18.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 18.08.2025 - 21:46
Bloomberg · Sergio Mendoza
Rodrigo Paz i Jorge, Tuto, Quiroga, dos destacats candidats del centre i el centre-dreta, han aconseguit de passar a la segona volta de les eleccions presidencials de Bolívia. És molt probable que el resultat, que posa fi a dues dècades de domini socialista pràcticament ininterromput al país, transformi tant el model econòmic de Bolívia com les relacions exteriors del país, particularment amb els Estats Units.
Amb gairebé tots els vots escrutats, el senador de l’oposició Rodrigo Paz encapçala els resultats amb un 32% dels vots. El segueix, en segona posició, Jorge, Tuto, Quiroga, que ja fou president del país entre el 2001 i el 2002, i que n’ha obtingut poc menys d’un 27%.
Tots dos candidats s’han decantat per l’austeritat i també han optat per renegociar el deute extern del país.
Paz, candidat del Partit Demòcrata Cristià, ha aconseguit de superar les expectatives de la gran majoria de sondatges, que el situaven com a tercer, quart o fins i tot cinquè. El seu programa electoral defensa un capitalisme més inclusiu i la “unificació” del tipus de canvi oficial amb el tipus de canvi al mercat negre.
Quiroga, de seixanta-cinc anys, defensa d’estimular la inversió estrangera en el sector petrolier i la indústria del liti, que fa anys que era a l’alça. Bolívia és un dels països amb més dipòsits d’aquest metall al món.
La campanya electoral ha estat molt marcada per l’escassetat de combustible i d’aliments que afecta el país, que aquests darrers mesos també ha registrat la taxa d’inflació més alta en més de tres dècades. L’encariment de la vida i la crisi inflacionària han fet desplomar el suport de l’electorat bolivià al MAS, el moviment socialista que ha dominat la política del país durant gran part del segle.
L’emprenedor Samuel Doria Medina, que havia encapçalat els sondatges i rebut el suport del multimilionari Marcelo Claure, ha estat tercer inesperadament. Derrotat, Doria Medina ha anunciat que donaria suport a Paz en la segona volta dels comicis.
El senador socialista Andrónico Rodríguez, el candidat d’esquerres més destacat, ha estat quart i ha aconseguit un 8,2% dels vots. Amb un 3,1% dels vots, el candidat del MAS, el partit de govern, no ha passat de la sisena posició. La segona volta és prevista per al 19 d’octubre; el guanyador prendrà possessió com a president el dia 8 de novembre.
Els partits de l’oposició també s’han imposat en les eleccions a la Cambra de Diputats, la cambra baixa del parlament bolivià, i la Cambra de Senadors, la cambra alta. Els demòcrata-cristians de Paz van pel camí d’esdevenir el partit amb més representants en totes dues cambres, seguits de la Llibertat i Democràcia de Quiroga. El MAS, que ara com ara té majoria en totes dues cambres, és en risc de perdre pràcticament tots els diputats en totes dues cambres.
Els comicis han estat els primers d’ençà del 2005 en què ni Evo Morales ni un dels seus successors no han aparegut a les butlletes. Morales, a qui les autoritats electorals han prohibit de tornar-se a presentar als comicis, havia demanat als seus seguidors que votessin nul a tall de protesta, amb l’objectiu de visibilitzar el rebuig dels votants a la decisió.
L’any 2006, Morales es convertí en el primer polític indígena a presidir el país. L’augment del preu del gas a mitjan dècada dels 2000 li permeté de reduir dràsticament la pobresa al país i d’aconseguir taxes de creixement econòmic altes, una fita que el convertí en tota una icona per als moviments progressistes de tot el món.
Tanmateix, el 2015 el miracle econòmic del país començà a perdre embranzida arran del desplomament del preu del gas natural, que reduí dràsticament el valor de les exportacions de gas bolivianes. La davallada sobtada en els ingressos per exportació de Bolívia posà l’economia del país en el camí de la crisi que l’assola avui dia.
Morales i el seu successor, Luis Arce, han estret durant anys els vincles amb Veneçuela, Nicaragua, Rússia i la Xina, sovint a costa de la relació amb Washington. És previst que, si són elegits presidents, tant Paz com Quiroga provin d’estrènyer vincles amb els Estats Units, encara que això impliqui relegar a un segon pla les relacions amb Pequín o Moscou.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
