04.03.2026 - 20:45
|
Actualització: 04.03.2026 - 22:34
Els joves de Barcelona utilitzen sobretot el castellà quan parlen entre ells durant activitats esportives o de lleure. Alguns canvien al català quan s’adrecen als monitors, però igualment fan servir molt més el castellà. Són les conclusions preliminars d’un estudi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) presentat avui en una jornada sobre l’ús del català entre el jovent barceloní.
El paper dels monitors i entrenadors
L’IEC considera que el rol dels entrenadors i monitors com a prescriptors lingüístics és un element “indispensable” per fomentar el català a l’àmbit de l’esport i el lleure. Per això, els defineix com a “referents lingüístics”.
La jornada s’ha fet a partir de les dades recollides mitjançant observació i anàlisi quantitativa i qualitativa en onze centres esportius i de lleure de Barcelona. Hi han participat 720 joves i 113 monitors i entrenadors.
Els resultats evidencien que els monitors fan un ús “rellevant” del català, i quan els participants s’hi adrecen, mantenen “en part” aquesta llengua, tot i que “usen molt més el castellà”. Quan parlen entre ells, els joves opten per un ús majoritari del castellà.
Asimetria lingüística i reptes
L’estudi constata una “forta asimetria lingüística”, ja que monitors i entrenadors mantenen més l’ús del català que no pas els participants, i malgrat tot, el castellà “continua essent majoritari”. Davant d’aquest escenari, l’IEC proposa de dissenyar estratègies globals als equipaments i promoure un acompanyament “sostingut” de prescriptors i equips directius.
L’estudi també assenyala que és més fàcil crear hàbits lingüístics nous a començament de curs que no pas a mig curs, perquè les dinàmiques inicials “es mantenen per inèrcia”. L’anàlisi qualitativa mostra que la sensibilitat institucional cap a la qüestió lingüística varia d’un equipament a un altre i que la coherència lingüística de la direcció és “determinant”.
L’IEC adverteix que capgirar la situació actual requerirà estratègies “sostingudes en el temps”, una política lingüística “ferma” i eines “concretes” que permetin transformar realment els hàbits lingüístics als espais d’oci juvenil.
