20.09.2016 - 19:06
MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
El bisó europeu, una espècie protegida en vies de recuperació, podria convertir-se al “pacífic candidat ideal” per a lluitar contra els incendis forestals, mantindre una adequada gestió de l’hàbitat i fins i tot per a aconseguir un equilibri de les poblacions de llop, segons un expert en ungulats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Així ho creu l’investigador del CSIC a l’Estació Experimental de Zones Àrides, Jorge Cassinello, després de la troballa d’un bisó decapitat i la desaparició d’altres tres en la Reserva de Valdeserrillas (València) esta setmana i que segons la seua opinió podria estar relacionat amb “malvats” amb cert “afany col·leccionista” i gran desconeixement dels valors d’este animal “bell” que va habitar a la Península Ibèrica i que forma part del patrimoni històric, natural i cultural.
Cassinello ha assenyalat en declaracions a Europa Press que, tot i això, malgrat el desconeixement i a l’acció dels interessos espuris dels col·leccionistes, probablement, els qui hagen comès este delicte ambiental no podran vendre la cap decapitada al mascle alfa de la reserva valenciana perquè no és una espècie cinegètica i en estar el cas baix investigació del Servici de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) de la Guàrdia Civil.
En este context, ha explicat que el bisó europeu (bison bonasus) va estar a punt d’extingir-se a finals principis del segle XX després que la seua existència en plena llibertat acabara a finals del XIX. Tot i això, a partir d’una dotzena que va sobreviure en zoològics a Polònia, es van iniciar programes de reproducció que han permès arribar fins a 2.000 exemplars de l’actualitat.
D’esta manera, considera que el ressorgiment del bisó ha estat un “èxit”, tot i que encara no estiga totalment recuperada l’espècie, que té poblacions molt xicotetes i molt repartides. Tot i això, ha destacat que es tracta d’una espècie atractiva, que podria ser un emblema d’Europa i la seua recuperació permetria preservar la naturalesa i augmentar la conscienciació.
Alhora, ha subratllat que per les seues característiques, es tracta del “candidat ideal per a mantindre els tallafocs naturals”, ja que netegen els matolls després de ser herbacis que s’alimenten en camp obert.
L’investigador ha celebrat que a partir de 12 animals ara la població és extensa i s’ha salvat de l’extinció, gràcies a les fundacions i entitats privades i, últimament també amb el suport d’institucions públiques que intenten recuperar al bisó en llibertat.
Sobre la seua distribució espacial ha indicat que actualment el bisó està repartit en 225 centres o reserves de 26 països després del seu gairebé extinció a conseqüència, sobretot de l’activitat caçadora de l’home i l’augment d’altres herbívors competidors com vaques, uros, tartans o ovelles.
De fet, en un Parc nacional situat entre Polònia i Bielorússia habiten 600 exemplars en llibertat, tot i que no estan connectades les poblacions. Al costat d’estos països, també hi ha nuclis en llibertat en Romania i a Rússia, els quatre països que més esforços realitzen per l’espècie. Alhora, a Bulgària, Ucraïna i Suècia habiten en llibertat diversos nuclis de bisons.
Pel que fa a Espanya, ha destacat els projectes de repoblació de la Reserva de Valdeserrillas (València), a on en 2009 es van portar 4 exemplars i fins al succés d’esta setmana havia 12 bisons; San Cebrián de Mudá (Lleó), amb 7 bisons; Paleolític Vivo, en Atapuerca (Burgos) i a Plasència (Càceres).
ESPÈCIE GESTORA DE L’HÀBITAT
Cassinello ha defensat que el bisó europeu és d’una gran utilitat per a l’ecosistema mediterrani, perquè podria ajudar a mantindre el paisatge, a clarejar la muntanya davant de l’avanç del matoll i així evitar els incendis forestals perquè a causa de l’aprofitament que fan de la pastura i la muntanya podrien substituir el bestiar extensiu que se’n va reduint del camp i la muntanya a Espanya.
Al mateix temps, estima que la seua recuperació en llibertat seria molt interessant per millorar, de manera natural, la gestió del llop ibèric si les dues espècies convisqueren.
“Són herbívors dòcils, afables i res agressius. Una vaca és més perillosa i el bisó a més és útil per a les pastures i poden contribuir al sosteniment econòmic de les zones rurals a través del turisme”, ha comentat.
Més enllà de l’espècie, ha elogiat que els bons resultats es deuen a la iniciativa privada i, últimament a l’interès públic en la seua recuperació en observar els beneficis que podria proporcionar al mig natural.
Precisament, ha relatat que fa dos anys aproximadament li van telefonar des del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que va prendre consciència que la presència del bisó un altre cop a Espanya deu abordar-se des d’un punt de vista científic, amb el qual conèixer la seua utilitat i beneficis per a mantindre la flora i el paisatge hispà. D’esta manera, s’ha advertit d’una falta de dades sobres la seua presència després del Neolític –quan es va produir el final de l’última glaciació– a partir del qual l’hàbitat i clima gairebé s’han mantingut fins al present.
Això va donar lloc al disseny d’un projecte, l’aprovació del qual ha sol·licitat a la Direcció d’Investigació Científica i Tècnica del Ministeri d’Economia i Competitivitat i que està pendent fins a hui.
INVESTIGACIONS FUTURES
Este projecte, de ser autoritzat en els pròxims mesos, se centrarà en tres objectius: la realització d’un estudi ecològic del bisó, per conèixer com interactua amb altres espècies; un estudi paleontològic, per observar la presència de fòssils de bisó de la plana –el predecessor de l’europeu– a la Península i, en tercer lloc, un estudi sociològic amb el qual conèixer si la població rural admetria la volta al camp d’una espècie extingida fa un centenar d’anys i, després, conscienciar a la població dels beneficis de la seua presència a la muntanya.
Finalment, ha destacat els esforços de la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN) per a recuperar per a les generacions futures al bisó, una espècie que “suporta una gran varietat de climes”, les últimes evidències fòssils de la qual a la Península Ibèrica són de bisó de la plana (bison priscus) de fa 11.750 anys i de fa 7.000 anys a Europa de l’europeu (bison bonasus).
