20.08.2025 - 21:40
Els bombers del Consorci de València han arribat al límit i han dit prou. Que no poden continuar amb les condicions que tenen ara com ara. D’ençà del 29 de juny, fan vaga de zel, és a dir, han deixat de fer hores extres. Això, a la pràctica, significa que hi ha hagut dies en què s’han hagut de tancar parcs de bombers sencers. D’aquesta manera volen denunciar –i evidenciar– que hi ha una manca d’efectius en el servei a què les institucions no donen resposta –malgrat els discursos buits en què alguns polítics, com ara el president Carlos Mazón, asseguren que han augmentat el pressupost i la plantilla. En alguna de les protestes, fins i tot, la policia espanyola va carregar en contra seu.
Condicions precàries
Denuncien que no tenen les infrastructures adequades, amb unes instal·lacions obsoletes, moltes voltes situades en emplaçaments que no són operatius. Tampoc no tenen prou vehicles. Molts van ser danyats per la gota freda i no s’han reposat. Alguns tenen més de vint anys i tenen carències de seguretat. També diuen que d’ençà de la pandèmia no han rebut cap mena de formació, i que la resposta operativa no ha millorat, que tenen la mateixa gent que fa quaranta anys, tot i haver augmentat el nombre de població i de serveis.
“Ara mateix el consorci ha sofert un abandó sistemàtic de les seues infrastructures i la resposta operativa. El que intentem aconseguir és un finançament que, no a molt llarg termini, ens puga posar a l’altura que creiem que els veïns de la província de València es mereixen”, diu Helios Martín, delegat de la UGT al Consorci de Bombers de València.
En tota la demarcació hi ha disset parcs de bombers i se n’han arribat a tancar cinc el dia. “No donem el servei que li correspon a la ciutadania, i no se li dóna el servei perquè no hi ha bombers per a fer eixa faena. Tenim una mitjana de dèficit diari de vint-i-cinc efectius. Hauríem de ser unes cent persones diàries fent faena en tota la província –sense comptar els bombers forestals–, i des que vam començar les reivindicacions en som entre setanta-cinc i vuitanta. Ens falta un 25% d’efectius a la plantilla. La gent ha deixat de tindre conciliació familiar, cobrien el servei de manera voluntària”, assenyala Jesús Gómez, caporal del consorci i delegat d’Intersindical a la junta de personal.
És a dir, aquest dèficit de personal l’han de cobrir els bombers en plantilla amb hores extres, que costen nou milions d’euros l’any al sistema públic. Gómez explica que, ara com ara, els falten dos-cents efectius, i que el dia de la gota freda en faltaven dos-cents cinquanta. Els torns que fan són de vint-i-quatre hores. Això vol dir que, quan fan hores extres, no allarguen la seua jornada, sinó que fan un altre torn sencer de vint-i-quatre hores que correspondria a una altra persona. “Volem que entre gent per no fer açò. Però si no entren, algú ho ha de fer. I el problema és que com que ho fem nosaltres, a part de no tindre descans, no entren efectius. I és el peix que es mossega la cua”, diu.
I això passa ara, que com que fan vaga, no hi ha prou gent per a cobrir els serveis, amb el conseqüent tancament de parcs. A més, tot i que en principi aquestes guàrdies extres són voluntàries, acaben suscitant una obligatorietat moral entre els bombers, perquè si no ho fan, no es dóna el servei a la ciutadania. “És una precarietat que s’ajunta a les condicions laborals, i al final la gent ha dit ‘fins ací arribem’, i que es veja com estem. Això s’ha anat arrossegant de fa temps, i els companys han anat pal·liant eixes mancances i deficiències, cobrint-ho tot, i no s’ha vist mai. Quan es veu? Quan hem dit prou, no podem més. La gent està cansada”, apunta Gómez.
“La plantilla està molt indignada”, diu Sergio Martínez, bomber i delegat de personal de la CGT. Explica que, tot i tenir un consorci sota mínims, la direcció va enviar un contingent als incendis de Castella i Lleó. “Ens van preguntar si aixecàvem les mesures de pressió, vam dir que no, i igualment han enviat el contingent, i han sol·licitat persones de vacances. Tot per posar-se la medalla la diputació i la Generalitat. Considerem que ha estat una irresponsabilitat. La gent hi ha anat durant les seues vacances sense cobrar. Un camió va eixir de Paterna i a Utiel va haver de retirar-se perquè es va quedar inoperatiu. Van haver de canviar de camió, el consorci es troba amb inversions precàries, camions de més de vint anys i la veritat és que fem vergonya. No podem donar aquesta resposta a unes altres comunitats que van respondre davant la crida de la dana. Intentem agrair aquesta resposta que van tenir i no podem enviar camions inoperatius”, denuncia.
Tot amb tot, sí que van aixecar les mesures per a l’incendi de Teresa de Cofrents, en què es va activar el nivell dos del pla especial davant el risc d’incendis forestals (PEIF), i van donar-hi resposta. Malgrat això, lamenten que la direcció continua sense atendre les seues peticions.
Un risc per a la ciutadania
El dèficit de bombers i el tancament de parcs tenen un impacte directe sobre la població. “La ciutadania no sap a quin risc s’enfronta”, diu Martínez. Gómez posa l’exemple del parc d’Oliva (Safor), que està tancat. “Si Oliva tinguera una intervenció de qualsevol mena, un incendi d’un habitatge, un accident de trànsit, anar a ajudar qualsevol persona pel que siga, el parc està tancat. El primer parc més pròxim seria Gandia, o Dénia. El retard és greu. No és el mateix arribar a un incendi en tres o quatre minuts, que arribar en vint-i-cinc o trenta minuts. Si és un incendi de cuina d’una campana, pots passar de poder controlar-lo que se te’n vaja tot per l’aire i se’t creme tot el pis, o la finca sencera. A més de les persones que hi puga haver dins”, explica.
Senten que tenen el suport de la ciutadania, però estan decebuts amb les institucions, i assenyalen directament el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i el president delegat del consorci, Avelino Mascarell. Reivindiquen el salari que els correspon segons la seua categoria, amb els incentius de nocturnitat, perillositat, toxicitat, etc. Però per a arribar a eixe salari, els cal fer les hores extres. I diuen que no, que ja no pot ser. “La part política no pot pensar que açò és una empresa privada”, conclou Gómez. Així, tenen previst de continuar amb les protestes si la situació no es reverteix.
