17.10.2016 - 16:52
Horrach sosté que l’objectiu de l’expresident era “afavorir els seus interessos propis” com a candidat a les eleccions del 2007
PALMA DE MALLORCA, 17 (EUROPA PRESS)
El titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha obert juí oral contra l’expresident del Govern Jaume Matas per la contractació ‘a dit’, per 1,2 milions d’euros públics, de l’arquitecte valencià Santiago Calatrava per a l’elaboració d’un avantprojecte d’òpera que mai va arribar a ser construïda.
Així ho ha acordat el jutge després que la Fiscalia presentara la setmana passada el seu escrit d’acusació per estos fets -al qual es va adherir l’Advocacia de la Comunitat Autònoma-, en què demana un any i tres mesos de presó per a l’exmandatari balear per un delicte de tràfic d’influències i deu anys d’inhabilitació per un altre de prevaricació. També reclama el pagament de 120.000 euros en responsabilitats civils.
El fiscal sol·licitava així que l’exdirigent del PP ocupe un altre cop el banc dels acusats de la mateixa manera que ja ho va fer fa poc en altres dues peces del cas Palma Arena, per cadascuna de les quals reclama dos anys de presó per a l’encausat. Sobre Matas també pesa una petició de cinc anys de presó pel cas Nóos, pendent de sentència.
Tal com relata el fiscal en el marc del relacionat amb l’Òpera -la peça número 3 de la causa-, Matas va projectar la reordenació de la badia de Palma i la construcció d’un edifici destinat a les arts escèniques pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques del 2007. El projecte finalment no es va portar a terme davant de la negativa de la Junta Electoral i la proximitat dels comicis electorals.
La defensa de l’expresident, exercida per l’advocat i exmagistrat de l’Audiència Provincial de les Balears Miquel Arbona, apunta que no hi ha indicis delictius per a sostindre l’encausament del seu patrocinat. De fet, el mateix Matas, durant la declaració que va prestar davant del jutge en febrer de 2011, va assumir la seua responsabilitat sobre l’elecció de l’arquitecte si bé ha defensat la legalitat de la seua contractació.
L’excap de l’executiu balear va defensar que la seua decisió va se “política” i “plenament legítima”, i va justificar la selecció i contractació sense cap concurs previ per ser Calatrava una persona “molt qualificada tècnica i artísticament”.
Tot i això, en el seu escrit, Horrach assenyala el fet com a començament d’aquell any l’exmandatari autonòmic va decidir “de manera unilateral” que durant la campanya electoral presentaria “un gran projecte d’obra per a la ciutat de Palma”, segons el fiscal amb l’objectiu d'”afavorir els seus interessos propis” com a candidat a ser reelegit president del Govern “i els del partit polític al qual representava, a manera de cop d’efecte durant la campanya”.
El representant del Ministeri Públic posa èmfasi que, en adoptar la decisió anterior, Matas “era conscient de la pràctica impossibilitat material i econòmica” del projecte, ja que no existia un estudi econòmic del mateix, “ni tan sols una simple aproximació”, per la qual cosa no es coneixia el pressupost necessari per a fer-lo ni la seua forma de finançament.
És més, afegix Horrach, tampoc existia estudi sobre la ubicació del projecte ni “una simple anàlisi” sobre la normativa urbanística aplicable a la zona on se suposava que es preveia la ubicació; la zona on presumiblement es preveia situar “ni tan sols és titularitat de la Comunitat”, i no havia “una mínima anàlisi sobre la viabilitat física de l’esmentat projecte a la zona elegida”.
PRESA DE CONTACTE AMB CALATRAVA
Va ser així com en febrer del 2007 Matas es va posar en contacte amb l’arquitecte valencià, al qual va exposar la seua intenció i amb el qual va subscriure un acord verbal pel que Calatrava presentaria un avantprojecte, un vídeo i dues maquetes d’un edifici destinat a Òpera i arts escèniques “en un irrealitzable projecte que incloïa la remodelació de tota la badia de Palma, repercutint sobre el domini públic marítim terrestre”, segons el fiscal.
Segons abundava el jutge instructor, José Castro, en la interlocutòria amb la qual el mes de març del 2015 va posar fi a estes investigacions, ha estat a Roma on Matas va concertar la seua cita amb Calatrava, carregant a l’erari públic les despeses que va suposar el viatge i que van ascendir a 5.124 euros. Entre les partides, detallava Castro, es trobaven el lloguer d’un cotxe amb xofer per 1.300 euros, i una nit d’estada en hotel per 945 euros.
Després d’això, l’expresident va ordenar al llavors conseller d’Educació i Cultura, Francesc Fiol, que arreglara un expedient de contractació mitjançant la proposició de diferents acords al Consell de Govern a fi d'”atorgar aparença de legalitat a la decisió i a l’acord amb Calatrava”, revestint-los, prosseguix el fiscal, de les formalitats jurídiques necessàries.
La tramitació va ser finalment encomanada a l’Institut Balear d’Infraestructures i Servicis Educatius i Culturals (Ibisec) que, seguint les instruccions de l’expresident, va optar per la contractació directa a través d’un procediment negociat sense publicitat.
“APARENTAR L’EXISTÈNCIA D’UN INTERÈS PÚBLIC”
I tot això, abunda Horrach, amb l’objectiu d'”aparentar l’existència d’un interès públic” baix la “falsa pretensió” d’ordenar la Badia de Palma i urbanitzar el Moll Vell -competència que no estava en mans de la Comunitat Autònoma-, a més d’evitar informes tècnics sobre el preu de mercat del servici que es pretenia i que pogueren interferir en el preu pactat verbalment.
La proposta ha estat aprovada pel Consell de Govern, després de ser conscients tots els membres, afegix l’escrit d’acusació, que es tractava d’una decisió del president per la qual cosa, “donada la seua ascendència, cap dels membres es va oposar a la mateixa”.
Així va ser com l’arquitecte valencià, finalment contractat el 27 d’abril, ha acabat percebent fins a un total d’1,2 milions d’euros: un milió per la concepció de l’avantprojecte, 60.000 per la maqueta de la Badia de Palma, altres 60.000 per la maqueta de l’edifici de l’òpera i 80.000 per un vídeo explicatiu i de presentació del projecte.
FRACCIONAMENT DE CONTRACTES
“Resulta impossible materialment fer l’encàrrec a l’espai temporal comprès entre la signatura del contracte i la data de la pretesa presentació pública del projecte”, incidix Horrach, qui assenyala que, tot i que l’acte de presentació del projecte no es va produir després de ser suspès per la Junta Electoral, des de la Conselleria de Vicepresidència i i per ordre de Matas “es van tramitar i van pagar nombrosos contractes menors vinculats a l’esmentat acte”.
Més en concret, el Govern va arribar a efectuar el pagament de factures valorades en uns 100.000 euros en total per a la preparació de l’acte, quantitat que ha estat fraccionada en onze contractes menors -d’entre 9.000 i 12.000 euros aproximadament- perquè estos pogueren ser adjudicats de manera directa i sense concurs. En la seua sentència de final d’instrucció, Castro crida l’atenció sobre “les connexions escandalosament evidents” entre les empreses adjudicatàries dels encàrrecs, relatius al muntatge de les carpes i tarimes de l’acte.
