Carmen Machi reflexiona sobre la vanitat de l’artista en la comèdia ‘La autora de Las Meninas’

  • L'actriu Carmen Machi dóna vida a una monja copista en la comèdia distópica 'La autora de Las Meninas', en la qual l'autor del text i director Ernesto Caballero reflexiona sobre la vanitat de l'artista i la relació dels estats amb el patrimoni artístic a través de l'encàrrec d'una còpia de 'Las Meninas', ha explicat aquest dijous en roda de premsa.

VilaWeb
20.04.2017 - 14:26

BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)

L’actriu Carmen Machi dóna vida a una monja copista en la comèdia distópica ‘La autora de Las Meninas’, en la qual l’autor del text i director Ernesto Caballero reflexiona sobre la vanitat de l’artista i la relació dels estats amb el patrimoni artístic a través de l’encàrrec d’una còpia de ‘Las Meninas’, ha explicat aquest dijous en roda de premsa.

L’obra, que s’estrena aquest dissabte al Teatre Goya de Barcelona després d’una sèrie de funcions prèvies en diverses localitats espanyoles, se situa en un futur 2037 en el qual sense Unió Europea ni euro i sota el govern d’un partit populista, l’Estat encarrega a una monja una còpia del quadre per vendre-la a una monarquia del petroli i esmenar el deute extern.

Caballero ha afirmat que un dels aspectes que el va impulsar a escriure l’obra és observar com el Debat de l’Estat de la Nació cap partit parla “ni dos segons” de la cultura i no es posa en valor el seu paper.

Machi està acompanyada en escena de Mireia Aixalà, que encarna la directora del Prado que encarrega la còpia i té conflictes amb si mateixa per això, i de Francisco Reyes, un vigilant que desperta en la monja la cerca d’una veu pròpia com a artista.

La vanitat de l’artista és un dels elements que subjeuen en la trama, de la qual Caballero ha alertat que pot ser el “principal enemic” de la creació si acaba en l’abstracció, mentre que Machi ha afirmat que no és dolenta si se sap gestionar i que l’obra reflecteix fins a on pot arribar si no es fa.

Caballero ha afirmat que va triar ‘Las Meninas’ per tractar-se d’una obra amb elements identitaris, ser un ‘making of’ d’un quadre, amb una posada en escena teatral, parlar de la societat del seu temps i ser el “emblema” del Prado.

Així mateix, ha explicat que va escollir una monja com a protagonista per representar una actitud artesanal inicial despresa de tota vanitat i com descobreix la seva pulsió d’artista d’avantguarda: “Em feia gràcia que una monja es convertís en Marina Abramovic”, ha bromejat, assenyalant que els artistes contemporanis solen tenir una enorme teatralitat.

El director ha subratllat que fa un recorregut de “forma jocosa” de les arts plàstiques des de les avantguardes a l’actualitat, a la qual cosa ajuda les projeccions de l’escenografia elaborada per Paco Azorín, i és una mirada sorneguera al paper de l’artista.

La peça, una coproducció del Goya i el Centre Dramàtic Nacional, es podrà veure al Teatre Goya fins al 4 de juny i posteriorment viatjarà a Madrid.

Ens ajudeu a fer un plató?

Fem una gran inversió per a construir un plató televisiu i poder oferir-vos així nous formats audiovisuals de qualitat.

Gràcies per fer-ho possible.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor