16.11.2016 - 07:28
Les defenses també han proposat a experts que defensaran que les vises eren part de la remuneració dels exconsellers
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
El judici de l’Audiència Nacional per l’ús presumptament fraudulent de les targetes ‘black’ es reprèn aquest dimecres amb la primera vista dedicada a pericials en les qual Bankia, que exerceix l’acusació particular, intentarà exposar davant del tribunal que l’emissió de les vises de Caja Madrid es va fer al marge del seu circuit legal.
L’entitat nacionalitzada ha proposat per a aquesta trentena vista la declaració de dos advocats de KPMG, responsables d’un informe que va presentar Bankia com prova tres dies abans que arrenqués el judici i segons la qual no existeix constància que els òrgans de govern de Caja Madrid aprovessin targetes d’aquesta naturalesa.
La pericial busca estrènyer el setge en la figura de l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, i de l’exdirector general de Mitjans Ildefonso Sánchez Barcoj com a responsables últims d’aquest sistema. Els dos exdirectius formen part del total de 65 alts càrrecs de Caja Madrid que se sentin a la banqueta acusats de delicte continuat d’apropiació indeguda i administració deslleial, per l’ús fet amb els seus vises.
A proposta de vuit defenses, entre els quals hi ha la de l’exconseller Alberto Recarte, el tribunal que presideix la magistrada Ángela Murillo atendrà l’exposició del catedràtic de Dret Financer i Tributari Ramón Falcón y Tella, qui ratificarà el seu dictamen en seu judicial, tal com es va sol·licitar en la fase d’instrucció.
Segons informen a Europa Press fonts pròximes al cas, l’objectiu de les defenses és acreditar que Caja Madrid sí va portar a terme una comptabilització dels plàstics, als quals els acusats van carregar un total de 12,5 milions d’euros entre 2003 i 2012, i que aquests eren entesos com a part de la seva remuneració ja que no s’exigia justificació de les despeses.
PERSONALITAT JURÍDICA DE CAJA MADRID
Per part de l’expresident de la CEOE i exconseller de Caja Madrid, Gerardo Díaz Ferrán, i l’expresident de la Comissió de Control de l’entitat Pablo Abejas, compareixerà Didier Pascal Mersch que defensarà un informe pericial encarregat al Col·legi d’Economistes en el qual s’ha conclòs que la caixa extinta tenia personalitat jurídica pròpia abans i després de la fusió de set caixes d’estalvis que van donar lloc al naixement de BFA Bankia.
Precisament aquest va ser un dels arguments esgrimits per les defenses per tombar la prova pericial estrella de Bankia consistent en un full Excel amb el desglossament de les despeses efectuats pels encausats amb els seus plàstics, ja que defensen que l’entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri no tenia potestat per difondre dades de Caja Madrid, l’hereu del qual va ser la Fundació Obra Social i Muntanya de Piedad de Madrid.
El fiscal Anticorrupció del cas, Alejandro Luzón, ja es va oposar durant la fase d’instrucció que el magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Andreu acceptés les diligències sol·licitades per algunes defenses i va exposar que no tenien valor probatori i que implicaria un retard a l’aclariment de la causa de les targetes conegudes com a ‘black’.
FINAL DE LA RONDA TESTIFICAL
La vista de dilluns va acollir la declaració dels últims testimonis proposats per les parts i en què es va tornar a posar de manifest que existeixen contradiccions sobre la naturalesa de les targetes presumptament opaques i la seva finalitat, ja que mentre alguns dels testimonis i encausats exposen que es van lliurar per la secretaria general de la caixa per a despeses de representació, altres argumenten que eren un complement salarial.
El tribunal de la Sala jutja si els 65 exalts càrrecs, entre els quals hi ha els expresidents de Caja Madrid i Bankia, Miguel Blesa i Rodrigo Rato, a més de polítics del PP, PSOE i IU i representants sindicals i de la patronal, van incórrer en delicte per les compres fetes amb les seves targetes i consistents sobretot en adquisició de joies, roba de luxe, viatges i extraccions en el caixer.
