En aquest racó remot de Transsilvània, el rei d’Anglaterra viu una segona vida

The Washington Post · Karla Adam

Zalanpatak, Romania. Les cambres del rei són sorprenentment poc reials: no hi ha wifi ni televisió, però sí una estufa de llenya del segle XVII, un llit de fusta i un retrat de la reina Isabel II que fita l’espectador de la paret estant, com una mare que comprova si el seu fill ha endreçat l’habitació.

A l’exterior, tanmateix, l’estampa és més engrescadora.

Una de les grans claus per a entendre la figura del rei Carles III –que la setmana passada celebrà el tercer aniversari del seu regnat– és ben lluny del palau de Buckingham. Concretament, al final d’un camí de terra de cinc quilòmetres, als confins de Transsilvània, travessant prats de flors silvestres i cases pintades de tons pastel.

Aquest és el ritme de vida que el rei sembla preferir. Durant un quart de segle, el monarca ha anat sovint a pobles romanesos “atrapats en el temps”, on el bestiar destorba la circulació i els carros de cavalls continuen circulant per les carreteres.

Romania és “part de la vida” de Carles, segons que afirmà fa poc en una entrevista el comte Tibor Kálnoky, familiar llunyà i amic seu.

“Ací troba moltes de les coses que ha estat… –i no vull fer servir la paraula ‘predicar’, però seria això–; troba totes les conviccions que prova de transmetre i per les quals lluita”, digué el comte. “El fet que faci més de vint-i-cinc anys que ve ho diu tot.”

Els biògrafs del monarca diuen que la Romania rural ofereix al rei tant un refugi com un laboratori on pot assajar les seves preocupacions per la terra, l’agricultura i la biodiversitat. Ací, l’agricultura a petita escala és una forma de vida, i el paisatge és ric en vegetació i fauna que ha desaparegut, o bé escasseja, al nord d’Europa.

Óssos, llops i linxs –que desaparegueren fa temps del Regne Unit a causa de la caça, la desforestació i la pèrdua d’hàbitats naturals– continuen vagant per aquestes contrades. Un plafó informatiu en una de les propietats del monarca informa que tan sols en aquest racó de Transsilvània hi ha 1.200 d’espècies de plantes. Un altre diu: “A Romania hi ha més de 200 espècies de papallones, en contrast amb la quarantena que hi ha al Regne Unit.”

En un discurs pronunciat el 2014 a la Universitat de Bucarest, el monarca advertí contra els efectes de la modernització, tot lamentant que el Regne Unit cometé “l’error garrafal” de descurar el patrimoni rural i la biodiversitat.

Encara que, com a príncep, al seu país sovint havia estat ridiculitzat pel fet de ser un príncep excèntric capficat amb les plantes, moltes de les opinions de Carles sobre biodiversitat han esdevingut majoritàries amb el pas del temps. Sovint l’han criticat per la seva petjada de carboni, però això no l’ha pas fet renunciar a la passió per la natura.

“He arribat a estimar Romania”, digué Carles en una visita al país l’any 2023, en el primer viatge a l’estranger després de ser coronat. “Romania ha conservat –als boscs antics, als paisatges verges i en alguns exemples notables d’agricultura sostenible– una riquesa natural incomparable.”

Els crítics, tanmateix, sovint l’han acusat d’idealitzar les dificultats de la vida rural. L’índex de pobresa rural a Romania, tot i haver millorat aquests darrers anys, continua entre els més alts de la UE. Les tradicions, amb el pas del temps, també s’esvaeixen: els tractors substitueixen les dalles, els joves se’n van a les ciutats.

Els partidaris de Carles argumenten que l’afinitat del rei per la zona ha estat molt beneficiosa per a la Romania rural. L’enrenou reial, diuen, ajuda a atreure turistes curiosos que, de retruc, acaben descobrint-ne els paisatges i tradicions. Les organitzacions benèfiques de Carles donen suport a activitats de preservació de la cultura rural, reparacions de monuments o bé projectes d’infrastructures sostenibles, com ara el primer sistema de clavegueram ecològic de Romania.

Caroline Fernolend, presidenta de la Fundació Mihai Eminescu –una organització benèfica dedicada a la conservació i regeneració de pobles rurals– i veïna de tota la vida de Viscri, on la seva família ha viscut d’ençà del 1142, assegura que Carles ha ajudat a millorar la qualitat de vida al seu poble.

Fora dels cercles reials, i de Romania i tot, pocs saben que el rei d’Anglaterra hi té propietats, ací. Entre els visitants de les propietats reials hi ha Lenka Kovacova, de quaranta-un any, auditora de la República Txeca. Els seus amics li explicaren que Carles tenia lligams amb Transsilvània, de manera que vingué a veure-ho per ella mateixa. “Carles té una casa ací, de debò?”, recorda haver pensat.

Ciprian Mihai, treballador bancari de trenta-quatre anys originari de Bucarest, diu que la majoria dels romanesos veuen el rei amb simpatia, en part perquè no és un polític i perquè els porta records de la família reial del país, abolida durant l’època comunista. Els romanesos voldrien tornar a tenir rei? “No, no, no”, diu Mihai amb un somriure.

El monarca sol visitar la zona entre final de maig i començament de juny, quan els turons s’omplen de flors silvestres. S’allotja a la seva casa d’hostes de set habitacions a Zalanpatak, un poble que resta clausurat per als visitants i s’omple de personal de seguretat del rei.

La resta de l’any, les habitacions es lloguen per uns 200 dòlars la nit, amb un suplement per a activitats com ara albiraments d’óssos, passejades amb carro de cavalls o bé tallers d’elaboració de pastisseria tradicional. Els àpats solen ser comunitaris. Fa poc, en unes taules a l’aire lliure davant d’un graner, el rei esmorzà amb una parella britànica que ha vingut de Moldàvia estant.

En el seu darrer viatge a Zalanpatak, l’any 2023, Carles convidà el poble sencer –un centenar de persones– a un pícnic. Les famílies hi portaren pa, formatges i conyac de pruna. Carles, britànic abans de res, s’hi presentà amb pots de Marmite, la pasta de llevat que tantes passions desperta –positives i negatives– al Regne Unit.

Kálnoky fou qui ajudà Carles a trobar el poble. El rei ja tenia una altra propietat a Romania, al poble de Viscri, però la finca era al centre del poble i, com digué Kálnoky a l’entrevista, “s’anava tornant força turística, i difícilment hi hauria trobat repòs”.

De manera que quan Carles descrigué amb tot detall la casa que volia –un rierol, flors silvestres i entorn rural, i que no fos al centre del poble–, Kálnoky el dugué fins a un grup de cases de camp del segle XVII, a la vora d’un rierol. S’havien construït segles enrere per a allotjar els treballadors de la fàbrica de vidre del poble, que tancà fa temps.

“Li vaig demanar: ‘Et va bé això?'”, recorda Kálnoky. “I ell respongué: ‘Volia exactament això'”. El monarca comprà la propietat l’any 2008.

Carles visità Romania per primera vegada el 1998, un any després de la mort de la princesa Diana, i hi ha tornat gairebé cada any d’aleshores ençà. Els vilatans l’esperaven enguany, però finalment es decantà per visitar el Canadà, a instàncies del primer ministre del país, Mark Carney.

La seva propietat a Viscri, que ha passat a anomenar-se “Casa del Rei”, obrí les portes el 2022 com a museu i sala d’exposicions. Els beneficis que se n’obtenen es destinen a iniciatives locals, de la plantació de pereres a la construcció d’un nou parc infantil.

Viscri, amb menys de cinc-cents habitants, és possiblement el poble més famós de Transsilvània. Acull una església fortificada declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i un restaurant que ha aparegut en un programa de la cadena HBO. Gràcies a Carles, també gaudeix d’una certa aura reial.

La Casa del Rei, situada al centre del poble, ven mel i ceràmica de producció local; també té un hort ecològic a cura d’escolars. L’any passat la visitaren més de 35.000 persones.

Aquesta fama, tanmateix, no estalvia inconvenients. El preu de l’habitatge a Viscri s’ha apujat considerablement, i les autoritats han restringit l’accés dels cotxes a la carretera principal, que continua essent de terra.

L’empremta del rei d’Anglaterra, tanmateix, es pot notar més enllà de Zalanpatak i Viscri. Eugen Vaida, que dirigeix una ONG local, diu que la idea del monarca de “pobles sostenibles” s’ha estès a més comunitats saxones i a indrets declarats patrimoni de la UNESCO, i que també ha ajudat a atreure urbanites joves interessats en el món rural.

“A Romania, a diferència del Regne Unit, Carles troba poca oposició i gaudeix d’un gran reconeixement per les causes que defensa”, assenyala la biògrafa del monarca, Catherine Mayer, al llibre Charles: The Heart of a King (‘Carles: el cor d’un rei’).

Ara, no tots els membres de la reialesa britànica han causat la mateixa impressió ací. El príncep Enric visità el país el 2012, i alguns vilatans el recorden per les passejades amb moto i la tirada al conyac de pruna –una presència més agitada que no pas la del seu pare.

La reina Camil·la i el príncep Guillem encara tenen pendent de visitar la zona. El príncep Jordi tampoc no hi ha estat mai, tot i que hi té un lligam especial: quan va néixer, el seu avi li regalà un prat de flors de la vora que duu el seu nom.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb