04.01.2017 - 15:01
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
La comunicadora audiovisual i experta en Màrqueting en línia Belén C.Díaz ha debutat a l’àmbit novel·lístic amb ‘El tiempo de Breitner’, un viatge vital ambientat a Barcelona i Amsterdam que narra un any de la vida d’una noia de 30 anys que, després de trencar amb la seva parella i perdre la feina, decideix canviar d’aires i mudar-se a la capital holandesa.
Com ha explicat l’autora en una presentació de la novel·la autopublicada a Amazon, la protagonista de la història –Júlia– s’enfrontarà al repte de tornar a començar de zero mentre troba a faltar tot el que va deixar enrere.
“Pel camí, descobrirà que el temps, per si mateix, no és capaç de solucionar els problemes i que, a vegades, cal tornar enrere per poder, definitivament, avançar”, diu Díaz sobre la història que parla sobre el canvi, sobre el significat d’anar-se’n, de ser dona amb 30 anys i de l’encaix de les expectatives amb la realitat.
El títol de la novel·la es remet a una antiga expressió holandesa que parla sobre el temps gris i el cel plomós que és típic a Holanda i que el pintor impressionista George Hendrik Breitner va plasmar en els seus quadres.
De fet, el quadre ‘El puente sobre el Single en la Paleisstraat’ de Breitner es troba al Rijksmuseum d’Amsterdam i té un paper destacat en la història, perquè “Júlia se sent una mica com el temps” que reflecteix l’artista.
L’autora, que fa dos anys va deixar Barcelona per mudar-se a la ciutat holandesa d’Utrecht, admet que el llibre conté trets d’autoficció, tot i que assegura: “Júlia no sóc jo, però el seu món és pròxim al meu, i gairebé totes les coses que explica han passat a dones d’entre 30 i 40 anys. Parla de coses que són molt de veritat”.
“PARLA COM JO, PERÒ NO SÓC JO”
“Júlia parla com jo, però no sóc jo”, ha deixat clar l’autora, que ambienta la història en espais reals com la freqüentada Celler Quimet del barri de Gràcia.
Quan va començar a escriure la història, en un ritual periòdic de visita a un llac d’Utrecht després d’un passeig en bici, no tenia clar en què anava a desembocar l’escriptura, però en arribar al novè capítol es va adonar que el relat prenia forma de novel·la, i es va decidir a culminar un dels seus anhels vitals.
