O caixa o faixa: Junts avalua la ruptura amb Sánchez

El PSOE únicament reacciona quan Pedro Sánchez es veu a punt de caure pel precipici, diuen a Junts. I en certa manera el seu darrer moviment, divendres, els donava la raó. El comunicat dels governs alemany i espanyol en què anunciaven que obrien un espai de diàleg per a tractar l’oficialitat del català a les institucions europees va arribar en temps de descompte. Amb aquesta promesa de negociació amb l’estat europeu que ha estat més hostil a la proposta, els socialistes oferien a Carles Puigdemont una esperança de compliment –sense calendari ni l’èxit garantit– i en tot cas un amarratge argumental per a no trencar definitivament les relacions, amb l’executiva de Junts a Perpinyà a l’agenda pública. Feia un mes que la direcció comptava que es faria aquesta reunió a Catalunya Nord, segons fonts consultades. Era clar que havia arribat el moment de fer un debat a fons dins la direcció per avaluar els resultats de les negociacions amb els socialistes espanyols.

A la cúpula de Junts s’ha estès el convenciment que no poden continuar en aquestes condicions atesa la manca de resultats de l’opció negociadora en un moment clau. Aviat farà dos anys de l’acord de Brussel·les pel qual Junts va investir Sánchez (el 9 de novembre) i de la investidura mateixa (el 16). No es pot dir que Puigdemont no ho hagués advertit. A l’estiu ja va vaticinar que passarien coses si no hi havia canvis. Els mateixos canvis que demanava dimecres la cap de files de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras. Sembla clar que si l’executiva arriba dilluns a una decisió definitiva, com s’espera, la sotmetrà a consulta de la militància. La raó que esgrimeixen és que l’acord de Brussel·les va ser referendat per les bases i, per tant, qualsevol variació també hauria de ser avalada per les bases.

El govern espanyol s’ha tornat a encomanar al diàleg amb Junts aquests darrers dies per provar de millorar la situació, que torna a estar al límit. La darrera reunió de la taula de Suïssa va servir per a constatar la llunyania entre les dues delegacions. La pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea on es podria tornar a incloure l’oficialitat del català és el 17 de novembre i, la següent, el 16 de desembre. Dimarts passat, quan hi va haver la darrera cita europea sense el punt a l’ordre del dia, el secretari d’estat per a la UE, Fernando Sampedro, va descartar de tornar a tractar la qüestió fins que no es comptés amb la unanimitat necessària dels vint-i-set. Del Palau de la Moncloa estant, el 18 de setembre, el canceller alemany, Friedrich Merz, va fer explícita la seva hostilitat a l’oficialitat del català quan es va referir a una hipotètica solució futura gràcies a la intel·ligència artificial, que n’estalviaria els costs. No obstant això, el PSOE ha arribat a aquest punt arrossegant els peus des del primer moment. Junts el va acusar inicialment de no implicar-s’hi prou. Fa un any retreien a Sánchez que no aixequés el telèfon per convèncer directament els caps d’estat més reticents. Després, van valorar positivament les passes fetes. Tanmateix, per ara són insuficients, malgrat el convenciment declarat que aconseguiran l’oficialitat.

Però el català a Europa és únicament un dels compromisos clau que Junts ha reclamat que es resolguin i que serien a banda de les contrapartides que exigirien en una hipotètica negociació pressupostària que, ara mateix, sembla molt lluny. Podem va tombar al congrés espanyol la llei pactada entre Junts i el PSOE per a la delegació de les competències en immigració i caldrà veure si poden convèncer aquest partit per a recuperar-la. Allò que incomodava Podem, que va qualificar la norma de racista, era sobretot l’exposició de motius. Un canvi en el text preliminar podria fer que Podem no n’obstaculitzés la tramitació? Aquesta podria ser una via per a repescar el text i encarrilar una de les principals demandes que arrossega Junts i que han posat en qüestió l’estratègia de negociació amb el PSOE per la qual va optar el partit fa dos anys.

El PSOE, casualitats o no, greixa la relació amb els de Ione Belarra. El ministre Óscar Puente reconeixia divendres a X que l’acord que va arribar amb Podem sobre l’aeroport de Barcelona és important perquè exigeix un informe vinculant de reducció d’emissions abans de començar les obres, i això vol dir que no començarien fins el 2032, com a mínim. Un altre gest.

L’altra reclamació insistent de Junts ha estat que Sánchez apliqués l’amnistia política a Puigdemont. És a dir, que el reconegués com a interlocutor vàlid, reunint-s’hi. Ja ho va fer el president de la Generalitat, Salvador Illa, però el president espanyol ha anat retardant el moment. Sánchez insisteix que s’hi reunirà “quan toqui”. De Brussel·les estant, també assegurava que el govern espanyol complia tots els compromisos que eren a les seves mans. El compliment de l’amnistia per a Puigdemont és ara en mans del Tribunal Constitucional i no va passar desapercebut el posicionament de la fiscalia, contrària a les cautelars que demana la defensa del president a l’exili per a tenir una cobertura temporal per a un hipotètic retorn al Principat fins que el tribunal no prengui una decisió definitiva.

La direcció de Junts pot deixar el suport a Sánchez i congelar les negociacions fins que el PSOE no complexi algun dels acords pendents. És a dir, deixar els socialistes espanyols a la deriva parlamentària mentre no hi hagi el canvi que tant reclamen. El crèdit és al límit. Junts no tan sols no ha cobrat per avançat, com va dir que faria, sinó que arrossega els incompliments i la coneguda tàctica dilatòria del PSOE que altres socis, com ERC, ja havien sofert repetidament i que ells tant van criticar.

Els rumors que Junts participi en una possible moció de censura instrumental amb un president tecnòcrata, que no fos Alberto Núñez Feijóo, per a convocar eleccions en aliança amb el PP i Vox sembla més difícil. El partit de Puigdemont no s’ha situat mai aquí, realment: hauria de combatre l’argument que es va aliar amb la dreta i l’extrema dreta i podria ser de digestió difícil per al seu electorat. La situació podria canviar si Sánchez, amb el suport retirat, quedés igual i provés d’allargar la legislatura en condicions d’extrema precarietat parlamentària i la crispació política s’enfilés. S’acaba el temps.