03.03.2026 - 15:30
|
Actualització: 03.03.2026 - 17:55
Quan falten menys de dues setmanes per a les eleccions municipals a Perpinyà, Annabelle Brunet ha situat la segona volta al centre del debat polític. La dirigent, que ha unit forces amb Agnès Langevine, ha proposat públicament que el candidat menys votat entre la seva llista i la de Mickaël Idrac es retiri per concentrar el vot i disputar la batllia a Louis Aliot.
La proposta no és una oferta de fusió, sinó un compromís de desistiment. Brunet ha deixat clar que, si la seva candidatura queda per darrere a la primera volta, farà un pas al costat, però exigeix reciprocitat. “Qui sigui davant haurà de recollir els sufragis dels altres”, ha resumit. El posicionament arriba després d’un cap de setmana marcat pels retrets. Aliot havia qualificat la llista Més Forts per Perpinyà de “aliança de tots els rebutjats”, i Idrac havia criticat la incorporació de perfils provinents de l’extrema dreta local.
Brunet ha respost acusant-los de degradar el debat i ha criticat l’equip de govern actual. Ha assegurat que la despesa municipal havia crescut significativament durant el mandat d’Aliot i ha vinculat l’augment de la inseguretat a la seva etapa al capdavant de l’ajuntament.
El sistema municipal francès atorga una prima majoritària a la llista vencedora a la segona volta. La fragmentació del vot alternatiu podria facilitar la reelecció del batlle sortint encara que no superi la majoria absoluta. Amb aquesta proposta, Brunet mira de forçar un escenari de concentració del vot sense haver de negociar una coalició formal que dilueixi el seu projecte. Caldrà veure si Idrac acceptarà el principi de reciprocitat o si defensarà una altra fórmula d’entesa.
En aquest context, el posicionament de Plaça Pública —formació que dóna suport a la llista de Brunet— afegeix un element de tensió. El moviment ha reiterat públicament que, per derrotar l’extrema dreta, no establirà cap aliança amb la França Insubmisa (LFI) en les municipals del 2026. Segons la direcció del partit, aquesta línia va ser fixada en el congrés del març del 2025 i ratificada posteriorment per l’assemblea política estatal, i no admet excepcions, ni tan sols en acords locals puntuals. Així que Plaça Pública assegura que no participa en cap llista conjunta amb LFI a l’estat francès i que, en els casos en què hi ha hagut iniciatives locals que han acabat incorporant insubmisos, el partit ha retirat el suport o ha obert procediments interns. El missatge és inequívoc: la construcció d’una alternativa progressista per al 2026, afirmen, no pot implicar una entesa amb LFI.
Aquesta línia vermella condiciona qualsevol situació posterior a la primera volta i limita el marge d’una eventual negociació més enllà del desistiment tècnic del candidat menys votat.
[Communiqué] Pour défaire l’extrême-droite, aucune alliance avec LFI. 🟡
Place publique oeuvre pour la construction de rassemblements d'une gauche progressiste et humaniste partageant ses valeurs, sans ambiguïté ni reniement.
Lire 🔽https://t.co/sD3dDmRZLa pic.twitter.com/bjXyuHVeSO
— Place publique 🟡 (@placepublique_) March 2, 2026
