14.09.2016 - 18:31
L’exalcaldessa no ha perdut la capacitat ni un dia des que va arribar a la Cambra al formar part de la Diputació Permanent
MADRID, 14 (EUROPA PRESS)
L’exalcaldessa de València Rita Barberá mantindrà el seu escó al Senat, però haurà de passar a formar part del Grup Mixt una vegada que s’ha donat de baixa com a membre del PP, en obrir el Suprem una causa contra ella pel ‘cas Taula’, el suposat blanqueig de capitals a través del PP a l’Ajuntament de València.
Ara compartirà escó en les últimes files de l’hemicicle amb 16 senadors de deu partits polítics: quatre de Convergència, tres de Ciutadans, dos de Compromís i un, respectivament, d’UPN, Coalició Canària, Nova Canàries, Agrupació Socialista Gomera i Agrupación Herreña Independiente, de Fòrum i de Bildu. Si es decidix a acudir al Senat, estrenarà la seua nova situació al ple del pròxim 27 de setembre.
En continuar amb l’escó mantindrà l’aforament i el seu cas seguirà en el Tribunal Suprem en comptes de tornar al jutjat de València que porta l’assumpte. L’exalcaldessa no ha perdut l’aforament ni un dia des que va arribar al Senat el juliol de 2015, ni tan sols amb la Cambra dissolta en els dos períodes electorals que hi ha hagut des d’aleshores, perquè el PP l’ha mantingut a la Diputació Permanent. En la nova legislatura que va arrancar el juliol, es dóna la circumstància que este òrgan és l’únic que encara no s’ha constituït.
Barberá va arribar al Senat al mes de juliol de l’any passat en perdre l’alcaldia de l’Ajuntament de València després de les eleccions municipals de maig. Havia acabat una llarga carrera en la política local, amb 24 anys com a regidora de la seua ciutat, i en què va passar de ser la millor alcaldessa d’Espanya, segons va proclamar Mariano Rajoy el maig de 2015, a estar baix sospita de corrupció.
A l’any i mig transcorregut des d’aquella frase de Rajoy, la situació política de Rita Barberá s’ha complicat fins al punt que bona part del PP esperava que haguera dimitit ja per a evitar estos mesos de comentaris i crítiques. I des que ahir el Suprem ha obert causa contra ella, a estes peticions de dimissió s’ha sumat la reclamació a ‘Gènova’ que prenguera una decisió.
Rajoy s’ha pronunciat en poques ocasions sobre Rita Barberá en els últims mesos. En gener va assegurar que l’exalcaldessa estava “absolutament neta” mentre un jutge no diguera el contrari, en febrer va afegit que ella li havia assegurat la seua innocència i el març, demanava prudència i “ser justos” amb Barberá, contra la que no havia cap causa. El president del PP va passar després al silenci i és l’actitud que ha mantingut des que ahir es va conèixer la sentència del Suprem.
L’AFORAMENT COM A PROTECCIÓ?
Les Corts Valencianes van elegir Rita Barberá senadora per designació autonòmica el juliol de 2015. El Grup Parlamentari Popular la va situar així que va arribar com a presidenta de la Comissió Constitucional, un càrrec que va mantindre fins que es van dissoldre les Corts en octubre per la convocatòria de les eleccions generals de desembre.
També ha estat inclosa llavors a la Diputació Permanent del Senat, l’òrgan que dóna continuïtat al Parlament quan està dissolt o en vacances i en què els partits solen situar als seus càrrecs més rellevants. Amb el canvi de legislatura, el gener d’enguany, el PP va tornar a fer-la membre d’este òrgan.
L’assumpte no haguera tingut transcendència de no haver-se vist Barberá implicada al ‘cas Taula’. Els membres de la Diputació són els únics que mantenen l’aforament, condició que els impedix ser jutjats per un altre tribunal que no siga el Suprem i prèvia aprovació a més per part del Senat d’un suplicatori, d’una retirada temporal d’este aforament.
L’oposició va interpretar llavors que el PP intentava protegir Barberá, una cosa que els populars sempre han negat amb l’argument que si ha de ser jutjada, ho serà igualment. El cas és que tots els seus companys regidors de l’Ajuntament –a excepció de l’independent Eusebio Monzó– es van vore investigats a València per un suposat blanqueig de capitals van ser cridats a declarar, mentre ella quedava al marge.
El jutjat que portava el cas, el d’Instrucció número 18 de València, va preguntar al Senat si Barberá efectivament era membre de la Cambra i rebuda la confirmació, va enviar al Tribunal Suprem la part relativa a l’exalcaldessa.
Les Corts es van dissoldre l’abril, perquè es van repetir les eleccions generals el juny, i Barberá va mantindre l’aforament com a membre de la Diputació Permanent. Ahir, amb la XII legislatura ja en marxa, el Suprem obria causa contra l’exalcaldessa.
“JO NO M’AMAGUE”
L’esclat del ‘cas Taula’ va fer que Rita Barberá desapareguera del Senat en els primers compassos de la XI legislatura, però va reaparèixer quan van començar els Plens, al març. Havia donat ja una roda de premsa defensant la seua innocència i als passadissos de la Cambra, envoltada d’un eixam de cambres i periodistes, va proclamar: “No em vull amagar”.
La senadora va acudir a les quatre sessions plenàries d’esta curta legislatura i es va relacionar amb alguns companys del PP, però es va quedar a una evident distància de la majoria i de la direcció del Grup Parlamentari.
Ara, en donar-se de baixa en el PP, la senadora haurà de passar a formar part del Grup Mixt. Compartirà escons en les últimes files de l’hemicicle amb els senadors de Convergència, de Ciutadans, d’UPN, de Compromís, de Coalició Canària, Nova Canàries i Agrupación Herreña Independiente, de Fòrum i de Bildu.
