Carlos Zanón torna a la poesia amb ‘Banco de sangre’ sobre “la impossibilitat de comunicar-se”

  • "Hi ha coses que han passat a Barcelona que agradarien a Carvalho", diu

VilaWeb
24.01.2017 - 12:21

“Hi ha coses que han passat a Barcelona que agradarien a Carvalho”, diu

BARCELONA, 24 (EUROPA PRESS)

L’escriptor Carlos Zanón ha tornat a la poesia després de dos anys amb la publicació de ‘Banco de sangre’ (EspasaesPoesía), on aprofundeix en la “impossibilitat de comunicar-se”, ha dit en una entrevista a Europa Press.

Zanón ha explicat que aquest llibre de poemes versa sobre aquesta impossibilitat de comunicar-se “en la més absoluta intimitat, en la soledat del cos, de les habitacions i les paraules”.

En un conjunt amb força espiritualitat, aquest poemari aprofundeix en què “ningú no sap qui té al costat, ni sap per què hi és”, i constitueix un tot pessimista que neix del dolor, la soledat i l’aïllament.

El títol, ‘Banco de sangre’ és un robat de la cançó homònima de Bon Iver per donar la idea que tots “necessitem transfusions de sang nova, necessitem barrejar-nos i sagnar, i que et transfereixin més coses per continuar il·lusionat a viure”.

Ha explicat que escriu alhora les novel·les i els poemes perquè sempre li surten històries que no entren en la novel·la i acaba fent llibres de poesia: “Va caure a les meves mans el llibre de la fotògrafa novaiorquesa Nan Goldin i se’m va acudir fer un llibre que tingués a veure amb el món que retrata ella”.

LITERATURA AUTOBIOGRÀFICA

“Tota literatura ha de ser autobiogràfica d’alguna manera”, i versar sobre el que algú ha viscut, tem i li agradaria, perquè segons la seva opinió, en l’escriptura d’una novel·la no només hi ha la vocació d’entretenir els lectors, sinó també de saber qui ets i reconèixer-se.

En la seva poesia ha apreciat la influència de Jaime Gil de Biedma, ja que era una barreja d'”una mirada directa als ulls, d’acarnissar-se una mica amb el ‘jo’ vençut de matinada sense pietat”, i dona com a resultat poder comunicar-se amb la poesia sense disfressar-se i dir de manera senzilla coses complexes.

Per a Zanón la seva poesia, que escriu a mà, són “espurnes, paraules que topen entre elles com boles de billar”, i en unes ocasions donen bon resultat i en altres sorgeix alguna cosa.

Sobre el seu projecte de reprendre al personatge detectivesc Pepe Carvalho, de Manuel Vázquez Montalbán, Zanón ha detallat: “Quan em van proposar el projecte em va fer molta il·lusió i no vaig pensar gaire en les conseqüències de tot l’embolic”.

Amb la possible publicació a l’octubre del 2018, el compromís és fer una novel·la seva però amb un personatge prestat i passar-s’ho bé malgrat tota la pressió que ha desencadenat l’anunci del projecte: “El portaré al present immediat, que era la gràcia dels Carvalho, que eren com fotos ‘finish’ del que estava passant en aquell moment en la societat”.

“Tinc la sensació que hi ha coses que han passat a Barcelona que agradarien a Carvalho”, ha explicat sobre l’evolució de la ciutat, com el fet que la ciutadania hagi pres protagonisme i que l’alcaldessa hagi sorgit d’una associació contra els desnonaments.

Segons la seva opinió, la Barcelona actual està menys enamorada de si mateixa i és menys antipàtica que fa deu anys, però també té les seves llums i ombres després de situar-se com un parc temàtic i escenari turístic, cosa que abona un terreny en el qual Zanón té clar que farà un tomb pel Guinardó, el seu barri.

“T’adones que es podria reconstruir aquesta època només reconstruint els seus llibres”, ha dit sobre la saga Carvalho, i ha afegit que a més Montalbán va ser un poeta espectacular que es notava fins i tot en les seves novel·les, ja que no deixava cap possibilitat sense donar-li la volta.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor