Batlles i regidors d’una cinquantena de municipis de la Catalunya del nord i la del sud es reuniran avui amb el president del parlament, Josep Rull, per fer-li arribar la voluntat dels municipis d’enfortir el català i el compromís d’una Catalunya sense fronteres administratives. L’acte es farà a les 16.00 i és impulsat pels Angelets de la Terra, una entitat cultural nascuda l’any 2001 que treballa per la defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord.

Els representants lliuraran al president Rull les mocions aprovades per 249 municipis en favor del reconeixement del català com a llengua comuna a la Unió Europea i del reforç de la cooperació entre el nord i sud. Les mocions també reclamen més solidaritat entre territoris i l’impuls d’intercanvis i col·laboracions estables entre municipis. “El català i la defensa de la identitat catalana permeten de potenciar la cohesió i retrobar allò que ens uneix a tots”, explica Ramon Faura, coordinador dels Angelets de la Terra.

L’acte d’avui, afegeix Faura, també servirà per a fer la sisena Trobada sense Fronteres dels Municipis Catalans, una activitat pensada per estimular sinergies entre municipis del nord i del sud. La darrera es va fer a l’octubre a Ribesaltes (Rosselló). Justament en aquest municipi els Angelets de la Terra hi obriran un centre per a promoure la llengua i la cultura, que promourà activitats culturals, com ara poesia, teatre, cinema, exposicions o concerts.

Mocions pel català arran d’una mobilització històrica a Catalunya Nord

Les mocions que els batlles i regidors lliuraran al president Rull són fruit d’una mobilització històrica a Catalunya Nord impulsada pels Angelets de la Terra. Les mocions recorden que el català és parlat per més de deu milions de persones a Europa, que ja és oficial a Andorra i cooficial en territoris de l’estat espanyol, i que és reconegut i protegit per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. El text també recorda que el govern espanyol ha presentat formalment la sol·licitud de reconeixement del català a la UE, que “reforçaria la diversitat cultural europea, com també la dignitat dels parlants de català”. L’entitat ha aconseguit que 249 municipis aprovessin la moció.

247 municipis d’una #Catalunya sense fronteres han aprovat mocions a favor del reconeixement del #català, llengua comuna, a la #UE, així com de la solidaritat i de l’impuls dels intercanvis i les col·laboracions #transfrontereres.

49 municipis de la #CatalunyaNord i de la… pic.twitter.com/lPaYCFkdUo

— Angelets de la Terra #CentreCulturalCatalunyaNord (@AngeletsTerraCN) January 27, 2026

Les mocions tenen un caràcter totalment oficial i institucional i serveixen per a fer pressió a les autoritats franceses, que fins ara han estat refractàries a l’oficialitat del català a la UE. Els municipis encara s’hi poden adherir: els del nord, amb aquesta moció i els del sud, amb aquest document.

Forta activitat d’ençà del Primer d’Octubre

Ramon Faura destaca que la campanya de les mocions és el resultat d’anys després de molta feina. “Tot té una lògica, que ve de les accions que vam fer després del Primer d’Octubre”, explica. Assenyala que durant el referèndum, els municipis del nord van tenir el paper més important fora de l’estat espanyol. “Deixar apagar l’espelma que es va encendre en aquell moment seria una pena”, diu.

Han fet tota mena d’accions, festivals i manifestacions, i en destaca la col·laboració amb les batllies. Parla, a tall d’exemple, del Llibre blanc de Catalunya Nord, un document amb cinquanta-cinc propostes destinades als electes de Catalunya Nord perquè es comprometin a normalitzar l’ús i l’aprenentatge del català. Faura reconeix que la situació del català al nord és complicada, però insisteix que qualsevol acció és important.

Ara el projecte de més envergadura que els Angelets de la Terra tenen damunt la taula és el Centre Cultural de la Catalunya Nord, a Ribesaltes. S’hi fan obres, que és previst que s’acabin la primavera de l’any vinent. Alhora, també a la primavera, l’entitat farà una reunió amb la cambra de comerç del País Basc per provar de crear una cambra de comerç transfronterera entre la Catalunya del nord i la del sud.