16.04.2017 - 11:50
Juntament amb Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i València són les autonomies amb majors desequilibris entre el recaptat i el gastat
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
Les autonomies amb majors desequilibris en termes absoluts entre el que ingressen per pensions i el que gasten són, per aquest ordre, Andalusia, Catalunya, Galícia, Castella i Lleó i València, segons les dades de la Seguretat Social de 2016 a les quals ha tingut accés Europa Press.
Andalusia supera els 5.500 milions de dèficit i Catalunya frega els 5.000, de tal manera la primera només podria pagar el 69,73% de les seves pensions amb el que ingressa per cotitzacions i la segona, el 78,56%.
Aquestes dades inclouen, a més de les cotitzacions altres ingressos per transferències, taxes i preus públics, alienacions o actius financers.
Pel costat de les despeses, s’inclouen, a més del pagament estricte de les pensions, les despeses de gestió del sistema, com el personal o les inversions reals.
No obstant això, el gruix de l’ingrés són les cotitzacions i de la despesa, les transferències corrents per al pagament de pensions, sense incloure les despeses de serveis centrals.
En termes relatius, les regions que menys ingressen en relació amb les obligacions que tenen reconegudes són Astúries, Galícia i Castella i Lleó, ja que la primera només podria pagar el 42% de les seves pensions amb el que ingressa i les altres dues, el 57%.
Les dades de 2016 reflecteixen que només dues regions tenen superàvit, Madrid i Balears i aquest, en el cas de Madrid, ha disminuït des de 2014, ja que llavors va ser de 731 milions d’euros i durant el passat exercici es va situar en 224 milions, després de restar als 17.681 milions d’euros d’ingressos, els 17.457 milions que gasta en pensions.
Balears, per contra, ha millorat el seu saldo positiu que, al tancament de 2016 era de 197,58 milions d’euros, davant de l’excedent de 114 milions que va registrar fa dos anys; aquesta autonomia ingressa per aquest concepte 2.474 milions i gasta en pensions 2.278 milions.
La comunitat autònoma més deficitària torna a ser Andalusia, que té unes obligacions reconegudes de despesa de 18.293 milions d’euros, davant d’uns ingressos de 12.758 milions, la qual cosa llança un saldo negatiu de 5.536 milions d’euros.
Cap de les vuit províncies andaluses aconsegueix l’equilibri en matèria de pensions, encara que Almeria s’aproxima, amb un saldo negatiu de 49 milions, després de pagar 1.076 en pensions.
La província més deficitària és Sevilla, amb 1.330 milions de dèficit; seguida de Cadis, amb 1.100 milions; Còrdova, amb 745; Granada, amb 735; Jaén, amb 653 milions; Màlaga, amb 550 i Huelva, amb 374.
Catalunya se situa com la regió amb el segon major dèficit en termes absoluts per al pagament de pensions: aquesta autonomia ingressa 18.195 milions d’euros davant dels 23.159 milions d’euros que gasta, la qual cosa suposa un saldo negatiu de 4.963,77 milions, és a dir, només podrien pagar el 78,56% de les obligacions que tenen reconegudes en matèria de pensions.
Totes les províncies catalanes són deficitàries, però la que suma una major quantia és Barcelona, que excedeix la despesa en 3.846 milions per sobre del que ingressa, superant així el dèficit de regions senceres com Castella i Lleó o Galícia.
Li segueix Tarragona, amb un dèficit de 527 milions; Girona, amb 302 i Lleida amb 289 milions de saldo negatiu.
GALÍCIA I CASTELLA I LLEÓ NOMÉS INGRESSEN EL 57% DEL QUE GASTEN
La tercera autonomia més deficitària en el sistema de pensions és Galícia, el dèficit de la qual és de 3.660 milions d’euros.
La recaptació d’aquesta autonomia és molt baixa davant de les obligacions reconegudes en aquesta matèria i, de fet, només podria afrontar el 57% dels pagaments amb els seus propis recursos, ja que el passat exercici va ingressar 4.871 milions davant dels 8.532 milions d’euros de despeses.
Per províncies, la més deficitària és La Corunya, que va ingressar 1.226 milions d’euros menys del que va gastar, que van ser 3.400 milions.
Li segueix Pontevedra, amb un desfasament negatiu de 1.239 milions d’euros, després d’ella Lugo, que va gastar 629 milions més del que va ingressar per a pensions i finalment, Orense, amb un dèficit de 565 milions.
Per ordre de desequilibri, la quarta regió és Castella i Lleó, que va acumular en 2016 un desfasament de 3.370 milions, després d’haver ingressat 4.484 milions i d’haver afrontat una despesa en pensions de 7.854.
És a dir, que els recursos que va generar aquesta autonomia haurien servit per pagar el 57% de les seves pensions.
León va ser la província més deficitària, amb 1.023 milions; seguida de Valladolid, amb 555; Burgos, amb 435; Salamanca, amb 429; Zamora, amb 287; Palencia, amb 208; Àvila, amb 205; Segòvia, amb 138 i Soria, amb 90.
La Comunitat Valenciana va generar un dèficit en matèria de pensions durant el passat exercici de 3.239 milions d’euros, després d’haver pagat 11.774 milions d’euros en obligacions reconegudes per aquest concepte i havent ingressat 8.534 milions d’euros.
Aquests recursos servirien per afrontar el 72,49% de la despesa.
València va ser la província amb major desequilibri, 2.062 milions d’euros; seguida d’Alacant amb 777 milions negatius i Castelló, amb 402 milions de desfasament entre els ingressos i les despeses.
El País Basc també va generar en 2016 un desfasament del 32,71%, ja que va ingressar 5.992,36 euros i va gastar 8.905 milions d’euros en pensions, és a dir, que amb els seus recursos podria afrontar el 67,29% del pagament en pensions.
De les tres províncies basques, Biscaia va acumular les pitjors dades, en recaptar 2.991 milions d’euros i haver gastat 4.726,28 milions, amb el que va generar un desequilibri de 1.735 milions.
Li va seguir Guipúscoa, amb un saldo negatiu de 957 milions i Àlaba, amb una despesa de 219,9 milions superior als ingressos, que van anar en aquesta província de 1.006 milions.
ASTÚRIES NOMÉS PODRIA PAGAR EL 42% DE LES SEVES PENSIONS
El dèficit d’Astúries en termes absoluts ocupa el setè lloc en la llista, en acumular 2.619 milions d’euros entre els ingressos (2.039 milions) i les despeses (4.659 milions), però en termes relatius, el dèficit és gairebé del 58% ja que amb els ingressos generats en aquesta regió només es podria pagar el 42% de les pensions dels seus jubilats.
Aragó també va llançar números negatius en 2016, 1.316 milions d’euros, la qual cosa suposa un 31,94%, després d’haver registrat uns ingressos de 2.804,98 milions d’euros i haver fet front a 4.120 milions d’obligacions reconegudes.
Saragossa va ser la província més deficitària, amb 902 milions, seguida d’Osca, amb 221 i Teruel, amb 192.
El desfasament de Castella-la Manxa es va situar en 1.379 milions, amb uns ingressos de 3.128 milions i unes despeses de 4.508 milions.
Ciudad Real és la més deficitària, amb un saldo negatiu de 487 milions, seguida de Toledo, amb 345; Albacete, amb 249; Conca, amb 199 i Guadalajara, 99.
La resta de regions van anotar desequilibris per sota dels 1.000 milions d’euros: el dèficit en pensions a Extremadura va ser de 935,96 milions –un 37,52%– després d’uns ingressos de 1.558 milions i uns pagaments per jubilacions de 2.494 milions; li segueix Cantàbria amb un saldo negatiu de 823 milions, la qual cosa suposa un 43% després d’haver abonat 1.913 milions d’euros en pensions.
Després d’elles, estan: Múrcia, el desfasament de la qual és de 538,9 milions, amb pagaments de 2.915 milions i ingressos de 2.376; Navarra, amb un desequilibri de 416 milions d’euros, que suposen un 20,75% de les obligacions reconegudes (2.004 milions); La Rioja, que va ingressar 247 milions menys dels 864 milions que va gastar i Canàries, amb 220 milions de desfasament, després d’ingressar 3.580 milions i gastar 3.800.
Ceuta i Melilla van gastar 244 milions i Melilla, 230, generant un dèficit de 123,59 i 113,34 milions, respectivament.
