Així és com fan a Catalunya Nord les millors cerveses del món

La cerveseria Cap d’Ona s’ha especialitzat a guanyar concursos internacionals. Fa deu anys que s’hi presenten i han acumulat reconeixements de certàmens com ara World Beer Awards, World Beer Challenge, Brussels Beer Challenge, European Beer Star(s), France Bière Challenge i l’International Spirits Challenge, pels destil·lats que també fabriquen. Fa tot just una setmana, els World Beer Awards els va premiar la cervesa rossa amb gingebre i la cervesa torrada amb castanyes. I tot plegat és obra d’una cerveseria petita, amb seu a Catalunya Nord, que té una producció anual de dotze mil hectolitres l’any, molt lluny de marques més conegudes.

La història de Cap d’Ona es remunta a 1998, i d’ençà del primer dia ha estat íntimament lligades a Catalunya Nord. El nom li ve del cap de Banyuls de la Marenda (Rosselló), el poble de Gregor Engler, que va fundar la cerveseria amb la seva parella, Élodie Pujol. Al principi, hi treballaven tots dos sols i tan sols tenien a la venda tres menes de cervesa. Una de les quals era la cervesa rossa amb vi de Banyuls, que el 2023 va guanyar la medalla d’or al World Beer Challenge. “És una cervesa suau, dolça i amb un punt de fruita”, diu Bastien Traiter, treballador a la fàbrica de Ceret (Vallespir).

Cap d’Ona va començar a Banyuls de la Marenda, va créixer a Argelers i s’ha establert ara a Ceret amb la mirada posada al futur. Es van passar dos anys per rehabilitar una nau d’una antiga fàbrica que ara s’ha convertit tant en el centre de producció com el la botiga principal i un espai de degustacions, que obren per fer visites en català. També és ací on netegen i tornen a posar en circulació les ampolles que els clients els tornen. Un dels grans arguments a favor d’establir-se a Ceret era l’aigua del riu Tec, que fan servir tant per netejar les ampolles com per fabricar les cerveses.

“L’ingredient número 1 de la cervesa és l’aigua, i al riu Tec hi ha l’aigua més pura de Catalunya Nord”, diu Traiter. És especialment important en cerveses blanques i rosses. “Com més lleugera sigui una cervesa, més primordial serà en el gust l’aigua”, afegeix.

Cerveses de tota mena, però no solament això

“Què és la cervesa? La cervesa, al final, és un suc de cereals fermentat i amb llúpol”, anuncia Traiter abans de presentar el procés de fabricació: “Comencem per l’empastatge, on posem diferents menes de cereals per fer diferents menes de cervesa. Volem extreure tots els nutrients dels cereals perquè vagin a l’aigua. Després, hi afegim llúpol per donar-hi més gust i una conservació més gran.” Les restes dels cereals les regalen als ramaders de la zona perquè les donin d’aliment al bestiar, vora cent tones cada any.

Les cerveses que fabriquen a Cap d’Ona són de l’estil pale-ale, que té una fermentació alta i maltes tipus pale. I amb aquest punt de partida, ofereixen una trentena de varietats diferents, moltes de les quals barrejades amb fruites, com és habitual a molts llocs d’Europa. En fan amb cireres, albercoc, préssec, moscat… o amb yuzu i magrana, premiada el 2023. “La nostra cervesa és amb fruita, no amb aromes. Fem un litre de cervesa per un quilo de fruita, que ve únicament dels Pirineus Orientals amb agricultura local i biològica. Procurem afavorir l’economia circular”, diu.

Una vegada han obtingut el suc de cereals, bullit i refredat, es fa fermentar en cisternes gegants en què el sucre de la malta es transforma en alcohol. I l’última etapa es fa a les bótes de maduració, en què es fan les barreges de la cervesa amb la fruita o vins com el de Banyuls o el moscat, que hi aporten els matisos i la personalitat. En alguns casos encara hi ha un procés més: l’envelliment en bótes de vins de Nuits-Saint-Georges, a la Borgonya, i de grans vins dolços catalans i occitans. “Són cerveses especials que anomenem grand cru, per a fer degustacions o menjar, totalment gastronòmiques”, explica Traiter. Són cerveses quàdruples d’alta graduació, per sobre dels deu graus, i gust intens. Totes tenen alguna mena de reconeixement en concursos internacionals de cervesa.

I com moltes cerveseries més, Cap d’Ona també produeix destil·lats a partir dels cereals, com ara el whisky, el vodka o el licor de malta, com el Cap Si Gran, que envelleixen trenta-sis mesos en bótes de vi dolç i va guanyar les medalles d’or 2021 de l’Spirits Selection del Concurs Mundial de Brussel·les i al Concurs Internacional de Lió. A banda, també produeixen licor de cireres de Ceret i diferents ginebres.

Cerveses sense gluten

Sense pretendre-ho, un dia van saber que moltes de les cerveses que produïen eren sense gluten. “El nostre procés de fabricació trenca naturalment la molècula de gluten. No ho volíem fer, al començament. Al final, el gust no canvia. És una cervesa totalment normal, amb un procés de deglutinació incorporat dins el procés clàssic.”

En total en fan vuit, totes en origen rosses o torrades: la rossa amb vi de Banyuls, la torrada amb castanya, la rossa amb moscat, la clara i la cervesa sense alcohol, que tampoc té gluten.

Amb voluntat d’arribar al sud

Malgrat la gran quantitat de reconeixements, Cap d’Ona no deixa de ser una cerveseria amb una producció petita i una xarxa de distribució limitada. Un dels objectius que es proposen és poder ser coneguts i apreciats al sud, un mercat on l’interès per les cerveses artesanals o d’autor ha crescut aquests darrers anys. Amb els anys potser podrien fer-se un lloc als prestatges dels supermercats i les cartes de bars i restaurants dels Països Catalans.