L’Audiència de Girona va amnistiar ahir tres activistes independentistes acusats d’incitació a l’odi, coaccions i revelació de secrets. D’aquesta manera, va confirmar la resolució del jutjat penal 3 de Girona, que ja els havia aplicat la llei d’amnistia. Els fets es remunten al 16 de juny de 2018, quan tots tres col·locaven llaços grocs en una plaça cèntrica de Palamós (Baix Empordà) i una parella –coneguda entre la gent per haver tingut trifulgues amb més independentistes– els va increpar. La discussió va anar pujant de to fins que la policia local hi va arribar, els va fer identificar i va posar fi a l’incident. Un dels denunciants va enregistrar els fets amb el mòbil i les imatges es van difondre a les xarxes socials.

Un dels amnistiats és Adrià Garcia, que en el moment dels fets tenia vint anys. En declaracions a VilaWeb, explica que no confiava pas que li apliquessin la llei d’amnistia: “Era molt escèptic. Amb la justícia espanyola no se sap mai. Depèn del jutge que et toqui, perquè no apliquen, la llei, la interpreten.”

Han estat 9 anys on m’he sentit perseguit per pensar i defensar un model de país diferent al seu. Ens demanaven 11 anys de presó i finalment no ho han aconseguit.
Gràcies a @ANCPalamos @JuntsParlament @rcidex @vadorverges @CastellaToni @josep_rius https://t.co/R72qTXcKOr

— Adria Garcia (@adgaarmen) April 1, 2026

Segons que explica, el fet de ser un jove implicat políticament en favor de la independència –va formar part de l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes i va ser conseller nacional de la Joventut Nacionalista de Catalunya– ha motivat la persecució de l’estat. “Tinc claríssim que van anar-me a buscar perquè era jove. Cada vegada van més darrere la gent jove.” A més, assegura que l’objectiu era convertir-lo en un boc expiatori que servís d’exemple per a uns altres joves que, com ell, es volguessin implicar en la lluita independentista: “El missatge és clar: ni se us acudeixi de començar amb la ximpleria de la independència, perquè ja veieu què us pot passar.”

Acusacions desproporcionades

La denúncia, presentada directament al jutjat, afectava inicialment cinc activistes, però finalment tan sols va prosperar contra tres, per defectes de forma. Després d’anys en què cap jutge no hi veia indicis de delicte, el 2024 una jutgessa va instruir la causa i va demanar a la fiscalia que en redactés l’escrit d’acusació.

L’encarregat va ser Víctor Pillado, actual fiscal de la secretaria tècnica de la fiscalia general de l’estat espanyol, que va demanar sis anys de presó pels fets. L’acusació particular en demanava onze. A més, totes dues parts coincidien a reclamar una multa de 12.000 euros i una ordre d’allunyament de sis anys. “Van fer una acusació completament esbiaixada i exagerada per uns fets que no van passar d’una discussió al carrer sense arribar a les mans”, lamenta Garcia.

Malgrat que tots els juristes consultats coincidien que el cas no tenia recorregut, la petició de penes tan elevades i el desenvolupament paral·lel de causes semblants contra uns altres activistes independentistes impedia que Adrià Garcia i els altres dos encausats poguessin respirar tranquils.

Fi de nou anys de patiment

Amb la confirmació definitiva de l’amnistia, Adrià Garcia posa fi a nou anys de tensió i patiment. Explica que es va emocionar quan va rebre la notícia del seu advocat: “Vaig respirar molt tranquil i em vaig emocionar i tot. Tinc vint-i-nou anys i això fa nou anys que dura. No saber si em podria casar amb la meva xicota o acabar la carrera, si acabava a la presó, era molt difícil de pair.”

El fet de trobar els denunciants pels carrers de Palamós no hi ha ajudat. “En aquests anys ens hem vist moltes vegades, per desgràcia. I simplement la seva presència… incomoda”, explica.

Malgrat tot, lamenta que el cas s’hagi tancat per la via de l’amnistia: “Jurídicament, això no hauria d’haver arribat ni a la fase d’instrucció. A més, l’amnistia vol dir demanar perdó per un delicte, i jo no n’he comès cap”, diu.