“Bloquem-ho tot”, Catalunya Nord es prepara per paralitzar l’economia i el transport

El moviment Bloquem-ho tot, nascut a les xarxes socials i als grups de missatgeria, ha pres cos a Catalunya Nord amb la convocatòria d’una jornada de mobilitzacions que vol paralitzar l’economia i el transport dimecres 10 de setembre. La crida s’ha estès amb força arran de l’anunci del primer ministre francès, François Bayrou, de retallar vora 44.000 milions d’euros i de suprimir dos dies festius.

La jornada coincideix amb un moment d’inestabilitat política màxima a l’estat francès: la moció de confiança de demà pot fer caure el govern Bayrou i ha obert una crisi sistèmica deguda a la manca de majories clares i l’ascens de l’extrema dreta. En aquest context, les crides a l’acció del 10-S superen l’abast d’una protesta puntual i s’inscriuen en una dinàmica de contestació que pot condicionar l’escenari polític.

Accions previstes a Catalunya Nord

Les convocatòries marquen tres cites clau. A trenc d’alba hi haurà el tall de l’autopista A-9 al peatge del Voló, un node estratègic que connecta el Rosselló amb l’Alt Empordà i que pot paralitzar el mercat internacional de Sant Carles, pulmó logístic europeu de fruita i verdura. A les 11.00, hi ha convocada una concentració al Castellet, al centre de Perpinyà, amb el suport dels sindicats, i a les 14.30 començarà la denominada “revolució dels carros”: l’entrada massiva al Carrefour del barri perpinyanès de Castell Rosselló amb carretons buits i sense compra, per col·lapsar passadissos i caixes en una acció anunciada com a pacífica i sense destrosses.

A Catalunya Nord, on el moviment dels jupetins grocs va arrelar amb força, molts antics participants han expressat interès per la jornada del 10. Els serveis d’intel·ligència francesos alerten que el moviment ha “canviat de direcció” respecte dels primers mesos i que ha estat “pres per part de l’extrema esquerra i la ultraesquerra”. Les consignes inclouen una crida a no emprar targetes bancàries, col·lapsar les grans superfícies comercials, blocar estacions de tren i carreteres, i sabotejar radars, peatges i caixers automàtics, sense oblidar les tradicionals manifestacions.

Així que molt probablement les tres accions anunciades no seran pas les úniques. Sense una direcció clara, molt probablement hi haurà tot d’accions espontànies i sorpresa arreu del territori que fan d’aquest un moviment totalment imprevisible.

Els sindicats s’afegeixen a la mobilització

El proppassat dijous es feia al parc de Maillol de Perpinyà una assemblea general amb centenars d’assistents, que demostren la fortalesa del moviment més enllà del món digital. El portaveu nord-català de la CGT, Julien Berthélémy, que juntament amb Solidaris i la FSU han convocat la manifestació al Castellet, va dir que calia blocar l’economia “per mitjà de la vaga i blocant les empreses” més enllà de quedar-se a casa i deixar de pagar amb targeta. Sobre això, ja avançava que el 10-S serà solament un primer pas.

Al mateix temps, membres de la Confederació Pagesa han aprofitat l’ocasió per anunciar que s’unien al moviment. La secció nord-catalana prepara accions pròpies i posa l’accent en la defensa de l’agricultura local i pagesa. El contrast és evident amb la FNSEA, el sindicat majoritari, que de moment ha optat per ajornar mobilitzacions i mantenir el diàleg amb el govern Bayrou. El portaveu estatal, Thomas Gibert, ha explicat que la mobilització serà l’ocasió de reclamar ingressos dignes per als agricultors. “Després d’un estiu marcat per la sequera i per crisis sanitàries al bestiar, no hi ha més remei que unir-se al moviment general i reclamar respostes concretes”, va assegurar.

També hi ha convocatòries en sectors clau per a la mobilitat, com ara el ferroviari (CGT-Cheminots i Sud-Rail), el transport públic i el sector aeri (SUD-Aérien i CGT Air France). També hi haurà protestes en el sector de l’ensenyament, tant de sindicats d’estudiants universitaris com de secundària, com de docents.

Els partits davant una jornada imprevisible i la qüestió catalana

Quant a l’aspecte polític, la França Insubmisa de Catalunya Nord fa dies que s’ha adherit a la mobilització. El portaveu, Francis Daspe, va dir a ICI Roussillon: “Som al costat dels qui volen expressar la seva ràbia.” En un comunicat, LFI 66 assegura que el moviment “és d’interès general i d’utilitat pública” i que no té intenció d’instrumentalitzar-lo.

La federació catalana del Partit Comunista també va anunciar que hi dóna suport. “Tenim la intenció de participar en totes les iniciatives que s’organitzin”, assegura un dels portaveus, Michel Coronas.

Per contra, el batlle de Perpinyà, l’ultradretà Louis Aliot, s’ha mostrat contundent contra les protestes: “És sedició!”, va dir a Europe 1 el dissabte 23 d’agost.

El copresident d’Unitat Catalana, Mateu Pons, ha explicat que segueixen el moviment amb atenció, però no faran una crida a participar-hi. Han detectat que ha passat de ser inicialment un moviment molt escorat a l’extrema esquerra a, aquestes, darreres setmanes, guanyar transversalitat, amb el suport de partits i entitats.

Sobre això, lamenta que el moviment no toca, entre les seves reivindicacions, una qüestió fonamental com és “la descentralització i les llengües i cultures” de cada territori. En aquesta línia, destaca el sondatge publicat fa gairebé un parell de setmanes que concloïa que hi havia una majoria a l’estat francès a favor d’una reforma federal i una majoria a Catalunya Nord partidària de l’autonomia i de fer obligatori el català en l’ensenyament.

Així, afirma que, amb la qüestió de confiança demà mateix, es podria donar l’escenari de mobilitzacions sense govern a l’estat francès. Primer volen veure quines propostes fa Bayrou si finalment manté el càrrec o, en cas de caure, quina és la línia del nou govern i el discurs de política general del nou primer ministre. Com a gest, veurien amb bons ulls que es creés un ministeri encarregat de la descentralització.

“Nosaltres estem vigilants de moment i esperem a veure concretament què passa. I segons el que passi, farem crides i manifestacions o ens ajuntarem a les que hi hagi”, explica Pons. L’objectiu és incloure reivindicacions com ara la descentralització i també qüestions econòmiques i fiscals, com que els preus fixats per les autoritats franceses –per exemple, de l’electricitat– no siguin uniformes arreu, sinó que s’adaptin a la realitat dels territoris.

Un dels grans problemes que veu Pons és que “hi ha una dicotomia extremament gran entre les elits parisenques, entre les quals els partits, i la gent, la població”. Un diagnòstic que en part conflueix amb la visió del moviment Bloquem-ho tot i la dels jupetins grocs, que denunciaven l’existència d’una elit centralista desconnectada de la realitat dels territoris i del gruix de la població.

Cicle de mobilitzacions a l’horitzó

El moviment recorda molt als inicis dels jupetins grocs, amb una crida difusa, llançada per canals no oficials, capaç d’aglutinar gent molt diversa. Tanmateix, en aquest cas els lemes han evolucionat cap a l’esquerra i tenen un eix comú: el rebuig frontal a les mesures d’austeritat i la demanda d’una redistribució de la riquesa, tot denunciant, per exemple, que unes cinc-centes famílies concentren un 44% del PIB francès, la destrucció del sistema sanitari, la llei Duplomb que rebaixa la independència de l’agència sanitària francesa i facilita projectes com ara el de les macrogranges i els mega-embassaments, i les exempcions de protecció d’espècies protegides.

En l’horitzó, més enllà del 10 de setembre, el dia 18 hi ha convocada una gran mobilització intersindical contra el projecte de pressupost del govern Bayrou per al 2026. Una vaga general que tindrà un caràcter transversal, ja que té l’adhesió de les vuit grans confederacions sindicals de l’estat francès (CGT, CFDT, FO, FSU, Solidaris, UNSA, CFE-CGC i CFTC), motiu pel qual es preveu una aturada multitudinària en sectors com ara el transport, la sanitat, establiments farmacèutics i l’atenció pública en general.

El calendari polític fa encara més incert l’horitzó: el 23 de setembre l’assemblea francesa debatrà la possible destitució del president Emmanuel Macron, un procediment inèdit i carregat d’incògnites. Alhora, si Bayrou cau i no es pot formar un nou govern amb una majoria clara, la sortida més probable és la convocatòria d’eleccions legislatives anticipades. Tot plegat en un ambient d’incertesa màxima, amb les municipals previstes el maig i reformes constitucionals pendents, com ara les de Còrsega i Nova Caledònia, que poden esdevenir punts crítics en la redefinició de l’estat francès.