot–, Beatriz Díaz –pel PP– i Esther Sancho –per la CUP–.
Ara s’ha generat una vacant ja que Pardell ha renunciat recentment a formar part de la comissió, de la qual era membre des del juliol de 2016.
El motiu principal que l’ha portat a deixar el lloc és que s’ha jubilat i la comissió es reuneix amb una notable freqüència, segons han explicat a Europa Press fonts socialistes.
La vacant haurà d’abordar-se en un ple i serà la Junta de Portaveus qui decidirà en quina sessió la programa perquè sigui el conjunt de l’hemicicle qui voti la substitució de Pardell.
PSC, PP i CS, INICIALMENT RETICENTS
Quan el ple va triar els set membres de la comissió per primera vegada, l’octubre de 2014, el PSC, Cs i el PP no van participar en la votació perquè el Tribunal Constitucional havia suspès cautelarment la llei de consultes després del recurs de l’Estat i aquests grups alertaven que fer passos en direcció al seu desplegament normatiu vulnerava la resolució del tribunal.
Tot i això, els experts van ser nomenats amb la majoria de vots que llavors sumaven CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, sent un dels components de la comissió de control l’ara diputat ‘cupaire’ Benet Salellas.
