22.09.2025 - 17:00
|
Actualització: 22.09.2025 - 19:00
L’any 2024 va ser el més calorós registrat mai al món, tant a l’estiu com durant la resta de l’any. Aquestes temperatures van tenir una translació directa a l’àmbit de la salut. Un estudi encapçalat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (IS Global) ha calculat que, entre el primer de juny i el 30 de setembre de 2024, es van morir 62.775 persones a tot Europa amb patologies relacionades amb la calor. Va ser un augment significatiu respecte de l’any anterior: un 23,6% més que les 50.798 calculades per a l’estiu del 2023, però un 8,1% menys que les 67.873 calculades per a l’estiu de 2022. Les dades, desglossades en 654 regions de 32 estats europeus, s’han difós en un estudi publicat a la revista Nature Medicine.
Als Països Catalans, hi va haver més de dues mil morts relacionades amb la calor l’estiu del 2024. L’estudi no dóna dades d’Andorra, i la informació de Catalunya Nord s’inclou dins el departament dels Pirineus Orientals, que també abasta part d’Occitània, de manera que l’estudi no permet de fer una fotografia completa del país. Així i tot, incloent-hi les dades totals dels Pirineus Orientals, la xifra fou de 2.343 morts.
Malgrat que el 2024 fou el més calorós a escala planetària, als Països Catalans les temperatures van ser inferiors que els dos anys previs. En conseqüència, els investigadors han trobat que el 2023 i el 2022 la xifra de morts relacionades amb la calor va ser més alta. L’estiu del 2023, les morts estimades als Països Catalans (incloent-hi tots els Pirineus Orientals i sense Andorra) foren 2.832; però el 2022 foren 4.085. Vegeu-ho a continuació, amb les dades desglossades per territoris.
Més morts a la conca mediterrània i al sud-est d’Europa
L’estat amb més morts associades a la calor l’estiu del 2024 va ser Itàlia, amb 19.038 morts. L’estiu del 2023 hi havien mort 13.790 persones, i el del 2022, 18.801. Són, amb escreix, les xifres més elevades dels estats europeus. El segueix Alemanya, amb 6.282 morts l’estiu del 2024; 6.545, el del 2023; i 9.636 el del 2022. A Grècia en foren 5.980 el 2024, 3.887 el 2023 i 2.517 el 2022; i a Romania 4.943 el 2024, 3.147 el 2023 i 2.942 el 2022. A l’estat espanyol, restant-hi les dades dels Països Catalans, hi van morir 4.575 persones l’estiu del 2024; 5.622, el del 2023; i 8.153, el del 2022. Ara bé, si es miren les dades de morts per milió d’habitants, Grècia és al capdamunt, amb 573 morts/milió l’estiu del 2024; 373 el del 2023 i 241 el del 2022. Després hi va Bulgària, amb 530 morts/milió el 2024; 323 el 2023 i 223 el 2022. Són dades significativament més altes que no pas les estimades per als dos estius anteriors estudiats.
“Europa és el continent que s’escalfa de manera més ràpida, al doble de velocitat que la mitjana global. I, concretament, la conca mediterrània i les regions del sud-est emergeixen com a grans punts calents del canvi climàtic, amb el màxim impacte sobre la salut i amb un augment substancial en les projeccions de la mortalitat relacionada amb la calor durant el segle XXI”, explica Tomáš Janoš, investigador d’IS Global i Recetox i primer autor de l’estudi.
Les dades analitzades pels investigadors també mostren que el nombre de morts relacionades amb la calor va ser superior en dones i en gent d’edat avançada. En concret, calculen que l’estiu del 2024 la xifra de dones mortes va ser d’un 46,7% més alta que en homes. I els més grans de 75 anys van morir un 323% més que en el conjunt de la resta de grups d’edat.
Més de 181.000 morts a tot Europa en tres estius
En total, l’estudi ha calculat que en els tres estius estudiats hi va haver 181.446 morts relacionades amb la calor a tot Europa, dos terços de les quals al sud del continent. Joan Ballester Claramunt, investigador principal del projecte del Consell Europeu de Recerca EARLY-ADAPT i autor sènior de l’estudi, diu que la magnitud d’aquestes xifres posa de manifest la necessitat d’enfortir les estratègies d’adaptació, “incloent-hi el desenvolupament i l’aplicació d’una nova generació de sistemes d’alerta primerenca de calor i salut, de rang continental i basats en l’impacte”.
Per això l’estudi analitza el sistema d’alerta primerenca Forecaster.health, una eina que utilitza models epidemiològics per a transformar les prediccions meteorològiques en alertes diàries de salut, amb avisos concrets per a regions europees i per a grups de població específics. Els investigadors conclouen que l’eina té una gran fiabilitat per a fer aquestes alertes de salut per calor amb una setmana d’antelació, pel cap baix, quan les condicions apunten a un risc de mortalitat excepcional. Ara, al sud d’Europa, aquesta fiabilitat funcionava més enllà d’una setmana. “Tenint en compte que és l’àrea amb més mortalitat associada a la calor en el continent, és una oportunitat inexplorada de salvar vides entre les poblacions més vulnerables”, diu Ballester.
L’estudi corregeix estimacions anteriors
L’estudi publicat ara és el tercer d’una sèrie sobre la mortalitat estimada per als estius del 2023 i el 2022. Els investigadors diuen que, havent constatat que l’ús de registres de mortalitat setmanals per a ajustar els models epidemiològics conduïa a una infrastimació de la mortalitat relacionada amb la calor entre el 5% i el 20%, aquesta vegada han fet servir sèries de mortalitat diària procedents del banc de dades del projecte EARLY-ADAPT.
Amb aquesta nova metodologia, van tornar a processar les dades dels estius del 2022 i del 2023, i van fer estimacions de mortalitat més elevades que en els estudis anteriors, unes estimadions que els investigadors consideren més precises.
