Aquests són els candidats més ben situats per a succeir el papa Francesc

The Washington Post · Niha Masih, Vivian Ho, Chris Alcantara

Entre quinze i vint dies després de la mort del papa Francesc, els cardenals de l’Església Catòlica tancaran les portes de la Capella Sixtina per elegir-ne el successor. Es preveu que sigui el conclave més gran de la història de la fe i també un dels més imprevisibles.

Només els membres del Col·legi de Cardenals que tinguin menys de vuitanta anys poden votar. Teòricament, poden escollir qualsevol home batejat, tot i que el pròxim papa segurament sortirà d’entre els prínceps de l’església: els seus cardenals.

Alguns observadors de l’Església han argumentat que Francesc ha deixat el camí preparat per al seu successor. Ell ha nomenat 110 dels 136 cardenals que tenen menys de vuitanta anys. Però els experts del Vaticà diuen que és un error concloure que els cardenals escollits per Francesc cercaran una còpia idèntica d’ell.

Alguns tenen opinions molt diferents de les de Francesc en qüestions com ara el paper de les dones a l’Església i l’apropament a les persones LGBTIQ+. A més, nomenar cardenals no garanteix d’escollir un papa similar: els electors designats pel més conservador Benet XVI van triar Francesc. Encara que tot pot passar, els experts consideren que serà difícil que un candidat molt liberal o molt conservador obtingui la majoria de dues terceres parts necessària, tenint en compte el gran nombre d’electors.

Amb Francesc, el Col·legi de Cardenals s’ha tornat històricament divers, tant geogràficament com racialment. Molts dels seus nomenaments provenen de fora de les àrees metropolitanes dominants –de ciutats com ara Ekwulobia, Nigèria i Santiago del Estero (Argentina). També serà la primera elecció papal, d’ençà del 1978, en què els cardenals europeus no representaran la majoria al conclave.

Alberto Melloni, historiador amb seu a Roma i director de la Fundació Joan XXIII per a les Ciències Religioses a Bolonya (Itàlia), adverteix que endevinar el resultat és un “joc perdedor”. Kurt Martens, professor de dret canònic a la Universitat Catòlica d’Amèrica, diu: “Hi ha una dita que diu que qui entra al conclave com a papa, en surt com a cardenal. El favorit mai no guanya.”

Tot i això, circulen noms de papabili –o possibles futurs papes. A continuació, us en presentem alguns:

Anders Arborelius (Estocolm)

Arborelius, de 75 anys, és el bisbe d’Estocolm i el primer bisbe catòlic de Suècia. Té un fons inusual per a un cardenal. Va néixer luterà a Sorengo (Suïssa) i es va convertir al catolicisme quan tenia 20 anys. Ha suggerit la creació d’un òrgan consultiu especial de dones, similar al Col·legi de Cardenals. Advoca per una actitud oberta cap als refugiats i, després de ser nomenat cardenal el 2017, va especular que Francesc volia fomentar la “petita comunitat catòlica” de Suècia, formada per “gent de tot el món” i una mica marginalitzada en una societat secular. Arborelius ha afirmat que se sorprendria si el pròxim papa fos europeu. Amb la demografia de l’Església Catòlica “menys europea”, va dir a OSV News, “el més natural seria pensar en algú de l’Àfrica o l’Àsia”.

Charles Maung Bo (Yangon, Myanmar)

Bo, de 76 anys, és l’arquebisbe de Yangon (Myanmar), un país predominantment budista. Ha estat molt crític amb la violència exercida pel règim militar del país, que segons els mitjans locals i religiosos ha atacat pobles i esglésies catòliques. Va néixer al petit poble de Monhla, que va ser atacat pel règim militar el 2022, i va ser ordenat el 1976. Va servir a parròquies de tot Myanmar i va ser nomenat arquebisbe de Yangon el 2003. També va ser president de la Conferència de Bisbes Catòlics de Myanmar entre el 2000 i el 2006. Francesc el va nomenar cardenal el 2015, i va ser president de la Federació de Conferències de Bisbes de l’Àsia durant sis anys.

François-Xavier Bustillo (Aiacciu, Còrsega)

Bustillo, de 56 anys, és el bisbe d’Aiacciu, la ciutat capital de Còrsega. És un dels membres més joves del Col·legi de Cardenals, però genera molta expectació, sobretot després d’haver aconseguit la primera visita papal a Còrsega el desembre. S’ha posicionat com algú capaç de reconciliar divisions dins l’Església, bo i afirmant que “les diferències són boniques i no haurien de conduir a la divisió”. Bustillo té un perfil multinacional. Va néixer a Pamplona (Navarra), va estudiar teologia a Itàlia i a l’estat francès, i va ser ordenat sacerdot el 1994. Va ser nomenat bisbe d’Aiacciu el 2021 i cardenal dos anys més tard.

Fridolin Ambongo Besungu (Kinshasa, República Democràtica del Congo)

Ambongo, de 65 anys, és l’arquebisbe de Kinshasa a la República Democràtica del Congo i president de l’Associació de Bisbes Catòlics de l’Àfrica. És un dels candidats esmentats com a possible primer papa negre i representa la creixent comunitat catòlica de l’Àfrica. També és un dels cardenals que s’oposen a beneir les parelles del mateix sexe, malgrat el suport de Francesc a aquesta causa. La seva postura ha ajudat a mobilitzar el suport per a la seva candidatura papal entre els cardenals més conservadors, però podria fer difícil que obtingui el suport del gran bloc de cardenals moderats en el pròxim conclave.

Nascut a Boto, prop de la frontera nord del Congo, va ser ordenat sacerdot a 28 anys. Va ensenyar teologia moral a la Universitat Catòlica del Congo, a Kinshasa. Segons la seva biografia vaticana, va ajudar a respondre a l’epidèmia d’ebola al Congo, així com a crisis polítiques. Francesc el va nomenar cardenal el 2019, i és membre del Consell de Cardenals de Francesc.

Jean-Marc Aveline (Marsella)

Aveline, de 66 anys, és l’arquebisbe metropolità de Marsella, una ciutat portuària mediterrània modelada per generacions d’immigrants i refugiats. Seria “un papa de la mateixa naturalesa que el papa Francesc”, va dir Martens. Es diu que es va reunir regularment amb Francesc i que va convèncer el papa de visitar Marsella per parlar sobre la immigració i més qüestions relacionades amb la Mediterrània. No obstant això, Aveline discrepa de Francesc en la necessitat de restringir la missa llatina, i va ser un dels clergues francesos que va demanar cautela quan el papa va aprovar la benedicció de parelles del mateix sexe.

Aveline va néixer a Orà (Algèria), quan estava sota el domini colonial francès, però la seva família va ser forçada a emigrar quan Algèria va aconseguir la independència. Va estudiar a l’estat francès: a Marsella, Avinyó i París. Va ser ordenat sacerdot el 1984 per l’arxidiòcesi de Marsella i d’aleshores ençà ha ocupat càrrecs ministerials a parròquies de tota la ciutat. Francesc el va proclamar cardenal el 2022.

Luis Antonio Gokim Tagle (Manila, Filipines)

Tagle, de 67 anys, és el pro-prefecte del Dicasteri per a l’Evangelització a Filipines, una nació majoritàriament catòlica. És considerat molt alineat amb Francesc i, en algun moment, va ser considerat la seva “estrella en ascens”, segons Melloni. Ha criticat la retòrica “dura i severa” que molts clergues catòlics empren per descriure membres de la comunitat LGBTIQ+, divorciats i mares solteres. Tagle va néixer a Manila; la seva mare és d’ascendència xinesa i el seu pare és tagal, segons el lloc web oficial del Vaticà. El 1991, pocs anys després de ser ordenat sacerdot a Manila, es va graduar amb un doctorat en teologia per la Universitat Catòlica d’Amèrica. Va ser nomenat cardenal el 2012 pel papa Benet XVI.

Mario Grech (Ciutat del Vaticà)

Grech, de 68 anys, és el secretari general del Sínode de Bisbes, un dels òrgans consultius més alts del papa. Va ser bisbe de Gozo (Malta). Va néixer a Qala (Malta), i va estudiar filosofia i teologia al seminari de Gozo. Va ser ordenat sacerdot el 1984 i nomenat bisbe de Gozo el 2005 pel papa Benet XVI. Francesc el va proclamar cardenal el 2020.

Grech ha adoptat postures progressistes sobre qüestions com ara l’ordenació de dones, que va qualificar de “profundització natural de la voluntat del senyor” en una entrevista el 2024, segons el lloc de notícies Pillar. Va supervisar una reunió històrica del Sínode de Bisbes que va concloure l’octubre passat sense declarar canvis importants sobre les dones i els catòlics LGBTIQ+.

Matteo Maria Zuppi (Bolonya, Itàlia)

Zuppi, de 69 anys, és l’arquebisbe de Bolonya. Francesc el va nomenar per encapçalar missions de pau a Rússia i Ucraïna i ha treballat amb la comunitat Sant Egidi, un grup de catòlics laics dedicats als serveis socials. Nascut a Roma, Zuppi és el nebot-nét de Carlo Confalonieri, un cardenal que va ser un dels principals assessors del papa Pius XI a principi del segle XX. Després d’estudiar filosofia i teologia, Zuppi va ser ordenat sacerdot el 1981 i va passar molts anys a parròquies de Roma. A principi dels anys 90, va ajudar a facilitar negociacions de pau a Moçambic durant la guerra civil del país, segons la biografia de Sant Egidi. Francesc el va nomenar cardenal el 2019 i el va designar jutge del Tribunal Suprem de l’Estat de la Ciutat del Vaticà el 2023.

Peter Erdo (Budapest, Hongria)

Erdo, de 72 anys, és l’arquebisbe metropolità d’Esztergom-Budapest (Hongria) i és un dels membres més conservadors del Col·legi de Cardenals. Quan el papa Francesc va declarar el desembre del 2023 que els sacerdots catòlics podrien beneir (però no casar) parelles del mateix sexe, Erdo va semblar oposar-s’hi en el sermó que va fer la vigília de Nadal, sense esmentar directament el decret, segons el National Catholic Reporter. També s’ha oposat a permetre que els catòlics divorciats i tornats a casar rebin la comunió. Durant la crisi migratòria europea del 2015, Erdo va dir que l’Església no hauria d’acceptar immigrants, perquè seria una forma de tràfic d’éssers humans, segons que va informar Reuters.

Erdo va néixer a Budapest el 1952 i va ser ordenat abans de fer 23 anys. Va servir en una parròquia de poble prop de la frontera amb Eslovàquia i després va obtenir doctorats en teologia i dret canònic. El papa Joan Pau II el va nomenar cardenal el 2003 i ha participat en dos conclaves anteriors. Es veu com un dels candidats més probables de l’ala conservadora.

Pierbattista Pizzaballa (Jerusalem)

Pizzaballa, de 60 anys, és el patriarca llatí de Jerusalem, el màxim responsable de l’Església Catòlica a Israel, els territoris palestins, Jordània i Xipre. Ha actuat com a diplomàtic per la pau i ha demostrat dedicació al seu poble. Després de l’atac de Hamàs a Israel l’octubre del 2023, va dir que estaria disposat a oferir-se ell mateix per intercanviar-lo per la tornada dels nens israelians segrestats. L’any passat, va fer una visita pre-nadalenca a l’única zona catòlica de Gaza. Quan el president Donald Trump va proposar de prendre el control de la franja de Gaza i reubicar-ne la població, l’oficina de Pizzaballa va emetre un comunicat el 14 de febrer en què s’oposava a “qualsevol intent de desarrelar la població de Gaza de les seves terres”.

Pizzaballa va néixer a Cologno al Serio, un poble del nord d’Itàlia, i va ser ordenat sacerdot el 1990. Francesc el va nomenar patriarca llatí de Jerusalem el 2020 i el va proclamar cardenal el 2023. Si fos l’escollit, seria el papa més jove d’ençà de Joan Pau II, que va ascendir al càrrec a 58 anys.

Pietro Parolin (Ciutat del Vaticà)

Com a secretari d’estat del Vaticà, Parolin, de 70 anys, ha estat el principal enviat diplomàtic del papa d’ençà del 2013 i és un dels cardenals amb més antiguitat. Va passar anys al servei diplomàtic de la Santa Seu, amb estades a Nigèria, Mèxic i Veneçuela. Els experts del Vaticà descriuen Parolin com un cap prudent i moderat, molt conegut al Col·legi de Cardenals. Segons la seva biografia vaticana, Parolin és expert en els afers de l’Orient Mitjà i l’Àsia i ha ajudat a reforçar els llaços diplomàtics de la Santa Seu amb llocs com ara el Vietnam, Israel i Mèxic. Francesc el va nomenar cardenal el 2014 i és membre del Consell de Cardenals de Francesc, un grup creat per assessorar sobre la governança de l’Església i la reforma de la Cúria Romana. Parolin va néixer en una petita província del nord d’Itàlia i va ser ordenat sacerdot a 25 anys. Va entrar al servei diplomàtic sis anys més tard i va passar relativament pocs anys en el ministeri parroquial.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb