07.12.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.12.2025 - 21:44
The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee, Chie Tanaka i Salwan Georges
Badia d’Ago, Japó. Durant generacions, els collarets de perles blanques, lluïts per icones de la moda, com ara Audrey Hepburn i Jacqueline Kennedy, han estat el símbol per excel·lència de l’elegància discreta.
Les brillants Akoya, cobejades arreu del món per la seva bellesa atemporal, provenen d’ací, de les tranquil·les i arrecerades aigües de la badia d’Ago, que ofereix unes condicions immillorables per a la cria d’ostres.
Tanmateix, després de 130 anys d’esplendor la indústria perlera de la badia d’Ago s’enfronta a una doble crisi existencial. Per una banda, l’escalfament de les aigües posa en perill la salut de les ostres, susceptibles a un virus que pot liquidar generacions senceres de bivalves. Per una altra, els criadors d’ostres topen com més va més amb dificultats a l’hora de trobar successors per a les petites empreses familiars.
Les ostres perlíferes Akoya són criades amb cura i atenció pels perlers de la badia, que empren tècniques transmeses de generació en generació. Després de ser fertilitzades artificialment i incubades en tancs, les larves –el nom que reben les ostres joves– es transfereixen a la mar.
Per garantir-ne el benestar i la salut, els criadors inspeccionen periòdicament els bivalves i comproven la temperatura de l’aigua per assegurar un entorn de creixement saludable. Després de dos anys, les recullen.
Tanmateix, el procés de cria ha esdevingut com més va més complicat. Fa sis anys, Akihiro Takeuchi va perdre un 80% de les larves a causa d’una malaltia misteriosa. Més tard, els investigadors l’identificaren com una nova soca de birnavirus, altament contagiós, que s’havia propagat per les granges de tota la badia d’Ago i havia liquidat la gran majoria de la generació més jove d’ostres.
Els investigadors sospiten que l’escalfament de les aigües va fer les ostres –especialment les larves, de la mida d’una ungla– més susceptibles al virus.
Les aigües que envolten el Japó s’han escalfat 2,4 °C aquest últim segle; el 2024, la temperatura mitjana de la superfície de la mar assolí el nivell més alt d’ençà que l’Agència Meteorològica del Japó començà a mesurar-la l’any 1908: 2,59 °C per sobre de la mitjana.
El brot devastà el sector. El 2023, el Japó produí 13,2 tones de perles, la xifra més baixa d’ençà que el govern començà a prendre’n registres, l’any 1956, i una fracció del rècord històric de 138 tones assolit el 1967.
Tanmateix, la demanda exterior no ha deixat de créixer. El 2023, el Japó va exportar perles per valor de 290 milions de dòlars, la xifra més alta d’ençà del 2000, la qual cosa es reflecteix en uns preus rècord.
Les vendes han augmentat entre els consumidors xinesos que compren a Hong Kong, el mercat al qual es destinaren un 81% de les exportacions de perles japoneses l’any passat.
La temperatura ideal de l’aigua per a la cria d’ostres oscil·la entre 20 °C i 25 °C. No obstant això, els estius al Japó són com més va més calorosos i llargs, i la calor queda atrapada a les aigües de la badia d’Ago. Aquests darrers dos anys, la temperatura de l’aigua ha arribat a 30 °C durant la temporada alta de cultiu, una temperatura que pot ser mortal per a les ostres.
Per a fer front a aquesta situació, els criadors de perles i els investigadors han començat a experimentar amb la cria selectiva d’ostres per desenvolupar varietats d’Akoya resistents a les malalties i a la calor.
També han provat de traslladar les ostres a aigües més profundes i fredes. Paral·lelament, s’han pres mesures per a contenir possibles nous brots, incloent-hi separar les ostres joves de les adultes, que poden ser portadores de birnavirus.
El cultiu de perles és un procés altament delicat, l’equivalent en el món de les ostres a un trasplantament d’òrgans.
Primer, els bivalves s’emmagatzemen junts en un recipient de plàstic, que funciona com una mena d’anestèsic per a les ostres. Les ostres estressades poden no produir perles, o bé produir-ne de menys qualitat.
A continuació, el perler hi implanta el “nucli”, un petit gra de petxina i teixit provinent d’una altra ostra. En tornar-la al recipient, l’ostra segrega una substància brillant i iridescent sobre el gra que, amb el temps, esdevé una perla.
“Tots aquests factors –l’estat de l’ostra abans de la nucleació, la manera amb què es duu a terme l’operació i l’entorn en què creix l’ostra després de la nucleació– han de combinar-se a la perfecció perquè es formi una perla d’alta qualitat”, explica Michiyo, la mare de Takeuchi.
Michael Coan, professor de gemmologia del Fashion Institute of Technology de Nova York, explica que la perla Akoya –que és relativament petita en comparació amb les altres perles– esdevingué un producte molt cotitzat per la brillantor de la superfície, que brilla tant que gairebé sembla un mirall.
“Sabies què compraves quan compraves una perla Akoya”, diu Coan. “És el Rolls-Royce de les perles.”
Tanmateix, els envits ambientals dificulten com més va més la cria d’aquestes cèlebres perles. Aquests darrers trenta anys, la xifra d’empreses dedicades al cultiu de perles s’ha reduït d’un 77%, segons dades del govern.
Aquesta davallada es deu, en bona part, al fet que perlistes com Takeuchi, de tercera generació, no tenen hereus.
Vistes les dificultats com més va més grans de criar perles, les generacions més joves sovint es decanten per anar a treballar a les grans ciutats, com ara Tòquio, en compte de quedar-se a la badia i heretar el negoci familiar.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
