El cas Montoro, un dels escàndols més sonats de la democràcia espanyola, va esclatar en ple estiu –quan es va aixecar el secret de sumari–, però en pocs mesos ha quedat sepultat per la voràgine judicial que envolta el govern de Pedro Sánchez, com ara la condemna contra l’ex-fiscal general de l’estat i els empresonaments de la trama del PSOE.

Cristóbal Montoro, ex-ministre d’Hisenda d’Aznar i Rajoy, és acusat d’haver teixit “una xarxa d’influències” des de les entranyes del govern espanyol per beneficiar empreses, especialment gasístiques. El modus operandi, segons la investigació, era el següent: les companyies interessades en canvis legislatius i beneficis fiscals pagaven a l’antic despatx de Montoro, Equipo Económico –més tard, Global Afteli–, per aconseguir-ho.

La trama, disseccionada pel jutge Rubén Rus de Tarragona, pot haver acumulat uns 50 milions d’euros en una dècada. El magistrat, conscient de la magnitud i complexitat del cas, va mantenir el secret de sumari durant set anys. “Si es coneix l’existència de la causa, podrien produir-se ingerències que posin el risc el seu èxit”, va escriure el 2019, quan només feia un any que investigava.

Sobre la taula hi ha una trentena d’encausats, entre els quals Montoro, tota la cúpula del seu ministeri, integrants d’Equipo Económico i empresaris. Els delictes que els atribueixen són suborn, falsedat documental, corrupció en els negocis, prevaricació, frau contra l’administració pública, negociacions prohibides, tràfic d’influències, contra la lliure competència i pertinença a organització criminal.

La causa continua en fase d’instrucció després de prorrogar-se la investigació fins al gener a petició de la fiscalia anticorrupció, que va al·legar que encara hi ha pendent la declaració dels investigats, però també més diligències, com ara una anàlisi dels seus comptes bancaris. Mentrestant, aquesta setmana, s’ha sabut que el ministeri públic s’oposa a l’arxivament de la causa que reclamen les defenses.

La fiscal Carmen García Cerdá va ser contundent contra els intents d’empastifar la investigació. “No hi ha cap mena d’ideologia política […], són actuacions greus de corrupció”, va escriure. “Encara que entenem que importuni les defenses el resultat de la investigació de la causa, tot i la seva complexitat i circumstàncies, les actuacions han seguit un escrupolós i exquisit comportament que respecta, com no pot ser de cap altra manera, tant les normes processals com els drets dels investigats”, va afegir.

El jutge ha rebut una allau de peticions d’acusacions populars, entre les quals hi ha les del PSOE, Podem, Vox, la CGT i més organitzacions que s’han unificat en una de sola per evitar “dilacions indegudes” que torpedinin o encallin la instrucció.

Pot descarrilar la investigació?

El cas Montoro va començar de manera casual el 18 d’octubre de 2017, quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar l’empresa Messer Ibérica de Gases en una investigació per un presumpte delicte urbanístic en una planta de fraccionament d’aire al Morell (Tarragonès). En l’operatiu van trobar uns correus entre dos directius de l’any 2014, en què es detalla que “la via més directa [per a aconseguir una rebaixa de l’impost sobre l’electricitat], com sempre, és pagar a aquest equip econòmic que té contacte directe amb el ministre”.

Feia temps que el grup de pressió de les gasístiques, Asociación de Fabricantes de Gases Industriales y Medicinales (AFGIM) –inclou algunes de les empreses investigades: Messer, Air Liquide, Abelló, Praxair i Carburos Metálicos–, batallava sense sortir-se’n per ser inclosa en l’exempció del 85% de l’impost. Tan bon punt va pagar pels serveis d’Equipo Económico, hi va entrar en qüestió de pocs mesos. El 2018 van seguir la mateixa estratègia per obtenir bonificacions de l’impost d’activitats econòmiques.

La defensa d’Equipo Económico ha demanat a l’Audiència de Tarragona que invalidi tot el cas Montoro perquè els Mossos van confiscar els correus –”una troballa casual”, diuen– en el marc d’una altra investigació. Així mateix, argumenten que un secret de sumari de set anys és “una anomalia processal” que atempta contra el dret de tutela efectiva, que només es pot explicar per “la incúria i manca de diligència del jutjat”, que ha generat “una situació d’indefensió”.

Ara, en cas que l’Audiència descarti l’arxivament del cas, el despatx reclama que la instrucció es traslladi a un jutjat de la capital espanyola perquè és on hi ha les seus d’Equipo Económico i l’AFGIM. “A Madrid és on es fan les reunions, els contactes, els informes, els treballs i les propostes legislatives que finalment s’aproven a les corts generals, que també són a la vila de Madrid”, al·leguen.

Per si no n’hi hagués prou, la defensa del despatx també ataca els Mossos per haver investigat durant set anys “fora del seu àmbit competencial”. “L’única connexió amb Tarragona és l’inici irregular d’aquesta causa”, conclou. Per la seva banda, l’advocat de Montoro ha demanat d’aturar totes les diligències per poder estudiar el sumari i garantir el dret de defensa.

El lletrat lamenta que l’ex-ministre ha hagut de “suportar reiteradament filtracions interessades sobre el procediment, tot generant-li una inexcusable indefensió”.

La supèrbia devora el personatge

El 2006, quan era eurodiputat, Montoro va fundar el despatx Montoro y Asociados –més tard, Equipo Económico– amb uns quants alts càrrecs de la seva etapa a Hisenda durant el govern d’Aznar. Un parell d’anys més tard, quan va tornar al congrés espanyol, va vendre les seves participacions. Això és el que va dir, però els investigadors creuen que va ser una venda simulada per a mantenir-ne el control.

La carrera política de Montoro ha estat marcada per la supèrbia i el menyspreu als seus rivals. A l’hemeroteca hi ha un historial interminable de frases carregades de toxicitat, com ara quan, en l’època de les retallades del govern de Zapatero, va dir: “Que caigui Espanya, que ja l’aixecarem nosaltres.” Convençut que la seva llengua no l’atraparia mai, en el retorn a Hisenda va convertir el ministeri en un negoci personal.

Més enllà d’obrir la porta a la legislació a la carta –previ pagament–, Montoro també va utilitzar informació reservada de l’Agència Tributària per atacar els rivals, també de fora de l’arena política. “Nosaltres no hem tingut aquí el nostre Depardieu –va adoptar la nacionalitat russa per temes fiscals–, no ha fet falta perquè alguns dels nostres famosos actors no paguen imposts a Espanya”, va dir el 2013 al senat.

La investigació del cas Montoro ha destapat que tenia entre les mans les carpetes, entre més, de Rodrigo Rato, Esperanza Aguirre, Josep Piqué, Rafa Nadal, la baronessa Thyssen i de casos de corrupció com ara la Gürtel, els Pujol i el Canal d’Isabel II. El jutge Rus ha deixat clar que no tocarà la via de l’Agència Tributària com un ariet polític més perquè creu que no és delicte. “Estava plenament autoritzat a conèixer-ne les actuacions”, diu.

Abans de l’esclat del cas, Montoro s’havia retirat “a la vida familiar” entre el barri de la Moncloa de Madrid i un xalet a la serra de Guadarrama. Només s’havia deixat veure fa poc temps a la comissió d’investigació de l’operació de Catalunya del congrés, on va fer un exercici d’acrobàcies i cinisme, tenint en compte que és investigat per la branca Andorrana. “M’aixeco i me’n vaig. Vostè em respecta? Vostè em respecta? Però què és, això? M’ofèn”, va dir al diputat de Junts, Josep Pagès.

El llegat de Montoro, més enllà del paperot en l’aplicació del 155 –incapaç de provar la presumpta malversació de l’1-O–, es resumeix en una factura de milers de milions d’euros que el govern espanyol ha pagat perquè Montoro va potinejar la legislació tributària. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) calcula que per sentències judicials adverses, l’estat ha pagat vora 1.000 milions anuals entre el 2014 i el 2023.