Featured Video Play Icon

Li van posar Benedetta (‘beneïda’, en italià) en senyal de bona rebuda. Era l’última d’arribar a una família que ja tenia quatre nens i a ella no l’havien planificada. Va ser una nena inquieta i una adolescent rebel. ‘Ho volia contestar tot, pensava que els meus pares ho havien fet tot malament i que s’havia de canviar el món’, explica. ‘Quina sort que els meus fills no m’hagin fet passar per aquest tràngol!’, exclama.

De més gran, va fer arquitectura. És durant la seva vida d’estudiant que coneix Enric Miralles, amb qui es casa i s’associa el 1991. ‘Llavors ell ja era un arquitecte fantàstic i molt valorat per la seva bogeria i la seva manera diferent de fer les coses. Era tan fascinant que em va fascinar’, recorda Benedetta, que també reflexiona sobre com li va costar ser ‘dona de’ :’ Al costat de l’Enric jo sempre tenia la sensació de no existir, de ser invisible, perquè ell tenia aquell carisma que feia que tothom es fixés només en ell. I és natural, a mi també em passava! Però és una mica difícil: t’has de fer un gran examen de consciència, pacificar-te i posar el teu ego al seu lloc. Perquè és molt dur!’ [riu].

Enric Miralles es va morir quan Benedetta tenia trenta-set anys. ‘Aleshores no vaig sentir que hagués de tornar a Itàlia. Em vaig quedar aquí lluitant perquè tot anés endavant’, diu. És així com decideix d’agafar tota sola les regnes d’EMBT, l’estudi d’arquitectura que compartia amb ell. ‘En aquell moment, la meva ambició era impedir que tot allò que havíem començat amb l’Enric, que era un gran patrimoni, s’acabés no realitzant perquè ell havia mort. Això em va donar una força impressionant’, recorda Benedetta. I afegeix: ‘En aquell moment pensava: “Ho faig per l’Enric, o per acabar aquesta època amb l’Enric. Després, ja faré la meva vida”. Però després, potser perquè un s’hi acostuma, he vist que la vida que desitjava fer s’assemblava molt a aquesta que feia amb l’Enric.’

Benedetta Tagliabue és coneguda per edificis tan emblemàtics com ara el Mercat de Santa Caterina de Barcelona, el Parlament d’Escòcia o el pavelló d’Espanya a l’Exposició de Xangai 2010. Però, més que amb la feina feta, a Benedetta se li il·luminen els ulls quan parla del que fa: ‘Un dels projectes que em fan més il·lusió és l’estació metropolitana de Clichy Montfermeil, a París, part d’una operació urbanística molt ambiciosa de la ciutat. I al costat també el master plan per a la Villa Médici, és a dir, un lloc cultural als afores de París, al lloc més conflictiu i més difícil. Allà es farà un centre cultural on es pugui desenvolupar l’art urbà: el grafit i aquest tipus d’art més de la perifèria.’ Benedetta Tagliabue reconeix: ‘És que m’agraden els reptes. Si no, m’avorreixo!’, diu rient.

Aquestes declaracions són un fragment de l’entrevista, que podeu veure sencera en vídeo i que forma part de la sèrie ‘Donasses’, realitzada per Sandra Balagué amb el suport de l’Institut Català de les Dones.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.