Com la calor extrema porta el cos humà al límit

Bloomberg · Laura Millan

La calor extrema ha esdevingut com més va més freqüent a causa del canvi climàtic, cosa que porta el cos humà als límits de la supervivència. Milers de persones per tot el món moren cada any a causa de temperatures excessivament altes.

Si no s’aconsegueix de reduir la trajectòria actual d’escalfament mundial, les ciutats europees podrien registrar més de 5,8 milions de morts addicionals relacionades amb la calor a final segle, segons un estudi publicat a la revista Nature Medicine. La xifra equival, si fa no fa, al doble de la població actual de Roma.

Enguany a Europa ja hi ha hagut condicions de calor perillosa, amb una onada de calor abrasadora que empenyé les temperatures per sobre dels quaranta graus en molts punts del continent, sobretot la segona quinzena de juny. Als Estats Units hi va haver un episodi de calor extrema molt semblant de manera si fa no fa simultània, amb alertes per calor extrema en zones on, conjuntament, viuen més de cent vint milions de nord-americans.

En tots dos casos, el detonant de les temperatures extremes fou l’anomenada “cúpula de calor”; és a dir, una zona d’alta pressió atmosfèrica que s’instal·la sobre una regió i atrapa l’aire calent que hi resta a sota.

Per què és tan perillosa, la calor extrema?

L’estrès tèrmic es produeix quan el cos humà no pot eliminar l’excés de calor. Es manifesta amb símptomes diversos, com ara mareigs, nàusees i enrampades, i pot culminar en un cop de calor, una hipertèrmia potencialment mortal que pot malmetre el cervell, el cor i els ronyons.

El cos humà és més propens a deshidratar-se en temperatures altes, cosa que augmenta el risc de tenir un infart o una embòlia. La calor també pot agreujar els problemes respiratoris, especialment en indrets amb nivells de contaminació alts. Les dones i la gent gran són els més vulnerables a la calor extrema.

La temperatura alta també dificulta les condicions de feina, i l’esforç físic i cognitiu que resulta de l’augment tèrmic pot augmentar, de retruc, la probabilitat de tenir accidents laborals.

Les zones urbanes densament poblades són especialment propenses a la calor extrema, atès que materials com ara el formigó i l’asfalt atrapen la calor durant el dia i l’alliberen a la nit, cosa que crea l’efecte conegut com a “illa de calor urbana”. El fet que la temperatura es mantingui elevada durant la nit, un moment en què el cos humà normalment prova de recuperar-se dels efectes de la calor, contribueix a l’estrès tèrmic.

La calor pot ser mortal. A escala mundial, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que entre el 2000 i el 2019 hi va haver gairebé mig milió de morts anuals relacionades amb la calor.

És difícil saber amb exactitud quantes persones moren cada any a causa de les temperatures extremes. És gairebé segur que els registres oficials subestimen la xifra real de morts, ateses les diferents formes en què la calor afecta el cos humà i agreuja les malalties subjacents. Sovint, malalties cròniques pre-existents, com ara les cardiopaties i la diabetis, solen figurar com a causa de mort, per més que el detonant immediat hagi estat la calor.

Com es mesura la calor extrema?

Els meteoròlegs fan servir com més va més indicadors d’estrès tèrmic per analitzar i estudiar els riscs per a la salut que implica la calor. Entre aquests indicadors hi ha l’índex humidex, l’índex de calor i la temperatura de bulb humit, que mesuren la sensació tèrmica que experimenta el cos humà tenint en compte l’efecte de la humitat.

La humitat dificulta el refredament del cos humà mitjançant el procés natural de la sudoració. Això és perquè la humitat augmenta el vapor d’aigua en l’aire, cosa que dificulta que la suor s’evapori tan de pressa.

Una temperatura ambient de 42 graus amb un 40% d’humitat equival a una temperatura de bulb humit de prop de 30 graus. Una temperatura de l’aire més baixa, però amb una humitat més alta, tanmateix, pot equivaldre a una temperatura de bulb humit significativament superior: 38 graus amb un 80% d’humitat, per exemple, equivalen a una temperatura de bulb humit d’uns 35 graus.

Aquest nivell de 35 graus es considera el llindar màxim fins al qual el cos humà pot sobreviure, prou alt per a causar un cop de calor fins i tot a persones sanes que es trobin a l’ombra i tinguin accés ininterromput a l’aigua.

Tanmateix, la calor també pot matar a temperatures de bulb humit molt més baixes. Un estudi publicat el 2020 a la revista Science revelà que les regions afectades per les onades de calor del 2003 a Europa i del 2010 Rússia, que deixaren milers de morts, no superaren els 28 graus en temperatura de bulb humit.

Hi ha una altra mesura més avançada de l’estrès tèrmic, coneguda com a temperatura de globus i bulb humit (TGBH), que, a més de la temperatura i la humitat, té en compte la velocitat del vent, l’angle del Sol i la cobertura de núvols. La TGBH pot ajudar a avaluar quan és perillós de treballar o fer exercici sota llum solar directa en dies de calor extrema. El torneig de tennis de Wimbledon, per exemple, permet descansos de deu minuts quan la TGBH és igual o superior a 30,1 graus.

On és un problema la calor extrema?

Històricament, la calor i la humitat han estat més altes al sud de l’Àsia i els climes subtropicals. A l’Índia, les temperatures màximes van superar els 45 graus consecutivament els nou anys anteriors al 2024, segons dades del departament meteorològic del país.

L’Índia ha registrat temperatures de bulb humit de més de 32 graus en alguns indrets, i l’ONU preveu que serà un dels primers països a superar el llindar de supervivència dels 35 graus en temperatura de bulb humit.

Fins i tot països que solen tenir un clima temperat han començat a experimentar dies de calor extrema cada vegada amb més freqüència. El Japó, Hongria i Croàcia són entre els països que registraren el juliol més càlid de la història l’any passat.

Als Estats Units, les onades de calor són com més va més freqüents: la freqüència de les onades de calor en les principals ciutats del país, de fet, es multiplicà per 3 –d’una mitjana de 2 l’any a 6– entre la dècada del 1960 i la dècada del 2020. La calor és responsable de més morts al país que cap fenomen meteorològic més, incloent-hi les inundacions i els huracans.

Quin impacte econòmic té la calor extrema?

Els treballadors són menys productius en condicions de calor, cosa que pot alterar el creixement econòmic. Segons un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT), algú que treballa a una intensitat moderada perd la meitat de la capacitat productiva a una temperatura de bulb humit entre 33 graus i 34. Es calcula que, l’any 2030, l’estrès tèrmic podria costar a l’economia mundial 2.400 milions de dòlars en concepte de producte interior brut (PIB).

La pujada de la temperatura augmenta, de retruc, la demanda d’energia per a l’aire condicionat i els ventiladors, cosa que pot sobrecarregar les xarxes elèctriques i fer créixer el risc d’apagades. La calor també pot causar danys tèrmics en la infrastructura elèctrica, incloent-hi la fosa de cables, com també en més infrastructures estratègiques, com ara les vies fèrries, que poden deformar-se quan s’escalfen.

La calor agreuja la sequera, cosa que pot limitar la producció d’electricitat hidroelèctrica, atès el buidatge progressiu de les reserves dels pantans, i restringir la disponibilitat d’aigua per a refrigerar els reactors nuclears.

La sequera també pot amenaçar el transport de mercaderies a través de vies navegables clau, com ara el canal de Panamà i el riu Rin, i reduir la producció agrícola, cosa que encareix el preu dels aliments. El cacau, el cafè i l’oli d’oliva són alguns dels productes bàsics que, aquests darrers anys, s’han disparat de preu arreu del món a causa de l’impacte de la calor en les collites.

Quina és la relació entre la calor extrema i el canvi climàtic?

L’escalfament global ha augmentat la intensitat de les onades de calor, especialment als tròpics. Un estudi publicat al maig revelà que tots els països del món havien tingut més dies de calor extrema l’any 2024 com a resultat del canvi climàtic antropogènic.

També l’any passat, gairebé la meitat de la població mundial experimentà trenta dies addicionals de calor extrema a causa del canvi climàtic, segons un estudi del World Weather Attribution, amb seu a Londres, l’organització sense ànim de lucre nord-americana Climate Central i el Centre Climàtic de la Creu Roja. L’anàlisi revelà que a les Barbados, Haití i més illes del Carib i el Pacífic registraren més d’un centenar de dies de calor extrema addicionals a causa del canvi climàtic.

De fet, el 2024 va ser l’any més calorós d’ençà que se’n guarden registres al món sencer. Ara, el rècord pot trencar-se aviat, atès que hi ha un 80% de possibilitats que almenys un dels pròxims cinc anys sigui més càlid que no el 2024, segons l’Organització Meteorològica Mundial de l’ONU.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb