10.12.2025 - 19:50
|
Actualització: 10.12.2025 - 19:51
“Barcelona s’ha de presentar al món com la gran metròpolis que és, més enllà dels límits estrictes de la ciutat, i integrant l’àmbit metropolità de 36 municipis. S’ha de mostrar amb una certa dimensió, i els 3,4 milions d’habitants de l’AMB ja la té. Per una altra banda, és cert que hi ha aspectes cabdals –com ara les infrastructures, la mobilitat o l’habitatge– que s’han de tractar amb una visió més àmplia que la d’una ciutat. S’ha de fer una proposta conjunta de ciutat i d’entorn. I això fa l’estudi que avui presentem.” Són paraules que el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu, va dir ahir en la presentació de l’informe “La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure. 2025“.
L’estudi és de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB. Ha estat elaborat pel gabinet d’estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i dirigit per Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de l’entitat. Cal dir que ha tingut una dificultat important de realització, perquè l’AMB no consta com a unitat de cap mena, ni geogràfica, ni econòmica, i cal recalcular moltes dades per a fer-ne el retrat. El cas és que l’informe aplega més de vuitanta indicadors, la majoria referits a l’any 2024, “amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement de l’economia metropolitana i de transmetre als inversors nacionals i internacionals les oportunitats d’aquest territori”. Els indicadors es distribueixen en sis grans àmbits.
He parlat amb Carme Poveda, que coneix l’estudi millor que ningú, i li he demanat que, a tall de resum, em subratlli els dos aspectes que considera més importants de tots aquells en què han treballat. No s’hi pensa pas gaire, i em diu que la salut i el turisme de negocis.
Segons l’informe, la demarcació de Barcelona aplega la major part de l’activitat i l’impacte econòmic del sector de la salut a Catalunya, perquè en concentra cap al 94%. Concretament, el sector de salut a la demarcació té 1.079 empreses i 416 empreses emergents, factura 24.073 milions d’euros i el 2023 va ocupar 71.584 persones. Com a punt referència del seu dinamisme, entre el 2020 i 2024, hi havia 23 nous hubs digitals i d’excel·lència en salut que es van instal·lar en aquesta àrea, amb la creació de més de 5.000 llocs de feina.
“El fet que l’AMB s’hagi convertit en punt d’atracció de centres d’innovació i recerca de grans companyies és molt significatiu per tot un seguit d’aspectes que arrossega. Porten talent de fora i creen empreses emergents, per exemple. I si mai han de construir una nova fàbrica, tenir el centre d’innovació a la vora és un punt a favor”, em comenta. I, a més, té un dinamisme molt alt. “Ara mateix, amb la perspectiva del nou Hospital Clínic i del Biopol de l’Hospitalet, que preveu més de 50 grups de recerca biomèdica i 1.000 investigadors, lligats a l’Hospital de Bellvitge, l’horitzó es considera molt positiu per a aquest sector, que tinguem en compte que és un dels sectors clau del futur”, afegeix.
Més aspectes que destaquen en l’informe són que Barcelona és l’única ciutat de l’estat espanyol que es troba en el rànquing EMEA (Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica) en captació d’inversió global en salut. En el període 2021-2023, per exemple, ocupa la posició dotzena, lleugerament davant de Dublín. Quant al subsector healthtech, Barcelona ha pujat en un any tres posicions en la classificació de ciutats, fins a la novena, i ha passat davant Copenhaguen, Amsterdam i Zuric.
No es pot perdre de vista que, en l’aspecte acadèmic, Catalunya –ací s’amplia el territori, més enllà de l’AMB– es manté en la tercera posició, segons nombre de publicacions altament citades, per milió d’habitants, sobre teràpies avançades, aquests darrers deu anys als principals països d’Europa, solament per darrere de Suïssa i Països Baixos.
Un altre punt que esmenta l’informe és la millora de les comunicacions internacionals. El 2024, l’aeroport de Barcelona va mantenir per tercer any consecutiu el setè lloc a Europa quant a volum de passatgers, una posició que ja ocupava el 2018. Concretament, el nombre de passatgers va atènyer un màxim històric de 55 milions el 2024, segons AENA, una xifra que es preveu de superar el 2025. Aquesta millora facilita no tan solament l’arribada de turistes de vacances, sinó també l’organització d’activitats professionals nacionals i internacionals.
Precisament, aquest és el segon punt que destaca Poveda. “Cada vegada vénen més turistes de negocis. Ja hem arribat al 20% sobre el total, una xifra molt alta. Això és important perquè són turistes que gasten més diners, ajuden a desestacionalitzar les arribades, cosa molt important per a l’hoteleria. Molts, que no coneixien la ciutat, hi tornen al cap d’un temps, com a turistes de vacances.”
En relació amb això, segons l’informe, Barcelona és l’única destinació que es manté en el grup de les cinc primeres ciutats en organització de reunions internacionals, de fa vint-i-tres anys. El 2024 fou la quarta ciutat del món en nombre de reunions, la primera en nombre de delegacions i rendiment econòmic i la segona en participants per esdeveniment, segons l’Associació de Congressos i Convencions Internacionals (ICCA). L’èxit dels actes organitzats per la Fira ha contribuït al lideratge de l’àrea metropolitana en turisme professional. A més, cal destacar que totes les fires principals de la ciutat han augmentat d’assistents respecte de l’any anterior, fet que palesa la consolidació de la projecció internacional de la metròpolis en turisme de negocis.
Crec, sincerament, que el fet que Barcelona sigui líder del sud d’Europa en biomedicina i continuï creixent, fent d’imant de talent i d’inversió, és una bona notícia per a l’economia de la ciutat i de tot Catalunya. Necessitem més bones notícies!
