13.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 13.11.2025 - 22:43
Bloomberg · Shona Ghosh
L’edició d’un documentari de la BBC sobre l’assalt al Capitoli dels Estats Units del 6 de gener de 2021 –que sembla implicar que Trump encoratjà els seus seguidors a recórrer a la violència explícita– ha situat la cadena en el punt de mira del president nord-americà, que ha amenaçat de demandar-la per valor de mil milions de dòlars.
La polèmica ha fet dimitir el director general de la cadena pública britànica, Tim Davie. El president de la BBC, Samir Shah, s’ha disculpat públicament per l’emissió del documentari, que barrejava talls d’un discurs que Trump pronuncià abans de l’assalt. Segons que explicà Shah en la seva disculpa, la superposició dels talls “feia la impressió incorrecta que [Trump] havia fet una crida directa a la violència”. Anit, un portaveu de la BBC es disculpà pel documentari en nom de la cadena, i atribuí l’edició del discurs de Trump a “un error de judici”. Tanmateix, afegí que la cadena no considera que la demanda per difamació del president nord-americà se sostingui, jurídicament.
Per què ha esdevingut tan polèmic el documentari Panorama?
L’edició de l’episodi de Panorama titulat Trump: Una segona oportunitat? semblava indicar que Trump havia dit als seus seguidors: “Adreceu-vos al Capitoli” i “lluiteu amb dents i ungles” en una mateixa frase: en realitat, la frase “Lluiteu amb dents i ungles” provenia d’una altra part del discurs.
La controvèrsia agafà volada arran de la publicació al diari britànic The Telegraph d’una carta en què un ex-assessor del comitè editorial de la cadena criticava el documentari, emès l’any passat. El text de Michael Prescott també acusava la cadena d’haver desdenyat les normes editorials pròpies durant la cobertura de la campanya electoral de les eleccions presidencials dels Estats Units, la tardor passada, i destacava les crítiques per la cobertura de la cadena de la guerra a Gaza, com també per qüestions relacionades amb la paritat de gènere. La dreta –tant britànica com nord-americana– i els mitjans de comunicació rivals han presentat la polèmica com a prova d’un suposat biaix i manca de rigor de la BBC.
D’on ve la polèmica?
Una setmana després de l’assalt al Capitoli, la Cambra de Representants dels Estats Units votà a favor d’obrir un procés de destitució o impeachment –en essència, l’encausament d’un polític en actiu– contra Trump per “incitació a la insurrecció”. Entre més factors, la resolució destacava que Trump havia instat els seus seguidors a “lluitar amb dents i ungles”. Tot i ser aprovada a la cambra baixa del congrés nord-americà, la resolució fou desestimada perquè no va obtenir prou suport al senat.
En el seu informe, la comissió de la cambra de representants encarregada d’investigar l’assalt destacà –com també ho féu la BBC– que Trump havia encoratjat els seus seguidors a adreçar-se al Capitoli i a “lluitar amb dents i ungles”. Però la comissió, que recomanà al Departament de Justícia dels Estats Units que obrís un procediment judicial Trump per l’assalt, se centrà més en les accions de Trump abans del seu discurs i després, incloent-hi les acusacions infundades de frau electoral, o bé el fet d’haver promès un dia “de desenfrenament” als seus seguidors que viatgessin a Washington el 6 de gener.
L’agost del 2023, el Departament de Justícia dels Estats Units presentà una acusació formal contra Trump per conspiració i obstrucció d’un procediment oficial, tot al·legant que havia repetit gratuïtament acusacions sense base de frau electoral als seus seguidors el 6 de gener i que “els adreçà al Capitoli amb l’objectiu d’impedir la certificació dels resultats electorals”. Quan Trump va guanyar les darreres eleccions presidencials, el novembre de l’any passat, el Departament de Justícia retirà les acusacions, d’acord amb la política de no processar un president en actiu.
Quines conseqüències ha tingut la polèmica per a la BBC?
Davie, el director general de la BBC, i la directora de BBC News, Deborah Turness, han dimitit arran de la polèmica causada per la filtració de la carta de Prescott.
Poc abans d’aquestes dimissions, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, havia qualificat la BBC de “màquina de propaganda esquerranosa” per la polèmica. En la carta de la defensa de Trump a Shah, s’amenaça de demandar la cadena per valor de mil milions de dòlars si no “es retracta de les declaracions falses, difamatòries, despectives i incendiàries” sobre Trump. La BBC ha replicat que respondria a la defensa de Trump “quan fos el moment”.
Més casos en què la BBC ha estat acusada de parcialitat
Els crítics de la cadena han aprofitat les controvèrsies d’aquests darrers mesos entorn la BBC per a afirmar que els problemes de la cadena van més enllà de l’edició de Panorama.
Al febrer, la cadena retirà de la seva plataforma de vídeo a la carta un documentari sobre els infants de Gaza, titulat Gaza: com sobreviure en una zona de guerra. El motiu és que es va saber que l’infant que narrava el programa, de tretze anys, era fill d’un funcionari del govern d’Hamàs. L’autoritat audiovisual del Regne Unit, Ofcom, afirmà aquest octubre que el fet que el programa no hagués revelat aquesta relació constituïa una “infracció greu” de les normes de radiodifusió britàniques.
Al juny, la BBC retransmeté en directe l’actuació del duet Bob Vylan al festival de música de Glastonbury, en què el cantant de la formació encoratjà els assistents a seguir el càntic “mort a les FDI [Forces de Defensa d’Israel]”. Arran de la polèmica, la cadena prometé de deixar de retransmetre en directe actuacions considerades d’alt risc.
La dimensió, la influència i el model de finançament de la BBC sovint han situat la cadena a l’ull de l’huracà, tant al Regne Unit com a l’estranger. La cadena, que ofereix molts canals de ràdio i televisió, registra uns 500 milions d’espectadors setmanals arreu del món. És la font de notícies més seguida al Regne Unit i una de les més fiables de tot el món, segons l’Institut Reuters d’Estudi del Periodisme. El fet que sigui una corporació de titularitat pública fa que la BBC resti subjecta a normes editorials més estrictes que no pas els seus homòlegs comercials.
Tot i les crítiques, el govern laborista del Regne Unit ha aprofitat la polèmica per defensar la cadena. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha dit que creu en una “BBC forta i independent” i que, en una era marcada per la desinformació, els motius per a una premsa imparcial són més forts que mai.
Rose Henderson, Philip Aldrick, Susanne Barton, Lisa Beyer i Justin Sink han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
