13.01.2026 - 11:15
|
Actualització: 13.01.2026 - 14:22
El Departament d’Educació proposa que el curs escolar 2026-2027 comenci el dimarts 8 de setembre de 2026 per als ensenyaments d’educació bàsica –segon cicle d’infantil, primària i ESO–, el batxillerat i la formació professional de grau bàsic. En el cas de la formació professional de grau mitjà i superior, els cursos d’especialització, els itineraris formatius específics, els programes de formació i inserció i els cursos de formació preparatoris, el començament es fixa el 14 de setembre de 2026.
La proposta estableix que el curs s’acabi el 18 de juny de 2027. Les vacances de Nadal anirien del 24 de desembre de 2026 al 10 de gener de 2027, ambdós inclosos, i les de Setmana Santa, del 20 al 29 de març de 2027, també ambdós inclosos.
Calendari a tres anys vista
A més, per primera vegada el Departament proposa un calendari de començament de curs a tres anys vista. Així, es fixa també el 8 de setembre com a data de començament dels cursos 2027-2028 i 2028-2029. Quant a la finalització de les classes, es preveu que serà el 22 de juny per a aquests dos cursos. A més, s’estableixen quatre dies de festa de lliure disposició per als centres educatius, al marge dels festius que determina el Departament d’Empresa i Treball i dels dos dies de festa local.
El departament defensa, com l’any passat, aquesta data d’inici perquè considera que és una proposta equilibrada tant per a les famílies com per als centres educatius, i perquè permet l’arribada i l’acollida de nous docents.
D’acord amb la proposta, el curs 2026-2027 tindrà 177 dies lectius –entre els 175 i 178 dies que estableix la llei d’educació de Catalunya. El departament presentarà la proposta al Consell d’Educació de Catalunya, tal com és preceptiu, i avui ja l’ha començada a debatre amb els sindicats a la taula de negociació sectorial.
La USTEC hi està en contra
De moment, la USTEC-STEs ja s’ha posicionat en contra que el curs comenci el 8 de setembre perquè considera que no hi ha temps per a preparar-lo amb garanties. També critica la “imposició” de tardes lectives a l’ESO als instituts escola i les “presses” amb què, diu, s’ha elaborat l’ordre del calendari escolar.
En un comunicat, el sindicat denuncia “l’intent d’establir com a precedent l’activitat lectiva a les tardes a l’ESO” als instituts escola. La proposta preveu un màxim de dues tardes setmanals sense activitat lectiva. USTEC sosté que la mesura no respon a criteris pedagògics sòlids ni a les necessitats reals de l’alumnat i que empitjora el rendiment i la salut mental, agreuja les desigualtats socials i “precaritza” les condicions laborals del professorat.
El sindicat insisteix que cal “temps real” per a preparar el curs i afirma que avançar-ne l’inici “empitjora la qualitat educativa”. Per això, defensa que el curs comenci després de l’11 de setembre, Diada de Catalunya, i demana de recuperar la jornada intensiva durant tot el mes de juny a totes les etapes.
Jornada contínua i horaris europeus
L’USTEC també defensa la generalització de la jornada contínua a tots els nivells i centres. En aquest sentit, critica que l’ordre actual només permet de mantenir-la als centres que ja la fan, però impedeix que la resta s’hi puguin adherir.
A més, considera que la jornada partida situa Catalunya entre els territoris amb més hores lectives d’Europa, “allunyant-la dels horaris europeus i fent el sistema educatiu públic menys atractiu”.
Com a alternativa, USTEC proposa que les tardes a secundària s’omplin amb activitats extraescolars de caràcter educatiu però no lectiu. Defensa que siguin públiques, universals i gratuïtes, sense externalitzacions, vinculades al servei de menjador escolar i coordinades amb equipaments i serveis públics del territori.
Finalment, el sindicat exigeix que no s’aprovi l’ordre del calendari perquè, diu, consolidaria “retrocessos estructurals sense debat real”.
