The Washington Post · Meryl Kornfield

Divendres proppassat, el Departament de Justícia dels Estats Units difongué la darrera partida d’arxius que les autoritats havien acordat de publicar en relació amb el cas Epstein: més de 3 milions de documents nous publicats a la seva pàgina web.

Tanmateix, el govern Trump s’ha negat a publicar milions de documents més que romanen en la seva custòdia. A més, molts dels documents difosos aquests darrers mesos s’han publicat censurats de manera parcial o gairebé total, cosa que ha aixecat molta polseguera entre els qui consideren que el govern nord-americà continua defugint les preguntes més fonamentals del cas: per què Epstein abusà sexualment de menors i de noies joves durant anys sense rebre repercussions penals greus, i fins on arriba la seva vinculació amb múltiples figures de l’elit política i econòmica –tant dels Estats Units com de la resta del món.

Els darrers paquets de documents del cas Epstein s’han publicat a instàncies de la llei de transparència dels arxius d’Epstein, de caràcter bipartidista. Els impulsors del text, el representant demòcrata Ro Khanna i el representant republicà Thomas Massie, expliquen a The Washington Post que han parlat amb víctimes que encara no han vist publicades les seves declaracions policíaques, cosa que els fa pensar que el govern encara no ha publicat gran part dels arxius del cas. Ambdós legisladors coincideixen a precisar que la manera com s’han censurat gran part dels documents publicats vulnera els paràmetres de la llei, que prohibeix explícitament que es retingui o censuri cap document per qüestions de “vergonya, dany reputacional o conveniència política”. La legislació sí que exigeix, en canvi, de censurar els documents allà on pertoqui per protegir la privacitat de les víctimes.

Però, segons Massie, molts dels noms de les víctimes apareixen sense censurar a la darrera partida de documents, cosa que el republicà atribueix a la “incompetència” del Departament de Justícia. “Alhora, han evitat de publicar molts documents de manera plenament conscient, i n’han censurat uns altres que contenen els noms de persones que probablement haurien de ser investigades dins aquest cas.”

En aquest sentit, posa com a exemple l’esborrany de l’acusació del 2007 contra Epstein –un dels documents que havien generat més expectació d’aquest darrer paquet d’arxius–, que detalla una sèrie d’acusacions de delictes sexuals que els fiscals federals havien recopilat abans que Epstein pactés una rebaixa de la pena amb la fiscalia. El republicà creu que alguns dels noms censurats corresponen a còmplices d’Epstein, i demana que se’n faci pública la identitat.

El fiscal en cap adjunt dels Estats Units, Todd Blanche, confirmà divendres que els investigadors del Departament de Justícia havien identificat més de sis milions d’arxius potencialment rellevants per al cas, però que tan sols se n’havia autoritzat la publicació de 3,5 milions. La majoria d’aquests 3,5 milions de documents es publicaren divendres, i han revelat la correspondència de desenes de personalitats públiques amb Epstein i els seus socis, a més de nombroses fotografies explícites –incloent-hi imatges de nenes nues, que el govern retirà posteriorment de la seva pàgina web.

“La publicació d’avui posa punt final a un procés exhaustiu d’identificació i revisió de documents amb l’objectiu de garantir la transparència al poble nord-americà i complir la llei”, escrigueren Blanche i la fiscal en cap dels Estats Units, Pam Bondi, en una carta. Els funcionaris del Departament de Justícia també han demanat permís per a publicar part dels documents relacionats amb el cas penal contra la còmplice d’Epstein, Ghislaine Maxwell.

Khanna i Massie han dit que volen reunir-se amb Blanche per parlar dels documents que no s’han publicat o que, a parer seu, s’han censurat de manera indeguda o excessiva. Blanche, per la seva banda, digué diumenge: “Si volen venir a repassar qualsevol dels materials que hem publicat, tenen la porta oberta. No hem d’amagar res.”

El Departament de Justícia també ha anunciat que presentaria un informe davant el congrés en un termini de quinze dies, tal com estipula la llei, en què detallarà els criteris amb els quals decidí de censurar els documents publicats divendres.

Dilluns, Trump s’immiscí en la polèmica per dir que publicar els arxius del cas Epstein li semblava una pèrdua de temps. “Francament, crec que el Departament de Justícia hauria de limitar-se a dir que té unes altres coses a fer”, digué.

James Marsh, advocat que representa unes quantes de les presumptes víctimes d’Epstein, explica que el seu equip ha estat estudiant amb gran atenció la darrera partida d’arxius publicada a la recerca de detalls nous sobre el cas. No obstant això, diu que els documents s’han publicat desproveïts de context i sense seguir cap ordre aparent, cosa que dificulta la feina del seu equip.

Maria Farmer, una de les clientes de l’advocat, diu que es va “redimir” quan la publicació d’una partida anterior de documents revelà que havia advertit a l’FBI l’any 1996 –una dècada abans que les autoritats no li obrissin una investigació formal– que Epstein posseïa i distribuïa pornografia infantil. Ara Marsh i el seu equip se centren a investigar per què la justícia nord-americana trigà tant a obrir una investigació sobre Epstein, tot i aquest advertiment.

Marsh diu que la darrera partida de documents conté algunes pistes en aquest sentit, però afegeix que, per respondre a la pregunta, caldrà una investigació més profunda i múltiples rondes d’entrevistes amb ex-agents de l’FBI.

“Per què Epstein era tan poderós? Per què costava tant resistir-s’hi?”, es demana Marsh. “No crec que els arxius puguin respondre a aquesta pregunta. Qui sí que la pot respondre són les persones que apareixen en aquests documents.”

Khanna, per la seva banda, diu que caldrà temps per a examinar amb detall els milions d’arxius que s’han publicat fins ara en relació amb el cas Epstein i poder desemmascarar les desenes d’homes que mantenien relacions estretes amb el financer. Abans-d’ahir, per exemple, The Washington Post informà que Andrew Mountbatten Windsor, ex-príncep i ex-duc de York, apareixia en uns quants dels arxius publicats divendres, incloent-hi un seguit de fotografies en què se’l veu agenollat sobre una dona (la identitat de la qual apareix censurada).

“La gent s’ha centrat tant en els arxius pendents de publicar-se que hi ha el risc de passar per alt el grau de depravació de les elits que visitaren repetidament l’illa d’Epstein, on es violaven noies joves de manera sistemàtica”, sentencia Khanna.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb