26.08.2025 - 21:40
Bunyol fa el compte enrere d’última hora per a un dels grans esdeveniments de l’estiu al País Valencià: la Tomatina. Avui, com cada darrer dimecres d’agost, i per setanta-vuitena vegada, la festa es presenta com a símbol de recuperació i superació col·lectiva després del pas de la gota freda per aquest poble.
S’hi desplegaran 120.000 quilos de tomates i hi haurà una cabuda de 22.000 participants, tot i que les autoritats esperen que hi acudesquen uns 45.000 assistents. Durant una hora, els carrers de Bunyol es tenyiran un any més de vermell.
“Per nosaltres és un honor i un orgull que el món sencer mire el nostre poble”, ha explicat el regidor de la Tomatina i tinent de batllia de Bunyol, Sergio Galarza. “La Tomatina consisteix en una espècie de teràpia, per a riure, per a alliberar tensió. S’ha de viure”, ha dit. Per això s’activarà un dispositiu de seguretat, també amb punts violeta per tot el recorregut.
Ahir ja es descarregaren els 120.000 quilos de tomates a la nau de Bunyol. Avui, la festa començarà a les 11.00 amb el tradicional pal de sabó. A les 12.00, el tir del coet marcarà el començament de la Tomatina i sis camions començaran a repartir la munició festiva pel recorregut. A les 13.00, un segon coet senyalitzarà el final de la batalla i donarà pas a les tasques de neteja i a una festa al poliesportiu.
Visitants de tot el món
Més de tres-cents periodistes de tot el món s’han acreditat a la festa. L’any passat es van esgotar per primera vegada en molts anys totes les places i es van assolir els 22.000 participants. La major part, 15.000, van ser visitants amb entrada i els 7.000 restants, veïns del municipi.
Entre els participants també hi havia gent de tot el món: arribats del Regne Unit, l’Índia, el Japó, Austràlia i els Estats Units. També es van llançar 120.000 quilos de tomates pera, cultivades especialment per a la festa.
L’origen de la festa
La història de la Tomatina va començar l’últim dimecres d’agost del 1945. Uns quants joves que assistien a la desfilada de caparrots van causar un petit incident fent caure un dels participants quan es van endinsar en la desfilada. Aquest, enfurismat, va començar a donar cops a tot allò que trobava al seu pas.
Allà hi havia una parada de verdures, que va ser emprada per una multitud també enfurismada per llançar tomates. L’any següent, es va repetir, però voluntàriament. Els joves van dur les tomates de casa. Malgrat tot, la policia va prohibir que es repetís per no fer-ho tradició. Una cosa que no va funcionar perquè, tot i les prohibicions de principi dels anys cinquanta, la festa es va acabar tornant a autoritzar. Ara, s’ha instaurat com a festa local i és una celebració ben coneguda per tot el món.
