La Cambra conclou que el 2025 creixerem més que no es preveia 

L’economia catalana creixerà enguany una mica més que no es preveia fa uns mesos. Segons les dades actualitzades, aquesta previsió se situa en un 2,9%, tres dècimes més que en les previsions anteriors. Aquesta actualització respon, segons que explica, a la revisió estatística de les dades oficials; al bon comportament de l’ocupació, que ha afavorit el creixement del consum privat; a l’impuls de la inversió, tant productiva com de construcció, i a la resiliència de les exportacions de béns i serveis. Aquesta és la principal conclusió del nou informe de conjuntura catalana, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb l’equip d’AQR-Lab de la Universitat de Barcelona.

La millora, prevista per a Catalunya, lliga amb les recents revisions a l’alça del creixement de l’economia de l’estat espanyol, fetes per diferents institucions, nacionals i internacionals. Avui mateix, el BBVA Research ha revisat mig punt a l’alça la previsió de creixement del PIB a Espanya, fins al 3,0% el 2025. Les raons que aporta per a fer el canvi són la resiliència en l’augment dels aranzels, la reducció de la incertesa sobre la política aranzelària i un impacte més alt dels fons europeus. Eixamplant la mostra d’institucions, recordem que les revisions del PIB espanyol varien entre el 2,6% i el 3,0%. Organitzacions com el Banc d’Espanya, Funcas i l’OCDE l’han revisat a l’alça i el situen en un 2,6%. CaixaBank l’estima en un 2,9%, igual que l’FMI, mentre que el govern espanyol el xifra una mica per sota, en un 2,7%.

Aquestes dades ens diuen que, per una banda, més enllà de l’encert final en la magnitud total del creixement, hi ha un cert sentiment d’optimisme, que probablement no hi era fa uns mesos, més atemorit per les amenaces de Trump a tort i a dret. No vol dir que ara no hi hagi perill, però es veu amb una perspectiva diferent. Per cert, sobre aquest punt, l’entitat que més emfatitza el risc és el Banc d’Espanya.

I, per altra banda, ens diuen que l’economia espanyola continua destacant amb claredat en el panorama de dificultats i incerteses, després de tres anys encapçalant en dinamisme la zona euro. Les previsions que va revisar l’FMI sobre el creixement en el 2025 dels tres grans països de la UE, Alemanya, França i Itàlia, queden per sota de l’1% i, per a tota la zona euro, les puja a l’1,2%. Així, doncs, un any més, les previsions que es fan per a tot l’estat espanyol i les que avui ha fet la Cambra per a Catalunya es mantenen molt per damunt d’Europa, que està més castigada de fa temps, i ara més pels aranzels dels EUA, perquè hi exporta en més proporció que el nostre país.

Això no vol dir que no ens hagi afectat la baixada en el comerç internacional i el creixement minso dels nostres principals clients. Per això, la Cambra assenyala ben clarament que “la demanda interna és la que impulsa el creixement de l’economia catalana, mentre que la contribució neta del sector exterior és pràcticament nul·la”. El cap del gabinet d’Estudis, Joan Ramon Rovira, insisteix en aquesta qüestió. “Des de la pandèmia, el creixement venia per factors exògens, com la millora del comerç mundial, però el 2025 i el 2026 és la demanda interna la que impulsa –i impulsarà– el creixement del PIB”, em comenta.

Però el comportament de la demanda interna també ha canviat de protagonistes respecte de períodes anteriors. Els factors que expliquen l’impuls actual són la inversió productiva i el consum privat. En canvi, el consum públic, que va ajudar a la recuperació de la demanda interna després del 2019, comença a reduir la seva aportació al creixement, en un context de més contenció pressupostària.

Segons argumenta l’estudi, l’evolució del consum privat es manté sòlida gràcies al bon comportament del mercat laboral –amb més afiliacions a la Seguretat Social i menys desocupació– i l’augment dels salaris reals. Es preveu que l’ocupació continuï creixent i la taxa d’atur decreixi, factors que ajudarien a sostenir la despesa de les llars. Però la diferència més notòria ve de la inversió, que manté una trajectòria positiva d’ençà del 2024, gràcies al desplegament final dels fons Next Generation EU, als tipus d’interès més baixos i l’augment dels beneficis empresarials. Es preveu que aquesta tendència es mantingui els trimestres vinents, tot acumulant un creixement anual del 3,2% aquest 2025.

Cal insistir que aquest és un fet diferencial molt destacat. De totes maneres, l’augment important es concentra en la inversió productiva, que ja supera amb escreix els nivells d’abans de la pandèmia. En canvi, en l’altre gran pilar inversor, la construcció, el ritme de creixement continua essent molt baix. I, cosa que resulta molt perillosa, aquest menor dinamisme de la inversió en construcció té lloc en un context en què creixen les compravendes, de manera que, tot i l’augment continuat en l’afiliació del sector, el ritme de creixement de l’oferta d’habitatge continua essent insuficient per a donar resposta a la demanda.

Però l’aspecte que considero més positiu de l’informe de la Cambra és que, finalment, la productivitat per treballador equivalent a temps complet ha recuperat enguany els nivells que havia assolit el 2019. De totes maneres, això, que és un fet positiu, es manté dins la incertesa de si els avenços observats aquests darrers trimestres responen únicament a una normalització postpandèmia o si, per contra, ha començat una tendència sostinguda que permeti d’assolir nous màxims. Potser és un pas endavant, però Josep Santacreu, president de la Cambra, diu: “Per reduir l’escletxa de productivitat amb Europa, hem d’incrementar la productivitat dins de cada sector. Un repte que exigeix una visió clara i un compromís que ha de ser compartit amb tot el teixit empresarial.”

Per final d’any, avui hem sabut els resultats de l’enquesta de clima empresarial que fan l’Idescat i la Cambra, i són moderadament bons. Les expectatives sobre la marxa del negoci per al quart trimestre del 2025 registren un saldo positiu de 8,6 punts. El 19,3% dels gestors empresarials considera que la marxa del seu negoci serà favorable, mentre que el 10,7% opina que serà desfavorable. El 70,0% restant considera que es mantindrà estable. Construcció i indústria són els sectors amb dades més positives, seguits dels serveis, llevat de l’hoteleria i el comerç.