Quatre casos pràctics per a entendre de què acusen Jordi Pujol Ferrusola

Jordi Pujol Ferrusola feia d’intermediari en operacions comercials multimilionàries i, legítimament, s’enduia un tros del pastís? O les comissions que cobrava per aquestes operacions eren, en realitat, d’origen fraudulent, en canvi d’uns suposats contractes públics que els governs de Convergència i Unió concedien a determinades empreses? Heus ací la qüestió que causa un estira-i-arronsa entre el fiscal, Fernando Bermejo, i l’advocat del primogènit, Cristóbal Martell, sessió a sessió, en el judici a la família Pujol Ferrusola i nou empresaris més. Vegem-ho amb quatre casos pràctics que els testimonis d’avui i dels últims dies han contribuït a il·luminar, de moment de manera parcial.

La refineria de Cartagena

L’any 2007, Técnicas Reunidas, una gran multinacional dedicada a la construcció d’infrastructures relacionades amb el gas i el petroli, va obrir una licitació per a les obres d’ampliació de la refineria de Repsol a Cartagena (Múrcia). La va guanyar una altra gran constructora, COPISA. Una societat a nom de Jordi Pujol Ferrusola, Project Marketing, va arribar a cobrar de COPISA vora 612.000 euros dividits en tres factures, que tenien totes el mateix concepte: “Honoraris professionals per les gestions, assistències i negociacions efectuades amb motiu de la signatura del contracte C-10 Ampliació Refineria de Cartagena. Muntatge mecànic de la Unitat 651 Hidrocraquer.”

Segons el jutge instructor i el fiscal, la tasca de Pujol Ferrusola no és real. Es basen, sobretot, en el fet que Martín Sicilia, que en temps de l’operació era el director de construcció de Técnicas Reunidas, va declarar que no coneixia de res Pujol Ferrusola ni la seva empresa. Avui, com a testimoni, ho ha ratificat, i ha dit que el contacte amb COPISA era una altra persona i que mai ningú no li va parlar de cap intermediació privada. Tanmateix, ahir, Orlando de Porrata-Doria, que era el director de la divisió industrial de COPISA i ara n’és conseller delegat, va assegurar que Pujol era “una persona de confiança” del grup que els va avisar per telèfon que s’obriria la licitació, cosa que els va permetre d’avançar la preparació de la candidatura. 

El fiscal posa en dubte que una sola trucada impliqués una remuneració tan sucosa i que no hi hagi, en cap de les col·laboracions amb COPISA, documents, informes o actes de reunions que acreditin la feina de Pujol Ferrusola. Avui, tanmateix, Sicilia, que ha estat molt clar sobre la manca de relació de Pujol amb Técnicas Reunidas, no ha sabut respondre si sabia qui va avisar COPISA que s’obriria el concurs. Ha dit que “era conegut en el sector”, però que sobre la manera com ho va saber COPISA no en tenia “cap dada.” Això sí: COPISA ja figurava com una empresa homologada en la llista que tenien les empreses contractants. Nous testimonis i la declaració de Pujol Ferrusola, al final del judici, hauran de servir per a dilucidar-ho.

Les accions d’unes empreses andorranes

L’any 2006, Pujol Ferrusola va cobrar de COPISA una altra factura, per valor de 148.000 euros, per haver fet de mitjancer en la venda d’accions de CEVALLS i CEACSA, dues empreses andorranes. L’esquema és força semblant: el venedor de les participacions va dir en fase d’instrucció que no coneixia el primogènit i que no va intervenir en el procés. Avui ha declarat com a testimoni Basili Rodríguez, que va fer les gestions d’adquisició de part de l’empresa. Rodríguez va fer un parell de visites a Andorra per visitar les empreses i diu que no el va acompanyar Pujol Ferrusola, i també ha declarat que no coneixia les societats del primogènit. Però, de nou, salta una incògnita: no sap qui va donar la notícia a COPISA sobre el fet que les empreses andorranes havien sortit al mercat. 

Unes parcel·les a l’Hospitalet de Llobregat

El 2007, una de les empreses que formaven part del grup COPISA va adquirir unes parcel·les de l’Hospitalet de Llobregat que eren propietat de l’empresa FBEX. Pujol Ferrusola va cobrar de COPISA una factura de vora 340.000 euros “per les gestions d’intermediació.” L’aleshores president i delegat de FBEX, Juan Parada, ha declarat avui que les gestions les va fer un home que es deia Antonio Gálvez, que la possible requalificació dels terrenys per part de l’ajuntament socialista ja era un rumor i que no coneixia de res les societats de Pujol Ferrusola ni pensava que hagués intervingut en l’operació. Tanmateix, tampoc no sap qui va portar l’operació al grup COPISA. 

Les plaques solars de Ciudad Real

El testimoni que més informació ha aportat, fins ara, sobre el fill gran del president ha estat el de Manuel López-Feliu, que fa dues dècades també feia d’agent intermediari, en el seu cas per a fons d’inversions que volien especialitzar-se en les energies renovables. López-Feliu ha declarat que, com a representant d’un d’aquests fons, es va reunir amb Pujol Ferrusola en una reunió per a negociar una compravenda. El primogènit els va fer saber que COPISA, grup que López-Feliu no coneixia, volia posar a la venda un parc de plaques fotovoltaiques a Alcázar de San Juan, a Ciudad Real. En aquell moment, ha dit, era un dels parcs més grans en funcionament. Així, l’un va aportar el venedor en l’operació i l’altre, el comprador, i tots dos se’n van endur una comissió. 

Ajuda l’acusat, això? No és clar. El testimoni, en aquest cas, sí que ha dit que coneixia IMISA, una de les societats a través de les quals Pujol Ferrusola cobrava les factures. Però aquest exemple podria arribar a ser contraproduent. Per una banda, perquè si bé aclareix la participació de Pujol en l’operació, fa més cridanera la seva absència en la resta d’operacions analitzades fins ara. I, per una altra, perquè López-Feliu ha dit que, a diferència de Pujol Ferrusola amb COPISA –de Porrata va dir ahir que la relació entre el primogènit i l’empresa no estava documentada perquè era de confiança–, ell sí que tenia “un acord operatiu marc” per als fons amb qui col·laborava.