El cas Plus Ultra esquitxa Zapatero: un rescat milionari, una correguda al Pardo i una citació al senat

  • L'ex-president espanyol és a l'ull de l'huracà pels vincles amb Veneçuela i un dels detinguts per la policia

VilaWeb
20.12.2025 - 21:40
Actualització: 20.12.2025 - 21:46

El rol de l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a Veneçuela fa temps que fa anar de corcoll les altes esferes polítiques. Tanmateix, amb l’esclat del cas Plus Ultra, que investiga el possible emblanquiment de capitals en el rescat de cinquanta-tres milions d’euros de l’aerolínia amb vincles amb Veneçuela, el PP i Vox es freguen les mans. Veuen en l’ex-president la següent figura del pinyol de Pedro Sánchez a desplomar-se, després de Santos Cerdán i José Luis Ábalos.

Cal aclarir que, ara per ara, Zapatero no és investigat en el cas que instrueix sota secret de sumari el jutjat d’instrucció número 15 de Madrid, però si més no n’ha estat empastifat. Ara fa uns quants dies, la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola va detenir el president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola –dos mesos abans havia comprat més del 60% de l’empresa als propietaris veneçolans–; el director general, Roberto Roselli, i l’empresari Julio Martínez Martínez.

Aquest darrer es va reunir amb Zapatero setanta-dues hores abans de l’operació policíaca. El mitjà ultra El Debate els va fotografiar abans d’accedir en cotxe en una zona restringida –controlada per Patrimoni Nacional espanyol– del parc del Pardo, al nord de Madrid. Allà van romandre sense cobertura durant una hora. Posteriorment, van esmorzar sols en un restaurant a la vora, El Torreón, que encara no havia obert al públic.

El PP i Vox han acusat l’ex-president espanyol d’haver alertat l’empresari sobre la imminent operació de la policia, fet que li hauria permès de destruir proves, com ara correus electrònics i missatges. Segons El Debate, Zapatero i Martínez es comunicaven amb un mòbil de pre-pagament. “Zapatero apareix com a valedor, mitjancer i interlocutor privilegiat d’un règim dictatorial com el de Maduro”, ha declarat la portaveu del PP al senat espanyol, Alicia García, per justificar la citació en la comissió d’investigació del cas Koldo.

Zapatero, en defensa seva, ha dit a La Sexta que era amic de Martínez de feia anys i que en cap moment no li havia revelat informació sobre els moviments de la policia perquè no hi tenia pas accés. Sobre això, ha aclarit que la trobada al Pardo només havia estat per anar a córrer per la muntanya. També ha negat que tinguessin uns mòbils específics de pre-pagament per a comunicar-se.

Martínez, després de passar a disposició judicial, ha dit que el seu vincle amb Plus Ultra es limitava a “feines de consultoria”.

Les clavegueres i milions d’euros

El foc contra Zapatero no solament ve del PP i Vox. L’ex-ministre José Luis Ábalos i el seu fill gran, Víctor Ábalos, l’han assenyalat públicament pels seus contactes amb Veneçuela i l’han acusat d’haver pressionat perquè el govern espanyol declarés Plus Ultra com a “empresa estratègica” i així facilitar-ne el rescat en plena pandèmia. Segons el fill d’Ábalos –el seu nom apareix al sumari del cas Koldo, fet que considera que li ha arruïnat la vida laboral–, la maniobra es va fer d’esquena al seu pare.

“Zapatero és responsable de la claveguera del PSOE. Aquesta claveguera és la que té el meu pare al damunt. El meu pare té tot un estat paral·lel a sobre i Zapatero està relacionat amb aquests contrapoders incrustats en aquest estat”, ha declarat en una entrevista a Voz Pópuli, en què afegeix: “Allà, l’ex-president és considerat membre dels ‘alacrans’, opositors al govern [de Maduro] amb un gran poder econòmic a qui es deixa treballar en canvi que no molestin. És l’oposició domesticada. I a Madrid tenim la petita Caracas, on els ‘alacrans’ ho són tot.”

Per la seva banda, Ábalos, que és empresonat a Soto del Real, ha deixat en mans d’OK Diario una entrevista en què també esquitxa l’ex-president. Diu que la vice-presidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, havia demanat de reunir-se amb ell quan el 20 de gener de 2020 havia aterrat a l’aeroport de Barajas –el cas anomenat Delcygate–, tot i estar sancionada per la Unió Europea: “No amagava la seva bona relació en la manera afectuosa de referir-s’hi [a Zapatero]. En el trànsit, una mica alterat, que va tenir aquí, va demanar de quedar-se unes quantes hores i de veure Zapatero.”

Rodríguez es va reunir a Barajas amb Ábalos i el comissionista Víctor de Aldama, que de retruc ha acusat Zapatero d’haver cobrat una comissió de deu milions d’euros a Panamà pel rescat de Plus Ultra. Una afirmació sobre la qual no ha aportat cap prova. Com tampoc no n’ha aportada cap l’ex-assessor d’Ábalos Koldo García, que ha dit que Zapatero s’havia fet “molt ric” a Veneçuela amb l’exportació de petroli de PDVSA i el negoci amb or. “Amb la seva fortuna podrien viure cinc mil generacions com la meva”, ha dit a OK Diario.

Cal assenyalar que la vice-presidenta veneçolana i Zapatero no es van reunir el 20 de gener de 2020 a l’aeroport de Barajas. Segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, l’escala a Madrid del vol de Delcy Rodríguez –també hi viatjava el ministre de Turisme, Félix Plasencia, que va anar a la fira Fitur– havia de servir per a transportar i vendre 104 lingots d’or veneçolà per valor de més de 62 milions d’euros.

Sánchez defensa la “pulcritud” del rescat

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat la “pulcritud” del rescat de les aerolínies durant la pandèmia, entre les quals hi havia Plus Ultra, Air Europa, Volotea i Air Nostrum. Sobre això, ha recordat que tècnicament no havien estat rescats perquè els havien fet préstecs d’acord amb “els paràmetres i exigències” que requeria el Tribunal de Comptes espanyol. Sobre les acusacions que envolten Zapatero, Sánchez ha dit que encara no havia pogut parlar-hi.

Així mateix, la portaveu de l’executiu espanyol fins ara, Pilar Alegría, ha defensat la legalitat de tot el procediment: “Crec que és important que les mentides no acabin devorant la veritat.” I ha recordat que el govern espanyol havia mobilitzat tres mil milions d’euros en plena pandèmia, per mitjà de la Societat de Participacions Industrials espanyola (SEPI), per a “empreses clau”, fonamentalment, aerolínies.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor