16.03.2017 - 14:26
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
L’acadèmica i escriptora Carme Riera, qui publica la seva nova novel·la ‘Les últimes paraules’ (Edicions 62/Alfaguara), ha assegurat aquest dijous 16 de març que no creu que el procés independentista a Catalunya tiri endavant perquè “és un somni quixotesc”.
“No és una cosa que em preocupi perquè en el fons a Catalunya no passarà res. És veritat que estan passant moltes coses, però respecte a la independència crec que que no ocorrerà: és un somni quixotesc, perquè els catalans s’han convertit en els més quixotescos d’Espanya”, ha assegurat en una entrevista amb Europa Press l’autora.
‘Les darreres paraules’ són unes “memòries ficcionalitzades” de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, una personalitat de finals del segle XIX i principis del XX que va ser “un hippie abans dels hippies” i de qui la pròpia Riera creu que “hauria pensat el mateix” que ella respecte a Catalunya.
PAGAR PER SALVAR ELS ARBRES
Ecologista –“si veiés el que ocorre avui, es moriria”, ha ironitzat–, bisexual i amb gran amor per Mallorca, l’arxiduc va deixar una profunda petjada a la illa actuant “com una persona absolutament lliure”.
Riera va decidir abordar aquesta història en forma de manuscrit oposat –a la manera del Quixot– a causa dels vincles personals que li unien amb el protagonista.
“És una figura gairebé familiar. Nosaltres tenim una casa a Deià que va ser terra de l’arxiduc i, a més, quan es va desballestar un iot que tenia, un besoncle estava construint aquesta mateixa casa i els descendents de l’arxiduc li van regalar portes del vaixell o una barana, que estaven presents en aquesta llar”, ha explicat.
Riera ha insistit en la seva faceta d’ecologista quan encara no existia aquest concepte, arribant fins i tot a pagar diners per evitar que es talés algun arbre de la illa. “Es considerava defensor de la naturalesa i deia que una de les meravelles màximes era la de poder contemplar un paisatge, sobretot si hi havia mar”, ha apuntat.
LA I GUERRA MUNDIAL, LA SEVA “TOMBA”
Considerat un excèntric en la cort, especialment per “una aparença descurada”, l’arxiduc únicament va mantenir un vincle amb la seva mare –a la qual demanava diners regularment– i l’emperador, a qui rendia homenatge una vegada a l’any. Va tenir un paper important en política abans de la I Guerra Mundial i la seva idea que va poder haver evitat aquest conflicte “va poder ser la seva tomba” –va morir l’any 1915–.
Acadèmica de la RAE, Riera ha defensat “seguir donant llauna” en ser preguntada per l’escassa visibilitat de les dones en aquestes institucions.
“És necessari que estiguem en igualtat de circumstàncies, no per quotes”, ha asseverat, després de recordar que proposarà previsiblement una dona –Rosa Montero, Marina Mayoral o Cristina Fernández Cubas, entre altres– per a les properes butaques vacants de la RAE.
Quant a la possibilitat de compatibilitzar drets d’autor amb les pensions, la presidenta de Cedro ha assegurat que és una petició que “es guanyarà” o, en cas contrari, “l’acció serà dura, sortint als carrers”.
“Jo entenc que, com a professora, m’hagi de jubilar perquè darrere meu hi ha una persona jove aspirant al lloc, però com a escriptora no. El que jo no escrigui no ho escriurà un altre”, ha conclòs.
