Caminar poc però sovint pot protegir el cervell de l’Alzheimer

Un nou estudi suggereix que fins i tot nivells baixos d’activitat física poden protegir el cervell de la malaltia d’Alzheimer, però no de la manera que els científics esperaven. Els investigadors van seguir entre nou anys i onze gairebé tres-cents adults amb signes inicials d’Alzheimer mitjançant podòmetres. Van descobrir que l’activitat física no reduïa les plaques tòxiques d’amiloide, que són l’objectiu principal de la majoria dels tractaments actuals contra l’Alzheimer.

En canvi, en els subjectes que ja tenien aquestes plaques, l’activitat física reduïa l’acumulació de proteïnes tau mal plegades en àrees específiques del cervell. Aquestes proteïnes apareixen més tard en la malaltia d’Alzheimer i estan relacionades amb el deteriorament cognitiu i funcional. Aquests signes de demència es van reduir gairebé a la meitat en els subjectes més actius.

Els beneficis apareixien amb tres mil passes, aproximadament mitja hora de caminar a un ritme moderat. L’interval òptim és entre 5.000 passes diàries i 7.500, després de les quals l’efecte s’estabilitza. Fer més passes no significa necessàriament una protecció més gran, cosa que suggereix un objectiu realista per a la gent gran i sedentària, en lloc de les sovint citades deu mil passes.

Tanmateix, l’estudi té limitacions. Va implicar un grup relativament petit de subjectes –majoritàriament blancs i amb estudis superiors– als Estats Units, i no va tenir en compte uns altres factors d’estil de vida o de salut. A més, poden existir més mecanismes protectors associats amb el fet de caminar. Però dóna suport a les investigacions que suggereixen que mantenir-se físicament actiu pot reduir el risc de demència. Un estudi britànic amb 1.139 subjectes de més de 50 anys va trobar que aquells que eren actius moderadament o vigorosa tenien una reducció d’un 34% a un 50% en el risc de demència quan els van seguir entre vuit anys i deu. Entre aquells que van desenvolupar demència, mantenir-se actius va reduir-ne el deteriorament de la memòria, sobretot en dones grans.

Un estudi britànic més ampli, del 2022, va seguir 78.430 subjectes durant set anys tot utilitzant acceleròmetres de canell. Va trobar una reducció d’un 25% en el risc de demència, amb només 3.800 passes diàries, que augmentava fins a un 50% amb 9.800 passes. Tanmateix, aquells que caminaven més també tenien una salut cardiovascular més bona –nivells de colesterol més baixos, millor son i pressió arterial, i un risc més reduït de diabetis. Com que aquests factors de risc cardiovascular i d’ictus també augmenten el risc de demència, el panorama és complex.

Els hàbits saludables sovint van junts. Qui fa exercici tendeix a menjar bé, no fumar, cuidar la salut del cor i tenir menys estrès financer. Això fa difícil de saber quin factor té l’efecte més gran. Els investigadors van intentar de tenir-ho en compte, però com que aquests hàbits estan tan interrelacionats, és complicat d’afirmar que només l’exercici sigui responsable dels beneficis observats.

Així i tot, hi ha un argument sòlid a favor de l’exercici, perquè hi ha moltes maneres en què pot afavorir el cervell: millora la salut cardiovascular, augmenta el flux sanguini i estimula substàncies químiques que promouen les connexions entre les cèl·lules cerebrals. Una d’aquestes substàncies és l’irisin, una hormona produïda pels músculs que actua sobre gairebé tots els mecanismes defectuosos del cervell associats amb l’Alzheimer, inclosa la inflamació. Aquesta i més substàncies químiques, com el BDNF, associades amb l’exercici, ofereixen vies biològiques plausibles que expliquen que l’activitat física pot influir directament en la salut cerebral més enllà dels beneficis cardiovasculars.

Però la relació pot funcionar també a la inversa. La gent pot tornar-se menys activa a causa dels símptomes inicials de l’Alzheimer. Aquells que tenen problemes d’audició, per exemple –un factor de risc de demència per si mateix–, sovint informen de barreres que els fan deixar de ser actius abans no apareguin uns altres símptomes de demència.

Un cercle viciós

La reducció de l’activitat accelera el deteriorament de la memòria. Això crea un cercle viciós. Els símptomes inicials de la malaltia –com ara la pèrdua auditiva– poden afectar l’autoestima i reduir la participació en l’activitat física, cosa que al seu torn empitjora el deteriorament cognitiu. Caminar amb pas ràpid pot ser molt beneficiós. Un petit estudi amb quinze subjectes amb Alzheimer lleu o moderat que practicaven marxa nòrdica –una tècnica de caminar millorada que utilitza bastons per treballar tant la part superior del cos com les cames– va demostrar que mantenien la funció cerebral durant vint-i-quatre setmanes, amb algunes funcions que fins i tot milloraven.

Els quinze subjectes que només van rebre l’atenció estàndard van mostrar un deteriorament o cap millora. Encara que petit, l’estudi suggereix que fins i tot les persones diagnosticades amb Alzheimer poden beneficiar-se d’un augment de l’activitat física, encara que només sigui caminar amb pas ràpid. Sortir a l’exterior, sobretot a la natura, pot ser beneficiós per a prevenir la demència –potser perquè millora l’estat d’ànim i el son, i redueix la sensació d’aïllament, tots ells factors de risc de demència. La combinació de moviment físic, exposició a la llum natural i interacció social quan es camina a l’aire lliure pot crear efectes protectors que es complementen.

El desafiament ara és ajudar a superar les barreres que dificulten l’activitat a l’aire lliure, com ara la seguretat, la por de caure o, simplement, la preferència per la comoditat del sofà, sobretot durant els mesos més freds i plujosos. Però les proves suggereixen que fins i tot uns pocs minuts de caminada poden marcar la diferència, i que objectius modestos i assolibles –una passejada de mitja hora en lloc d’un règim d’entrenament per a una marató– poden oferir una protecció substancial contra el deteriorament cognitiu.

Eef Hogervorst és professora de psicologia biològica de la Universitat de Loughborough.