04.12.2025 - 11:16
|
Actualització: 04.12.2025 - 11:56
El cabal màxim del barranc de Torrent –a l’altura del municipi–, també conegut com el Poio, el dia de la gota freda va equivaldre a “dues piscines olímpiques per segon i els estrenyiments aigües avall ho van desbordar”.
Aquesta és una de les conclusions extretes per personal investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), el qual ha publicat un estudi que detalla els pics de cabal de les conques dels rius Túria i Magre i els barrancs afluents a l’Albufera de València, el 29 d’octubre del 2024 i els estrenyiments i la seua influència en els desbordaments.
El treball identifica els cabals màxims abans i després dels estrenyiments, que són la causa principal dels desbordaments. Així, el barranc de Torrent va registrar 5.678 m³ per segon (un m³/s equival a 1.000 litres en una secció d’un metre per un metre, en un segon); el màxim del Magre a Carlet va ser de 4.198 m³/s, i el Túria a Pedralba va registrar un pic de 2.596 m³/s.
“El cabal mitjà de la rambla del Poio per Torrent equival a l’aigua que ompliria dues piscines olímpiques cada segon (50 per 25 metres amb quasi tres de profunditat); o l’aigua que podrien portar 300 camions cisterna plens cada segon”, explica Juan Soria, professor del Departament d’Ecologia de la Universitat de València que ha encapçalat aquesta investigació publicada en la revista Water.
L’estudi identifica els colls de botella en la xarxa de drenatge hidrològic. Aquests punts crítics ocorren on la secció aigües avall d’un canal és significativament menor que la secció aigües amunt. En el barranc de Torrent, la confluència amb el barranc de l’Horteta a Torrent va llançar una secció mullada transversal de 2271 m². No obstant això, la secció està restringida progressivament aigües avall, i es redueix, en una distància de 10 km, a 205 m² prop de Massanassa. Aquest embotellament va ser la causa de la inundació generalitzada entre Torrent i Massanassa, que va causar danys materials i nombroses víctimes, detalla Rafael Muñoz, primer signant de l’article.
Un exemple destacat també és el riu Magre, on es va observar una reducció dràstica de la secció transversal mullada: va passar de 1.679 m² a Carlet a només 243 m² a Algemesí. Aquesta reducció explica el desbordament massiu, estimat en 3.590 m³/s, que va inundar Algemesí i les seues àrees circumdants. La validesa d’aquest procediment empíric de mesura va ser rigorosament provada mitjançant l’equació de Manning, que s’utilitza àmpliament en el càlcul hidrològic a partir de variables com el pendent, el tipus de llit i la secció.
Des d’una perspectiva ecològica, l’impacte en l’Albufera de València va ser greu, amb un descens del 82% en la conductivitat de l’aigua per davall dels valors previs a la gota freda. A més, s’ha dipositat una substancial capa de sediment al fons de la llacuna, un fenomen que ja va ser destacat per estudis preliminars sobre la sedimentació.
“L’estudi subratlla la necessitat urgent d’utilitzar estes dades obtingudes per a actualitzar les eines de planificació territorial, com el Patricova, i implementar intervencions estructurals per a millorar la capacitat dels llits”, destaca Noelia Campillo, també participant en aquesta investigació.
L’esdeveniment de 2024 va ser el més important en la conca del barranc de Torrent els últims 80 anys, el segon en la del Túria i el tercer en la del Xúquer, segons els registres consultats. La probabilitat d’una inundació similar és del 8,8% per a la conca del Xúquer i del 2,5% per a les conques del Túria i Torrent, apunta Juan Víctor Molner, també signant de l’article científic.
Els investigadors van emprar una metodologia empírica post-esdeveniment per a realitzar l’estimació dels cabals màxims en determinats punts concrets de les conques a causa de la naturalesa esporàdica i impredictible d’aquests fenòmens i les limitacions dels sistemes de recopilació de dades en temps real durant avingudes extremes com el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (SAIH).
L’enfocament es va basar en l’anàlisi de l’evidència física deixada pel màxim nivell de la inundació, utilitzant el càlcul de la secció transversal mullada en 25 punts clau de mostreig. Fent servir la xarxa oficial de dades de mesurament de cabals existent, es va estimar la velocitat mitjana de l’aigua. Els resultats van llançar estimacions de cabals màxims en diversos llocs, que van superar en gran manera la capacitat de transport dels llits, cosa que va causar importants inundacions i desbordaments.
