Les candidatures que planten cara a Aliot

Perpinyà arriba a les eleccions municipals amb un panorama polític complex. D’una banda, el batlle sortint, Louis Aliot, del Rassemblement National, parteix amb avantatge després de sis anys al capdavant de la ciutat i amb una enquesta que li atorga un 46% d’intenció de vot en la primera ronda. D’una altra, fa més de tres mesos que no es publica cap nou sondatge i no hi havia hagut mai tantes candidatures disposades a disputar-li la batllia.

Quatre grans llistes, que representen espais polítics diferents –de l’esquerra alternativa al centre-dreta–, concorren amb un mateix objectiu: impedir la continuïtat de l’extrema dreta al capdavant de la ciutat. Tanmateix, el gran interrogant és si aquesta fragmentació servirà per a mobilitzar més votants o si, per contra, acabarà debilitant l’oposició.

El sistema electoral municipal francès, amb dues rondes i una prima majoritària que garanteix la meitat dels regidors a la llista guanyadora, penalitza especialment la divisió. I, a hores d’ara, cap candidatura no s’ha erigit clarament en alternativa hegemònica.

El projecte de centre-dreta que vol parar els peus a Aliot

Una de les candidatures que pugnen per arribar al segon torn com a principal alternativa és la de Bruno Nougayrède, que aplega tot l’espectre polític que va del macronisme fins als conservadors. Empresari i actual regidor de l’oposició, ha bastit una llista que congrega l’espai tradicional del centre-dreta, amb el suport dels Republicans, Renaixença, Horitzons, MoDem i UDI.

El candidat ha estat un dels principals crítics del balanç del mandat d’Aliot. En declaracions a VilaWeb, explica: “Arribo confiat, hem fet una bona campanya i és també el resultat dels sis anys que he passat a l’oposició, durant els quals he estat qui s’ha oposat de manera més clara al batlle de Perpinyà.”

La candidatura defensa un projecte centrat en la gestió econòmica, la revitalització urbana i la seguretat, amb la voluntat de diferenciar-se tant del Rassemblement National com de les esquerres. “Hem de crear condicions perquè habitants i empreses vulguin instal·lar-se a Perpinyà”, diu. Entre les seves propostes, es destaca “la creació d’un gran parc urbà patrimonial al centre de la ciutat, que permeti fer valer els nostres monuments històrics. Serà un espai perquè els perpinyanesos i també la gent que vingui de Catalunya Sud o d’uns altres llocs redescobreixi la ciutat”.

Però la campanya ha estat marcada també per un moviment que ha alterat l’equilibri del centre-dreta local. Aliot ha incorporat a la seva llista una desena d’antics col·laboradors de l’ex-batlle Jean-Marc Pujol, inclosa la seva esposa. Aquesta operació ha reconfigurat l’espai de la dreta tradicional, que en les eleccions anteriors havia estat la principal alternativa. De fet, Pujol mateix ha anunciat que votarà Aliot. L’extrema dreta també ha aconseguit d’atreure figures destacades dels macronistes locals, com ara els antics números dos i tres de la candidatura de Romain Grau.

Nougayrède lleva importància a aquests moviments. “No eren persones que jo volgués necessàriament integrar en el meu projecte”, diu. I afegeix: “Després d’haver estat elegits durant vint-i-cinc o trenta anys, arriba un moment en què alguns haurien de girar full.”

El candidat també s’ha volgut diferenciar d’Aliot amb un discurs de defensa de la identitat catalana, que situa al centre del projecte municipal i que li ha fet rebre el suport del partit Sí al País Català. Tot i no haver nascut a Catalunya, reivindica aquesta identitat amb convicció: “Volem que Perpinyà respiri catalanitat. No volem que sigui una ciutat francesa com qualsevol altra, perquè Perpinyà és catalana. L’objectiu del nostre programa és que la identitat i la història de la ciutat siguin visibles arreu i que tothom les pugui viure amb normalitat i serenitat.”

Sobre un eventual segon torn, admet que ara per ara és impossible de saber realment qui serà segon o tercer. “La resposta real serà diumenge.” I quan li demanem si negociaria amb unes altres candidatures o es retiraria en cas de no ser segon, és contundent: “Crec que Louis Aliot és un fre i impedeix que aquesta ciutat es desenvolupi. Per tant, faré tant com pugui perquè Louis Aliot no continuï el seu mandat.”

La candidatura que aspira a ser transversal

Una altra de les candidatures amb més expectatives és l’encapçalada per Agnès Langevine, vice-presidenta de la regió d’Occitània i dirigent de l’espai ecologista i europeista vinculat a Plaça Pública. La llista es presenta en tàndem amb l’advocada Annabelle Brunet, amb la voluntat d’articular un projecte municipal transversal amb perfils polítics i socials diversos. Ha aconseguit el suport del Partit Socialista francès i d’Unitat Catalana.

Mathieu Pons, president d’aquesta darrera formació i número sis de la llista, diu que el projecte vol ocupar un espai central en el mapa polític local. “Som una llista de centre-esquerra i de dreta moderada. De fet, nosaltres ja hem fet una confluència abans de la primera volta”, explica. Segons Pons, la candidatura aspira a capitalitzar el vot moderat i transversal en una ciutat on la fragmentació pot acabar determinant el resultat final.

Un dels eixos principals del programa és la recuperació de la identitat catalana de la ciutat. La llista defensa de restablir la denominació “Perpinyà la Catalana” i impulsar polítiques actives per a reforçar la presència del català en l’espai públic i en l’àmbit educatiu. “Hem posat la recatalanització de la ciutat al centre de la campanya i això ha obligat totes les altres candidatures a prendre posició”, assegura Pons.

Sobre la situació que es pot esdevenir en una segona volta, és contundent: “No hi haurà cap fusió amb cap altra llista.” Ho justifica tant pels terminis –les noves llistes s’han de registrar solament tres dies després de la primera ronda– com per la convicció que la seva candidatura és l’única capaç d’atreure votants d’espais polítics diversos. De fet, deixa clar que no es retiraran encara que siguin tercers. “Per exemple, si és segona la França Insubmisa i tercers nosaltres, la França Insubmisa no té cap possibilitat d’arribar a la batllia. És impossible, per la sociologia perpinyanesa. La segona volta és una nova elecció.”

Quant a les expectatives electorals, Pons considera que d’ençà del sondatge del desembre han passat moltes coses: el judici d’apel·lació contra Aliot pel cas dels assistents europeus del Front National, la configuració de noves candidatures i l’avaluació pública del primer mandat del batlle. Segons ell, tot plegat pot fer baixar el suport a Aliot.

Pons presenta la seva candidatura com l’alternativa capaç de dinamitzar una ciutat que considera paralitzada. Entre les propostes, es destaca la renovació d’equipaments esportius i la creació d’una “Diagonal de l’esport” al barri del Vernet –un eix que concentraria instal·lacions esportives–, la transformació del Museu d’Història Natural en un centre científic i la creació d’un centre internacional de gastronomia catalana.

L’esquerra alternativa: la candidatura d’Idrac

Una altra de les llistes que aspira a destacar-se com a principal alternativa és l’encapçalada per Mickaël Idrac, amb el suport de la França Insubmisa, els Ecologistes i Generació·s. La llista s’ha construït amb perfils joves, militants de lluites socials i gent vinculada als barris populars.

Nicolas Berjoan, número tres de la candidatura i secretari general dels Ecologistes a Catalunya Nord, assegura que el projecte respon a una demanda de renovació política en una ciutat marcada per fortes desigualtats socials. “Hem construït una aliança política i un projecte que respon a les esperances de la gent d’esquerra i de la gent que vol un canvi positiu a Perpinyà”, diu.

Segons Berjoan, la candidatura té possibilitats d’arribar a la segona ronda i ser la principal alternativa a Aliot, però admet que la situació és complexa: “La batalla és difícil. Hi ha una extrema dreta que pot superar el 40% i una esquerra molt dividida.” El projecte opta per un programa centrat en la regeneració urbana, les polítiques socials i la participació ciutadana.

Alhora, incorpora elements vinculats a la identitat catalana, com ara recuperar el lema “Perpinyà la Catalana”, crear una regidoria de Catalanitat, reforçar el català als carrers i donar suport a les escoles catalanes. Berjoan explica que aquestes propostes formen part d’un acord entre les diverses sensibilitats de la candidatura. “Som una aliança entre la França Insubmisa i els ecologistes, i la nostra aportació ha estat aquesta part catalanista.” El batlle de Girona, Lluc Salellas, ha participat en actes de campanya en suport de la candidatura.

Sobre les possibilitats en una segona ronda, Berjoan està disposat a cercar acords per a desbancar Aliot. “Nosaltres, si hi arribem segons, ens hem compromès a oferir diàleg a qui sigui per poder-lo fer fora”, explica. Tanmateix, recorda que a l’estat francès hi ha actualment una pugna important entre l’espai socialista tradicional i l’esquerra alternativa, amb què els ecologistes s’han aliat. “Carole Delga, Raphaël Glucksmann i una part de l’esquerra socialista ara volen que no hi hagi més lligams amb l’esquerra radical, i ho han dit clarament. I aquí tenen Agnès Langevine, que és molt propera a aquest cercle. Per això no sabem si la mà que els oferirem nosaltres ella l’agafarà”, diu.

També veu complicat l’opció inversa, en cas que la candidatura de Langevine sigui la segona força. “Si ella és segona darrere el Rassemblement National, serà molt difícil que allargui la mà a la que ells anomenen esquerra radical. I, alhora, també serà difícil per a nosaltres donar-li suport, vist que passa el temps dient que no valem res. Aquest és el panorama.”

En referència al suport que pot aconseguir Aliot, Berjoan ho vincula a la situació social de la ciutat. Segons ell, la força de l’extrema dreta s’explica en part pel context socioeconòmic de Perpinyà: “Si ho mires a escala estatal, Bardella també es mou entre el 35% i el 40%, però Perpinyà és una ciutat molt pobra i molt envellida. Aliot ha sabut dir a molta gent allò que vol sentir: ordre i tranquil·litat.” Tanmateix, creu que “en realitat, a Perpinyà no hi ha ni tranquil·litat ni ordre”, però que ha sabut instal·lar la idea que sense ell seria pitjor: “En una ciutat amb tants problemes socials i amb una societat que té pocs recursos, aquest discurs pot prosperar.”

Tot i la dificultat del context, Berjoan considera que la candidatura que representa ha aconseguit de mobilitzar una part dels electors que sovint se sent marginada del debat polític. “La nostra candidatura va bé, em sembla que prospera. La campanya que fem és ben rebuda, sobretot entre capes de la població que tenen menys recursos i que sovint se senten molt deixades de banda”, afirma. Amb tot, admet que la divisió de l’esquerra continua essent un factor determinant. “La divisió és preocupant, perquè davant aquesta divisió hi ha una extrema dreta molt forta.”

La tercera llista d’esquerres

L’oposició, prou fragmentada, s’accentua amb la candidatura de Mathias Blanc. Advocat i antic conseller departamental socialista, va ser elegit per la secció local del Partit Socialista després d’un procés de debat intern de mesos i de tallers programàtics.

Aquest procés el va menar a forjar una llista amb suport de diversos espais progressistes, entre els quals comunistes, radicals d’esquerra i moviments vinculats a l’ecologisme. Tanmateix, fa un mes, el panorama va fer un tomb quan les direccions estatals del Partit Socialista i de Plaça Pública van optar finalment per donar suport a la candidatura encapçalada per Langevine. Tot i perdre l’aval de la majoria de partits i reduir-se les expectatives electorals, Blanc ha decidit de mantenir-se en la cursa electoral. “No abandonaré els militants que m’han designat ni aquest projecte”, afirmava. Entre més suports, encara compta amb els radicals i el Partit Comunista, que inclou l’adhesió explicita del batlle d’Elna, Nicolas Garcia; de la batllessa de Cabestany, Edith Pugnet; i de la consellera departamental, Lola Beuze; és a dir, referents de l’esquerra nord-catalana.

El projecte de Blanc defensa un programa centrat en la reducció de les desigualtats socials, la renovació dels serveis públics i la participació ciutadana. Proposa, per exemple, de reforçar l’accés a la sanitat, amb la incorporació de nous metges per a garantir l’atenció primària, impulsar un pla de transformació ecològica amb plantació d’arbres i adaptar les escoles al canvi climàtic.

La llista també posa èmfasi en la identitat catalana i proposa mesures com ara recuperar la denominació de “Perpinyà la Catalana”, reforçar la presència del català en la comunicació institucional i crear una delegació municipal dedicada a la catalanitat. També preveu d’impulsar la presència del català en la senyalització urbana, estendre l’ensenyament bilingüe, establir cooperació amb institucions de la resta del país i desenvolupar intercanvis escolars i culturals amb el Principat.

Encara caldria parlar d’una quarta llista d’esquerra, la de Lluita Obrera, amb Pascale Advenard al capdavant, tot i que amb unes expectatives baixes. En les eleccions d’ara fa sis anys, va aconseguir 197 vots, el 0,75%, i es preveu complicat que ara obtingui un resultat gaire diferent.

La fragmentació, el gran aliat d’Aliot

En aquest context, el principal factor que pot anar a favor d’Aliot és la divisió dels seus adversaris. La incògnita és si aquesta fragmentació de l’oposició acabarà desmobilitzant l’electorat per la manca d’una alternativa clara o bé si, al contrari, la diversificació de l’oferta política contribuirà a mobilitzar el màxim de votants.

El sistema electoral estableix que, si cap candidatura no obté majoria absoluta en la primera ronda, les llistes que superin el 10% dels vots passin a la segona volta i les que superin el 5% es puguin amb les que hagin passat el tall.

En la segona votació, que serà el dia 22, la llista guanyadora rebrà automàticament la meitat dels regidors. Aquest mecanisme amplifica el suport a la candidatura més votada. I amb una oposició repartida entre llistes diferents, el batlle actual es podria assegurar la reelecció fins i tot sense millorar el suport electoral.

Així doncs, la presència de més de dues candidatures podria acabar certificant una victòria d’Aliot fins i tot sense arribar al 50%. Les manifestacions de candidatures com la de Langevine apunten en aquesta direcció. La campanya es mou, doncs, entre dues lògiques contradictòries. D’una banda, totes les candidatures opositores aspiren a presentar-se com l’alternativa capaç de derrotar la ultradreta. D’una altra, la competència entre elles mateixes fa més difícil que mai la construcció d’un front comú.